Tot i que fins al 30 de juny serà el president del Barça “a temps parcial”,
a partir del pròxim dilluns Joan Laporta ja no serà el president de tots els barcelonistes.
Desprès de marejar-nos durant molts mesos, el seu primer pas a la política te dia i hora. Dilluns presentarà el seu lloc web http://www.laporta2010.cat/ a la xarxa des d’on promet compartir amb tots els seus pensaments sobre Catalunya.
Què li vagi bé. Té tot el dret a embarcar-se en aquesta aventura política però no des del Barça. És un desvergonyiment total. Per ètica i estètica hauria d’haver marcat millor els temps.
Podria haver sortit del Barça per la porta gran, aprofitant que ha presidit l’equip més campió de la història, però, dissortadament serà recordat per haver-se aprofitat dels èxits del club per iniciar la seva carrera política.
Sempre ha estat víctima de la seva ambició, de la seva ànsia de poder i del seu ego.
No ha estat en cap lloc en el que no hagi volgut ser president. Fins i tot, recordo quan es va presentar a les eleccions al Deganat del Col·legi d’Advocats de Barcelona i no el van votar ni els seus propis companys de despatx.
No és descartable que, fins i tot, tingui cert èxit en aquest nou repte. Té les idees clares, és perseverant, atresora una oratòria brillant i un oportunisme brutal.
La desafecció dels ciutadans en l’actual classe política i la delicada situació per la que travessa el país és un caldo de cultiu pels “salvadors de la pàtria”.
Laporta farà un discurs radical i dirà allò que molts volen sentir encara que sigui utòpic.Llàstima que hagi utilitzat el Barça per impulsar-se políticament i econòmicament.
viernes, 26 de febrero de 2010
miércoles, 24 de febrero de 2010
FALTA UN LÍDER
El Barça va sortir ahir viu de Stutgart de miracle. Va ser un mal partit per un bon resultat. Amb el permís de Cruyff, el d’ahir si que va ser la pitjor primera meitat que se li recorda al Barça de Guardiola.
Aquest equip té crèdit i dret a no jugar sempre bé. El que no se li pot permetre, però, és que jugui sense intensitat, sense ganes i sense velocitat, com en la primera part. Ahir els alemanys van ofegar a un equip sense esperit, sense esma i sense caràcter, especialment durant els primers 45 minuts i els 20 últims de la segona part.
Aquest Barça no ha donat bones sensacions els últims partits i necessita revisar els punts claus per tornar a posar el motor a punt. Porta unes quantes setmanes jugant amb foc i s'hi no hi posa remei es podria acabar cremant. La gran sort pel barcelonisme és que qui s’ha de donar compte d’això ja ho ha fet. Guardiola va dir ahir que “hem de millorar molt per aspirar als títols."
En aquests partits que s’han anat complicant, he trobat a faltar un líder sobre la gespa. Una prolongació de Guardiola al camp. Un jugador capaç de fer despertar a l’equip quan cau en la somnolència, capaç de transmetre caràcter quan l’equip rival és més agressiu, capaç de “fotre” quatre crits als companys per esperonar-los quan s’ha perdut el control.
I aquest és un dèficit que, crec, que Guardiola no ha sabut resoldre encara. Els xavi, Iniesta, Puyol, Busquets, Messi, Ibra... són grans jugadors però els hi falta capacitat de lideratge. Són tant bona gent que a vegades semblen indulgents quan les coses es torcen. I crec que per jerarquia, personalitat, experiència i sou, Xavi hauria de ser el líder d’aquest equip. No li estic demanant que sigui el Migueli d’aquest Barça però si que faci alguna entrada dura quan calgui -que no agressiva- que voldria dir : “nanos no podem arronçar la cama”, que faci en un moment donat un súper esprint per anar a pressionar al rival: “ nois, els tenim i és el moment d’anar a per ells)”, que faci una protesta vehement contra l’àrbitre, que reorganitzi les línees i que posi la pausa al partit quan calgui.
En fi, que faci de líder. El líder que han de tenir tots els equips campions. És per això que, es troba a faltar, una mica a Alves, perquè juga amb un caràcter, una velocitat i una bravesa que transmet a la resta de l’equip quan es relaxa en alguna fase del partit.
Algú podria pensar que és una mica ventatgista denunciar aquest dèficit ara, que han arribat alguns mals partits però és que precisament les derrotes evidencien les mancances o defectes que abans tapaven les victòries.
No és res greu, simplement que a aquest Barça li falta un líder.
Aquest equip té crèdit i dret a no jugar sempre bé. El que no se li pot permetre, però, és que jugui sense intensitat, sense ganes i sense velocitat, com en la primera part. Ahir els alemanys van ofegar a un equip sense esperit, sense esma i sense caràcter, especialment durant els primers 45 minuts i els 20 últims de la segona part.
Aquest Barça no ha donat bones sensacions els últims partits i necessita revisar els punts claus per tornar a posar el motor a punt. Porta unes quantes setmanes jugant amb foc i s'hi no hi posa remei es podria acabar cremant. La gran sort pel barcelonisme és que qui s’ha de donar compte d’això ja ho ha fet. Guardiola va dir ahir que “hem de millorar molt per aspirar als títols."
