Avui fa 10 dies que Andrés Iniesta va aconseguir el gol decisiu davant Holanda que va coronar el futbol futbol espanyol amb el títol mundial. 10 dies desprès d'aquella gesta la sensació general que queda es que el futbol va ser just amb el bon futbol. I es que el combinat de Del Bosque no només està rebent els més grans reconeixements per la victòria sinó per com es va aconseguir.
I d'entre totes les imatges, d'entre tots els gestos, hi ha una fotografia que va emocionar a tots. La celebració d'Andrés Iniesta traint-se la samarreta i dedicant-li el triomf al seu amic Dani Jarque a qui segueix portant en el cor per molt que el bo de Dani fos un jugador de l'Espanyol. I aquesta és la grandesa del futbol i de la vida. LA rivalitat esportiva és absolutament compatible amb l'estima i l'admiració entre esportistes, entre homes, entre persones, entre éssers humans.
La història té un final amb una tendresa humana que ultrapassa filies i fòbies i és tant commovedora que fins i tot, el productor nord-americà de Holliwood, Tom Barrack, vol portar la història a la gran pantalla i epr això s'ha reunit amb el jugador manxec a la Sardenya, lloc en el que Iniesta està passant les seves vacances.
Han passat 10 dies, i hem estat esperant aquest temps prudencial, a l'espera que els dirigents del RCD Espanyol es decidissin a fer un agraïment institucional al jugador manxec. No sé si una insígnia d'or i brillants, una distinció com a membre d'honor del club o una simple carta pública d'agraiment. El cas es que els dirigents de l?Espanyol han tornat a demostrar una manca de sensibilitat. Han desaprofitat una gran oportunitat per honrar la memòria de Jarque i també han deixat passar l'ocasió de demostrar al món sencer que l'Espanyol és un club senyor que sap distingir la rivalitat esportiva i la sensibilitat humana.
Em dol dir-ho però els dirigents de l'Espanyol han tornat a no estar a l'alçada. La dedicatòria d'Iniesta i la memòria de Jarque mereixien un gest que els directius de l'Espanyol no s'han atrevit a fer.