En aquests partits que s’han anat complicant, he trobat a faltar un líder sobre la gespa. Una prolongació de Guardiola al camp. Un jugador capaç de fer despertar a l’equip quan cau en la somnolència, capaç de transmetre caràcter quan l’equip rival és més agressiu, capaç de “fotre” quatre crits als companys per esperonar-los quan s’ha perdut el control.
I aquest és un dèficit que, crec, que Guardiola no ha sabut resoldre encara. Els xavi, Iniesta, Puyol, Busquets, Messi, Ibra... són grans jugadors però els hi falta capacitat de lideratge. Són tant bona gent que a vegades semblen indulgents quan les coses es torcen. I crec que per jerarquia, personalitat, experiència i sou, Xavi hauria de ser el líder d’aquest equip. No li estic demanant que sigui el Migueli d’aquest Barça però si que faci alguna entrada dura quan calgui -que no agressiva- que voldria dir : “nanos no podem arronçar la cama”, que faci en un moment donat un súper esprint per anar a pressionar al rival: “ nois, els tenim i és el moment d’anar a per ells)”, que faci una protesta vehement contra l’àrbitre, que reorganitzi les línees i que posi la pausa al partit quan calgui.
En fi, que faci de líder. El líder que han de tenir tots els equips campions. És per això que, es troba a faltar, una mica a Alves, perquè juga amb un caràcter, una velocitat i una bravesa que transmet a la resta de l’equip quan es relaxa en alguna fase del partit.
Algú podria pensar que és una mica ventatgista denunciar aquest dèficit ara, que han arribat alguns mals partits però és que precisament les derrotes evidencien les mancances o defectes que abans tapaven les victòries.
No és res greu, simplement que a aquest Barça li falta un líder.
viernes, 19 de febrero de 2010
SETMANA INTENSA DE TREBALL I PRIMÍCIES
Abans que res demanar-vos disculpes perquè he anat molt atrafegat i fa uns dies que no actualitzo el meu blog. La recerca de primícies comporta molta feina i dedicació. Aquesta setmana n’hem donat unes quantes en el programa “Sin Concesiones” de RKB que fem de 19h a 21h, en directe, i de les 00.05h a les 02.00h de la matinada en la repetició, i de dilluns a divendres al 106.9fm o www.radiokanalbarcelona.com.
Dimarts varem ser els primers en avançar que la justícia havia condemnat a Laporta i als seus 7 directius més fidels a avalar el 15% del pressupost però ho varem tractar amb moltes reserves i prudència ja que varem tenir la informació abans que els directius i el soci Vicens Pla tinguessin la notificació oficial de la sentència.
Em va sorprendre molt la nota del club que deia que “el FC Barcelona recorrerà la sentència al Tribunal Suprem”. Els condemnats van ser 8 directius i no el FC Barcelona que en aquest cas és el beneficiari. No podem oblidar que l’aval és una garantía que tenen els socis per tal que la directiva de torn faci una bona gestió econòmica. És una nova mostra que aquests directius es pensen que el Barça són ells.
Sempre he pensat que la justícia és lenta però implacable. Més enllà de si és just que 8 dies comptin com un any de mandat, és clar que en aquells dies la directiva de Laporta va prendre decisions que devien tenir conseqüències.
Dimarts també varem desvelar en el programa en primícia que la directiva del Barça mitjançant la comissió disciplinària té la intenció d’expulsar l’Oriol Giralt com a soci del club. És una mesura gravíssima, desproporcionada i no fonamentada jurídicament. La revenja no és el camí per imposar raons.
Ahir li vaig fer una entrevista a Jaume Ferrer que va visitar-nos a l’estudi de la radio. Reconec que vaig estar un pèl excessivament incisiu però no podia renunciar al nostre estil punyent. El Jaume no ho va passar bé perquè li varem preguntar per tots els temes polèmics: l’espionatge, l’esbroncada de Laporta, la feblesa de Godall, la política i el Barça, la venda de patrimoni, la compra del terrenys de Viladecans, la sentència dels avals, el projecte Foster i, fins i tot, els fitxatges d’Henrique i Keirrison, però ell no va defugir cap qüestió. Em va semblar valent, llest i àgil mentalment. Se li entén tot si llegeixes entre línees. És l’únic directiu que li ha plantat cara a Laporta sense abandonar el vaixell i només per això em mereix un gran respecte. Li estic molt agraït perquè d'altres només volen anar allà on saben que els hi faran entrevista/homenatge i no és el nostre cas.
Va donar molts titulars: “REPRESENTO EL CONTINUISME PERÒ SENSE L’ESTIL LAPORTA” “GODALL HA ESTAT LA SEGONA OPCIÓ DE LAPORTA, LA PRIMERA ERA SALA MARTIN”. “ CREC QUE “SORIANO PRESENTARÀ LA SEVA PRÒPIA CANDIDATURA” “SI S’HA D’AVALAR, AVALARÉ” i molts més.
Seguim en la lluita de fer un periodisme esportiu diferent. Intentem fer de la independència, l’objectivititat i la veracitat la nostra bandera. El fanatisme és cosa d’altres.
Dimarts varem ser els primers en avançar que la justícia havia condemnat a Laporta i als seus 7 directius més fidels a avalar el 15% del pressupost però ho varem tractar amb moltes reserves i prudència ja que varem tenir la informació abans que els directius i el soci Vicens Pla tinguessin la notificació oficial de la sentència.
Em va sorprendre molt la nota del club que deia que “el FC Barcelona recorrerà la sentència al Tribunal Suprem”. Els condemnats van ser 8 directius i no el FC Barcelona que en aquest cas és el beneficiari. No podem oblidar que l’aval és una garantía que tenen els socis per tal que la directiva de torn faci una bona gestió econòmica. És una nova mostra que aquests directius es pensen que el Barça són ells.
Sempre he pensat que la justícia és lenta però implacable. Més enllà de si és just que 8 dies comptin com un any de mandat, és clar que en aquells dies la directiva de Laporta va prendre decisions que devien tenir conseqüències.
Dimarts també varem desvelar en el programa en primícia que la directiva del Barça mitjançant la comissió disciplinària té la intenció d’expulsar l’Oriol Giralt com a soci del club. És una mesura gravíssima, desproporcionada i no fonamentada jurídicament. La revenja no és el camí per imposar raons.
Ahir li vaig fer una entrevista a Jaume Ferrer que va visitar-nos a l’estudi de la radio. Reconec que vaig estar un pèl excessivament incisiu però no podia renunciar al nostre estil punyent. El Jaume no ho va passar bé perquè li varem preguntar per tots els temes polèmics: l’espionatge, l’esbroncada de Laporta, la feblesa de Godall, la política i el Barça, la venda de patrimoni, la compra del terrenys de Viladecans, la sentència dels avals, el projecte Foster i, fins i tot, els fitxatges d’Henrique i Keirrison, però ell no va defugir cap qüestió. Em va semblar valent, llest i àgil mentalment. Se li entén tot si llegeixes entre línees. És l’únic directiu que li ha plantat cara a Laporta sense abandonar el vaixell i només per això em mereix un gran respecte. Li estic molt agraït perquè d'altres només volen anar allà on saben que els hi faran entrevista/homenatge i no és el nostre cas.
Va donar molts titulars: “REPRESENTO EL CONTINUISME PERÒ SENSE L’ESTIL LAPORTA” “GODALL HA ESTAT LA SEGONA OPCIÓ DE LAPORTA, LA PRIMERA ERA SALA MARTIN”. “ CREC QUE “SORIANO PRESENTARÀ LA SEVA PRÒPIA CANDIDATURA” “SI S’HA D’AVALAR, AVALARÉ” i molts més.
Seguim en la lluita de fer un periodisme esportiu diferent. Intentem fer de la independència, l’objectivititat i la veracitat la nostra bandera. El fanatisme és cosa d’altres.
miércoles, 10 de febrero de 2010
L'ARSENAL TÉ TOT EL DRET A EMIPAR-SE
El Reial Madrid i la premsa de Madrid van passar-se dos anys intoxicant amb el fitxatge de Cristiano Ronaldo i ens va sembla una actitut molt irrespectuosa amb el Manchester United.
Ara, el FC Barcelona i alguns Mitjans catalans estan fent el mateix amb Cesc Fábregues i l'Arsenal. I dic el Barça perquè les declaracions de Laporta i Txiqui dient que els hi encanta el jugador i que tart o d'hora vindrà alimenta les especulacions dels Mitjans catalans. Quina casulaitat, Guardiola en canvi, mai ha traspassat la ratlla quan li han preguntat per Cesc. Ahir els companys d'Ona Fm van assegurar que els dirigents del Barça i el jugador d'Arenys ja havíen arribat a un acord. Avui el club dementeix categóricament aquesta informació.
COMUNICAT OFICIAL FC BARCELONA
Atesa l’excepcional repercussió creada per les informacions aparegudes a diferents mitjans de comunicació respecte a un acord amb el jugador de l’Arsenal FC Cesc Fàbregas, el FC Barcelona desmenteix rotundament qualsevol negociació o acord amb aquest jugador.
D'acord amb la normativa FIFA, la política de contractacions del FC Barcelona sempre ha prioritzat la negociació amb el club d’origen del jugador i posteriorment l’acord particular amb el jugador.
El FC Barcelona vol recordar que manté unes excel·lents relacions institucionals amb l’Arsenal FC.
Barcelona, 10 de febrer del 2010
Ara, el FC Barcelona i alguns Mitjans catalans estan fent el mateix amb Cesc Fábregues i l'Arsenal. I dic el Barça perquè les declaracions de Laporta i Txiqui dient que els hi encanta el jugador i que tart o d'hora vindrà alimenta les especulacions dels Mitjans catalans. Quina casulaitat, Guardiola en canvi, mai ha traspassat la ratlla quan li han preguntat per Cesc. Ahir els companys d'Ona Fm van assegurar que els dirigents del Barça i el jugador d'Arenys ja havíen arribat a un acord. Avui el club dementeix categóricament aquesta informació.
COMUNICAT OFICIAL FC BARCELONA
Atesa l’excepcional repercussió creada per les informacions aparegudes a diferents mitjans de comunicació respecte a un acord amb el jugador de l’Arsenal FC Cesc Fàbregas, el FC Barcelona desmenteix rotundament qualsevol negociació o acord amb aquest jugador.
D'acord amb la normativa FIFA, la política de contractacions del FC Barcelona sempre ha prioritzat la negociació amb el club d’origen del jugador i posteriorment l’acord particular amb el jugador.
El FC Barcelona vol recordar que manté unes excel·lents relacions institucionals amb l’Arsenal FC.
Barcelona, 10 de febrer del 2010
GODALL JA FLAQUEJA
Encara que les eleccions seran el 13 de juny, ja fa temps que ha començat la precampanya electoral. I en tot aquest temps ja es comencen a endevinar algunes coses. Com per exemple, que Alfons Godall és un candidat feble, sense lideratge i amb poca capacitat per suportar la pressió. Va dir a TVE que li obria les portes a Ferran Soriano i que estaria obert a cedir-li el número 1 de la seva candidatura. Un oferiment públic com aquest, i a la manca de quatre mesos per a les eleccions, demostra que ni el propi Alfons Godall es veu amb la força suficient per liderar una candidatura artificial i prefabricada. Segur que als seus impulsors (Laporta, Sala Martin i Oliver) no els ha fet cap gràcia que Godall estigui oferint la seva cadira a un directiu que, segons creuen ells mateixos, va protagonitzar un “Cop d’Estat” desprès dels negatius resultats de la moció de censura. Si Godall guanyés no canviaria res. Laporta, Txiqui, Oliver, Sala Martin i Johan Cruyff seguirien dirigint igual el club encara que auguro que Godall no arribarà fins al final.
Per la seva part, Jaume Ferrer està demostrant tot el contrari. Té una capacitat de resistència molt lloable encara que faci la sensació que a vegades s’ha deixat encaixar massa cops (espionatge, traïcions, mentides, esbroncada de Laporta...). Ferrer, però, està demostrant que el Barça està per damunt del seu orgull i això diu molt en favor seu. Penso que la presència de Ferrer en la directiva servirà per garantir la netedat del procés electoral. Ahir va dir que “Josep Lluís Núñez va ser un gran president” i que “Rosell és un amic”. Dues afirmacions que fan mal al Laportisme. Ferrer em mereix un gran respecte i penso que podria ser un bon president.
D’altra banda, Agustí Benedito està interpretant un discurs molt coherent i ben elaborat malgrat que la posada en escena sigui una mica freda. Vol evitar les declaracions polèmiques i això li resta una mica de força al seu missatge. A Benedito no l’interessa massa criticar al Laportimsme perquè ell va estar a la Comissió Social del Club i no va dir res durant 6 anys i per això s’esmerça en parlar de futur i sobre tot en subratllar que tornarà a obrir el club als socis.
Jaume Guixà és un gran barcelonista però poc futbolero. De Sandro Rosell, encara, no en parlo perquè ell, de moment, tampoc ho fa. Entenc que no ho necessita, a ell ja el coneixen. Ser del cert que encara sortiran un parell o tres més de candidatures.
A tots ells me’ls escolto amb molta atenció. Encara espero sentir propostes concretes, originals i diferents per millorar el club. Deu ser massa aviat.
Per la seva part, Jaume Ferrer està demostrant tot el contrari. Té una capacitat de resistència molt lloable encara que faci la sensació que a vegades s’ha deixat encaixar massa cops (espionatge, traïcions, mentides, esbroncada de Laporta...). Ferrer, però, està demostrant que el Barça està per damunt del seu orgull i això diu molt en favor seu. Penso que la presència de Ferrer en la directiva servirà per garantir la netedat del procés electoral. Ahir va dir que “Josep Lluís Núñez va ser un gran president” i que “Rosell és un amic”. Dues afirmacions que fan mal al Laportisme. Ferrer em mereix un gran respecte i penso que podria ser un bon president.
D’altra banda, Agustí Benedito està interpretant un discurs molt coherent i ben elaborat malgrat que la posada en escena sigui una mica freda. Vol evitar les declaracions polèmiques i això li resta una mica de força al seu missatge. A Benedito no l’interessa massa criticar al Laportimsme perquè ell va estar a la Comissió Social del Club i no va dir res durant 6 anys i per això s’esmerça en parlar de futur i sobre tot en subratllar que tornarà a obrir el club als socis.
Jaume Guixà és un gran barcelonista però poc futbolero. De Sandro Rosell, encara, no en parlo perquè ell, de moment, tampoc ho fa. Entenc que no ho necessita, a ell ja el coneixen. Ser del cert que encara sortiran un parell o tres més de candidatures.
A tots ells me’ls escolto amb molta atenció. Encara espero sentir propostes concretes, originals i diferents per millorar el club. Deu ser massa aviat.
lunes, 8 de febrero de 2010
LAPORTA, CHUSIN EL PRECIO TAMBIÉN LO PONGO YO.
La Directiva del FC Barcelona va fer un comunicat el passat dimecres per respondre a la informació que Lluís de Val va desvelar en el programa “Sin Concesiones” de RKB respecte a la sospitosa “operació de compra de Terrenys a Viladecans” per 18 milions i mig d’euros quan la part venedora els tenia valorats en només 1 milió i mig en el seu balanç. L’intermediari que va intervenir en aquesta operació es va endur una comissió de 3 milions d’euros (20%), quan en aquesta mena d’operacions la comissió que s’acostuma a pagar és al voltant d’un 3%.
Lluis de Val vol fer una sèrie d’aclariments que resumim a continuació i que confirmen l’escàndol:
1. El club menciona que la operación se inició con un contrato privado de compraventa de fecha 28 de Noviembre de 2.007.
Es extraño y curioso que nadie desde el club informase hasta Mayo de 2.008
que dicha operación se había efectuado. Es inadmisible que una compra tan importante, que debería haber sido aprobada y ratificada por la junta directiva, no se diese a conocer a los socios del club y a los medios de comunicación hasta 7 meses después de realizarse. Este hecho es una clara muestra de la total falta de transparencia de esta junta directiva. Si no había nada que esconder ¿cuál fue el motivo de tardar 7 meses en explicarla?
2. El club confirma la fecha de la formalización en escritura pública de la operación y que es el 26 de Mayo de 2.008. En dicha fecha el club se hallaba inmerso en pleno proceso de moción de censura tal como mencioné.
3. El club desconoce quién es la empresa Inversiones Dibave S.A. y dice que la compra se hizo realmente a la empresa Golf de Viladecans S.A.
Es preocupante, si no existe ánimo de sembrar confusiones tendenciosas, que los servicios jurídicos del club cometan un error de este tamaño.
Ambas empresas son la misma, simplemente y tal como se puede comprobar en el registro mercantil, en fecha 5 de Agosto de 2.008 y publicado en dicho registro público el 22 de Agosto de 2.008, la empresa Golf de Viladecans S.A. pasó a llamarse Inversiones Divabe S.A.
En fecha 28 de Febrero de 2.009 el club ya pagó a Inversiones Divabe S.L. y no a Golf de Viladecans S.L. la cantidad pendiente de la operación que ascendía a 9.233.719,01 Euros. Es por ello que el club comete una torpeza enorme pues conoce perfectamente el cambio de nombre de la vendedora.
4. El club dice que ignoraba la valoración que los terrenos tenían para la empresa vendedora.
Este es otro motivo de preocupación para cualquier socio y que demuestra, caso de así ser, el nulo control que tiene esta directiva cuando acomete inversiones importantes.
El valor de los terrenos contabilizado en los balances de la vendedora era de Euros 1.440.538,54. Simplemente con consultar los datos públicos y accesibles a cualquier persona hubiesen podido comprobarlo. El Registro de la Propiedad, accesible para cualquiera, ofrece información sobre dicho
particular, y cualquier comprador tiene accesible el dato del precio por el que una finca se adquiere por parte de su transmitente.
(....)
6. Que el club despeje cualquier duda y diga cuales con los valores catastrales de los terrenos y el importe de los recibos del IBI de dichos terrenos.
Estoy seguro que no contestarán a eso porque les pondría en evidencia.
Ninguna persona en su sensato juicio compraría unos terrenos por este elevado importe tomando como referencia únicamente un valor de expropiación aplicado por la Administración en unos terrenos de diferente ubicación y calificación.
Lo prudente y el criterio que siguen las empresas serias y bien gestionadas es solicitar informes de valoración a empresas especialistas ( Sociedades Oficiales de Tasación inscritas en el Registro Especial del Banco de España) antes de tomar cualquier decisión de compra. Es simplemente una medida de
prudencia y transparencia si no hay nada que ocultar. Si el club encargó dichas valoraciones que lo diga y que las enseñe.
Pero como dato ya definitivo me gustaría destacar que la empresa vendedora, el 18 de Diciembre de 2.008 ( 6 meses después de la venta al club) , vendió en el mismo sector de Viladecans, justo al lado de los terrenos adquiridos
por el club, a la empresa Mont Cor S.L., 26.605 metros cuadrados de terreno por 302.896,32 Euros, lo que resulta un precio de 11,38 Euros/m2. Este dato está extraído de las cuentas anuales de Inversiones Divabe S.A y que son
públicas y comprobables.
Recordemos que el precio pagado por el club ha sido de 66,30 Euros/m2.
(...)
9. En ningún momento he dicho que el club pagase alguna comisión o gastos de honorarios de abogados sobre esta operación. En todo momento he mencionado que estas partidas han sido pagadas por la parte vendedora.
La vendedora ha pagado en concepto de comisión la cantidad de 3.008.270,44 Euros a la persona o personas que han hecho de intermediarios en la compraventa y que el club sin duda bien conoce y oculta su identidad.
Dicha exagerada cantidad es totalmente injustificable en una operación de intermediación de estas características, ya que no obedece a ninguno de los parámetros de mercado, siendo dicho monto absolutamente carente de causa si se pretende amparar en una simple intermediación de venta.
Y como último comentario quiero informar que en los próximos días dirigiré una carta al Presidente y al Síndic del Soci sobre este asunto y me reservo, una vez tenga en mi poder todos los informes solicitados, acudir a la fiscalía anticorrupción , si es que entiendo que existen indicios de la comisión de un delito.
Lluis de Val vol fer una sèrie d’aclariments que resumim a continuació i que confirmen l’escàndol:
1. El club menciona que la operación se inició con un contrato privado de compraventa de fecha 28 de Noviembre de 2.007.
Es extraño y curioso que nadie desde el club informase hasta Mayo de 2.008
que dicha operación se había efectuado. Es inadmisible que una compra tan importante, que debería haber sido aprobada y ratificada por la junta directiva, no se diese a conocer a los socios del club y a los medios de comunicación hasta 7 meses después de realizarse. Este hecho es una clara muestra de la total falta de transparencia de esta junta directiva. Si no había nada que esconder ¿cuál fue el motivo de tardar 7 meses en explicarla?
2. El club confirma la fecha de la formalización en escritura pública de la operación y que es el 26 de Mayo de 2.008. En dicha fecha el club se hallaba inmerso en pleno proceso de moción de censura tal como mencioné.
3. El club desconoce quién es la empresa Inversiones Dibave S.A. y dice que la compra se hizo realmente a la empresa Golf de Viladecans S.A.
Es preocupante, si no existe ánimo de sembrar confusiones tendenciosas, que los servicios jurídicos del club cometan un error de este tamaño.
Ambas empresas son la misma, simplemente y tal como se puede comprobar en el registro mercantil, en fecha 5 de Agosto de 2.008 y publicado en dicho registro público el 22 de Agosto de 2.008, la empresa Golf de Viladecans S.A. pasó a llamarse Inversiones Divabe S.A.
En fecha 28 de Febrero de 2.009 el club ya pagó a Inversiones Divabe S.L. y no a Golf de Viladecans S.L. la cantidad pendiente de la operación que ascendía a 9.233.719,01 Euros. Es por ello que el club comete una torpeza enorme pues conoce perfectamente el cambio de nombre de la vendedora.
4. El club dice que ignoraba la valoración que los terrenos tenían para la empresa vendedora.
Este es otro motivo de preocupación para cualquier socio y que demuestra, caso de así ser, el nulo control que tiene esta directiva cuando acomete inversiones importantes.
El valor de los terrenos contabilizado en los balances de la vendedora era de Euros 1.440.538,54. Simplemente con consultar los datos públicos y accesibles a cualquier persona hubiesen podido comprobarlo. El Registro de la Propiedad, accesible para cualquiera, ofrece información sobre dicho
particular, y cualquier comprador tiene accesible el dato del precio por el que una finca se adquiere por parte de su transmitente.
(....)
6. Que el club despeje cualquier duda y diga cuales con los valores catastrales de los terrenos y el importe de los recibos del IBI de dichos terrenos.
Estoy seguro que no contestarán a eso porque les pondría en evidencia.
Ninguna persona en su sensato juicio compraría unos terrenos por este elevado importe tomando como referencia únicamente un valor de expropiación aplicado por la Administración en unos terrenos de diferente ubicación y calificación.
Lo prudente y el criterio que siguen las empresas serias y bien gestionadas es solicitar informes de valoración a empresas especialistas ( Sociedades Oficiales de Tasación inscritas en el Registro Especial del Banco de España) antes de tomar cualquier decisión de compra. Es simplemente una medida de
prudencia y transparencia si no hay nada que ocultar. Si el club encargó dichas valoraciones que lo diga y que las enseñe.
Pero como dato ya definitivo me gustaría destacar que la empresa vendedora, el 18 de Diciembre de 2.008 ( 6 meses después de la venta al club) , vendió en el mismo sector de Viladecans, justo al lado de los terrenos adquiridos
por el club, a la empresa Mont Cor S.L., 26.605 metros cuadrados de terreno por 302.896,32 Euros, lo que resulta un precio de 11,38 Euros/m2. Este dato está extraído de las cuentas anuales de Inversiones Divabe S.A y que son
públicas y comprobables.
Recordemos que el precio pagado por el club ha sido de 66,30 Euros/m2.
(...)
9. En ningún momento he dicho que el club pagase alguna comisión o gastos de honorarios de abogados sobre esta operación. En todo momento he mencionado que estas partidas han sido pagadas por la parte vendedora.
La vendedora ha pagado en concepto de comisión la cantidad de 3.008.270,44 Euros a la persona o personas que han hecho de intermediarios en la compraventa y que el club sin duda bien conoce y oculta su identidad.
Dicha exagerada cantidad es totalmente injustificable en una operación de intermediación de estas características, ya que no obedece a ninguno de los parámetros de mercado, siendo dicho monto absolutamente carente de causa si se pretende amparar en una simple intermediación de venta.
Y como último comentario quiero informar que en los próximos días dirigiré una carta al Presidente y al Síndic del Soci sobre este asunto y me reservo, una vez tenga en mi poder todos los informes solicitados, acudir a la fiscalía anticorrupción , si es que entiendo que existen indicios de la comisión de un delito.
miércoles, 3 de febrero de 2010
UN NOU ESCÁNDOL DE LA DIRECTIVA DE LAPORTA
Els títols esportius aconseguits pel Barça de Guardiola no haurien de justificar les actuacions irregulars d’aquesta directiva. Hi ha operacions que per molt bona fe que hi posis no les acabes d’entendre perquè no s’hi veu per enlloc el benefici ni per l’entitat i ni pels socis.
Ahir en el programa radiofònic “Sin concesiones” que s’emet de dilluns a divendres de 19h a 21 per RKB (106.9fm) i que tinc l’honor de presentar i dirigir, l’exdirectiu del FC Barcelona, Lluís de Val va destapar un dels majors escàndols de l’era Laporta.
Resulta que el 26 de maig de 2008, quan ja s’havia presentat la moció de censura i faltaven només quatre setmanes per a la votació (tenia moltes possibilitats de prosperar), la directiva del Barça va comprar, a corre-cuita, 27 hectàrees d’un terrenys de Viladecans per 18.467.483,03 euros (més iva) pagant el 50 % en el moment de la signatura i l’altre 50% mitjançant un pagaré amb venciment a 28 de febrer de 2009.
En aquests terrenys no s’hi va deixar fer ni un camp de golf perquè és una zona natural protegida (situada entre el delta del Llobregat i l’Aeroport del Prat).
Segons les meves informacions, Joan Laporta i Joan Franquesa fan l’operació sense que el tema s’hagués tractat en reunió de junta directiva. Els directius del Barça s’assabenten el mateix dia de la signatura per un sms cosa els hi causa una gran sorpresa.
L’empresa que va vendre aquestes 27 hectàrees és INVERSIONES DIVABE,SA que les havia adquirit per 1.440.538,54 i que per aquest valor estaven comptabilitzats en el seu balanç. Joan Laporta i Joan Franquesa són advocats i, per tant, podien saber mirant el Registre Mercantil el què l’empresa venedora havia pagat per aquests terrenys. L’intermediari que actua en aquesta operació s’emporta una comissió de 3.008.270 euros quan en aquesta mena d’operacions la comissió normal es d’entre l’1 i el 4%. En aquest cas, la comissió va ser del 18%.
PRIMERA PREGUNTA: Com es poden pagar 18 milions i mig d’euros per uns terrenys que poc anys abans valien 1 milió i mig?
Mesos abans de fer-se l’operació, diferents empreses de taxació havien valorat aquest terrenys en 2 o 3 milions.
SEGONA PREGUNTA: Com pot ser que es pagui un 1300% més del cost d’aquests terrenys?
TERCERA PREGUNTA: Qui cobra la comissió de 3 milions d’euros?.
QUARTA PREGUNTA: Quin despatx d’advocats va cobrar 120.000 euros d’honoraris?
CINQUENA PREGUNTA: Qui són les persones que van negociar aquesta operació? (aquí està la clau i portarà cua)
SISENSA PREGUNTA: Qui ha darrera de Inversiones Dibave,sa?
SETENA PREGUNTA: Qui s’ha repartit els 12,8 milions d’euros de benefici que s’ha generat en aquesta operació?
Estaria bé que Joan Laporta sortís públicament per explicar les raons d’aquesta operació.
Si no ho fa ell. Ben aviat, sortiran les respostes a totes aquestes preguntes. I no seria gens positiu ni pel Barça ni pel futur polític de Laporta que fos Baltasar Garzón qui les hagués de donar.
EL BARÇA PAGA 18.467.483,03 que es reparteixen d’aquesta manera:
Interessos cobrament ajornat 411.340,45
Cost inicial del terreny 1.440.538,54
Comissió intermediari 3.008.270,44
Interesso pagament ajornat 66.076,44
Honoraris advocats 120.000
Honoraris Topògrafs 7.130
Impostos 702.534,58
BENEFICI NET DE L'OPERACIÓ 12.843.700,46
EL MUNDO DEPORTIVO SE N'HA FET RESSÓ:
http://www.elmundodeportivo.es/gen/20100203/53883235449/noticia/lluis-de-val-denuncia-la-operacion-de-viladecans.html
Ahir en el programa radiofònic “Sin concesiones” que s’emet de dilluns a divendres de 19h a 21 per RKB (106.9fm) i que tinc l’honor de presentar i dirigir, l’exdirectiu del FC Barcelona, Lluís de Val va destapar un dels majors escàndols de l’era Laporta.
Resulta que el 26 de maig de 2008, quan ja s’havia presentat la moció de censura i faltaven només quatre setmanes per a la votació (tenia moltes possibilitats de prosperar), la directiva del Barça va comprar, a corre-cuita, 27 hectàrees d’un terrenys de Viladecans per 18.467.483,03 euros (més iva) pagant el 50 % en el moment de la signatura i l’altre 50% mitjançant un pagaré amb venciment a 28 de febrer de 2009.
En aquests terrenys no s’hi va deixar fer ni un camp de golf perquè és una zona natural protegida (situada entre el delta del Llobregat i l’Aeroport del Prat).
Segons les meves informacions, Joan Laporta i Joan Franquesa fan l’operació sense que el tema s’hagués tractat en reunió de junta directiva. Els directius del Barça s’assabenten el mateix dia de la signatura per un sms cosa els hi causa una gran sorpresa.
L’empresa que va vendre aquestes 27 hectàrees és INVERSIONES DIVABE,SA que les havia adquirit per 1.440.538,54 i que per aquest valor estaven comptabilitzats en el seu balanç. Joan Laporta i Joan Franquesa són advocats i, per tant, podien saber mirant el Registre Mercantil el què l’empresa venedora havia pagat per aquests terrenys. L’intermediari que actua en aquesta operació s’emporta una comissió de 3.008.270 euros quan en aquesta mena d’operacions la comissió normal es d’entre l’1 i el 4%. En aquest cas, la comissió va ser del 18%.
PRIMERA PREGUNTA: Com es poden pagar 18 milions i mig d’euros per uns terrenys que poc anys abans valien 1 milió i mig?
Mesos abans de fer-se l’operació, diferents empreses de taxació havien valorat aquest terrenys en 2 o 3 milions.
SEGONA PREGUNTA: Com pot ser que es pagui un 1300% més del cost d’aquests terrenys?
TERCERA PREGUNTA: Qui cobra la comissió de 3 milions d’euros?.
QUARTA PREGUNTA: Quin despatx d’advocats va cobrar 120.000 euros d’honoraris?
CINQUENA PREGUNTA: Qui són les persones que van negociar aquesta operació? (aquí està la clau i portarà cua)
SISENSA PREGUNTA: Qui ha darrera de Inversiones Dibave,sa?
SETENA PREGUNTA: Qui s’ha repartit els 12,8 milions d’euros de benefici que s’ha generat en aquesta operació?
Estaria bé que Joan Laporta sortís públicament per explicar les raons d’aquesta operació.
Si no ho fa ell. Ben aviat, sortiran les respostes a totes aquestes preguntes. I no seria gens positiu ni pel Barça ni pel futur polític de Laporta que fos Baltasar Garzón qui les hagués de donar.
EL BARÇA PAGA 18.467.483,03 que es reparteixen d’aquesta manera:
Interessos cobrament ajornat 411.340,45
Cost inicial del terreny 1.440.538,54
Comissió intermediari 3.008.270,44
Interesso pagament ajornat 66.076,44
Honoraris advocats 120.000
Honoraris Topògrafs 7.130
Impostos 702.534,58
BENEFICI NET DE L'OPERACIÓ 12.843.700,46
EL MUNDO DEPORTIVO SE N'HA FET RESSÓ:
http://www.elmundodeportivo.es/gen/20100203/53883235449/noticia/lluis-de-val-denuncia-la-operacion-de-viladecans.html
lunes, 1 de febrero de 2010
VISCA EL "VILLARATO" !!!!
La fiabilitat i la solvència amb la què el Barça continua liderant la classificació del Campionat de lliga està provocant molta frustració i ràbia en la maquinària propagandística de Madrid. És la única explicació possible a la desesperació mostrada desprès d’una nova jornada sense que l’equip galàctic hagi pogut retallar la diferència de punts en una persecució que se li està fent molt pesada.
Com diu Xavi Hernández, no ho acaben de pair.
L’equip de Guardiola a la seva. Com si res. Jugant bé al Molinón, creant innumerables ocasions de gol, rebent puntades de peu a dojo i guanyant, com sempre.
És lògic i comprensible que a Madrid es resisteixin a admetre la superioritat blaugrana. Seria d’innocents pensar que es limitaran a treure’s el barret i a rendir homenatge a un equip impecable. No els hi surt a compte.
La seva postura ha de ser la de posar-hi pegues.
Encara que sigui agafant-se a un clau roent, fent línees tortes per intentar demostrar que el Barça guanya gràcies als àrbitres. Ressuscitar els vells fantasmes de les ajudes supremes és l’única carta que es poden jugar encara que sigui “anar de farol” com en l’inexistent fora de joc de Pedro.
Això més que indignar als barcelonistes hauria de ser una bona noticia.
Els “segundons” per fi es treuen les caretes i esgrimeixen el discurs dels perdedors. El mateix discurs, tot sigui dit, que en el passat va utilitzar el barcelonisme per justificar els fracassos propis quan el que procedia era fer una profunda autocrítica.
Enlloc d’indignació, a mi em produeix satisfacció sentir les reiterades denuncies falses d’ajuda arbitral i la resurrecció dels inventats fantasmes del “Villarato”.
Demostra que és tal la desesperació que senten que es veuen obligats a recórrer al discurs dels perdedors per trobar algun cònsol a la manifesta superioritat del rival.
Tant de bo, uns segueixin parlant damunt la gespa i els altres lladrant.
Com diu Xavi Hernández, no ho acaben de pair.
L’equip de Guardiola a la seva. Com si res. Jugant bé al Molinón, creant innumerables ocasions de gol, rebent puntades de peu a dojo i guanyant, com sempre.
És lògic i comprensible que a Madrid es resisteixin a admetre la superioritat blaugrana. Seria d’innocents pensar que es limitaran a treure’s el barret i a rendir homenatge a un equip impecable. No els hi surt a compte.
La seva postura ha de ser la de posar-hi pegues.
Encara que sigui agafant-se a un clau roent, fent línees tortes per intentar demostrar que el Barça guanya gràcies als àrbitres. Ressuscitar els vells fantasmes de les ajudes supremes és l’única carta que es poden jugar encara que sigui “anar de farol” com en l’inexistent fora de joc de Pedro.
Això més que indignar als barcelonistes hauria de ser una bona noticia.
Els “segundons” per fi es treuen les caretes i esgrimeixen el discurs dels perdedors. El mateix discurs, tot sigui dit, que en el passat va utilitzar el barcelonisme per justificar els fracassos propis quan el que procedia era fer una profunda autocrítica.
Enlloc d’indignació, a mi em produeix satisfacció sentir les reiterades denuncies falses d’ajuda arbitral i la resurrecció dels inventats fantasmes del “Villarato”.
Demostra que és tal la desesperació que senten que es veuen obligats a recórrer al discurs dels perdedors per trobar algun cònsol a la manifesta superioritat del rival.
Tant de bo, uns segueixin parlant damunt la gespa i els altres lladrant.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)