El programa de ràdio “Sin concesiones” de RKB (106.9fm) va rebel·lar, en primícia i en exclusiva, aquest passat dijous quants diners i perquè rep Johan Cruyff procedents de la Fundació del FC Barcelona amb la que hi té dos convenis.
Un conveni signat amb la Johan Cruyff Academic International SL per prestació de programes de formació a esportistes pel qual cobra uns 82.000 euros. Es va signar per Joan Laporta el 30 de març de 2010 (3 mesos abans de les eleccions) amb una vigència fins al 2013, és a dir més enllà de la durada del seu mandat com a president del FC Barcelona.
I hi ha un segon conveni signat entre la Fundació del FC Barcelona i la Johan Cruyff Foundation per donar suport als Infants i als discapacitats segons els qual percep 100.000 euros a l'any. Aquest conveni, li va signar Joan Laporta el 8 d'abril de 2010 (2 mesos abans de deixar de ser president del Barça) i té una vigència fins al 7 de maig de 2014.
Johan Cruyff es queixava ahir, a Catalunya Ràdio, que la Fundació del FC Barcelona no els havia pagat els diners.
Com és natural, quan la nova cúpula directiva de la Fundació del FC Barcelona va prendre possessió del càrrec va encarregar una auditoria econòmica de la Fundació i va revisar tots els convenis requerint la pertinent informació per saber la destinació final dels diners. La Fundació del FC Barcelona li ha demanat a la Fundació Johan Cruyff i a la Johan Cruyff Academics International SL que passin un informe amb els programes que s'han realitzat i el detall dels organismes i persones que s'hi han beneficiat. Els dirigents de la Fundació del FC Barcelona no s'han negat a pagar les quantitats que seran abonades quan tinguin la informació requerida.
Per tant, Johan Cruyff ha tornat a mentir. No es pot acusar públicament ni a cap persona ni a cap institució de no haver pagat quan les condicions de pagament no s'han donat encara.
No hi ha res de dolent que la Fundació del Barça tingui un conveni amb la Fundació Cruyff si es demostra que els diners son destinats als objectes del conveni.
El problema es que l'holandès cau en una incoherència total. Es creu amb el dret de criticar que el Barça busqui noves vies d'ingrés com l'acord amb Qatar Foundation i alhora reclama que vol cobrar del Barça puntualment.
Cruyff és un mite. Va ser un dels millors futbolistes del món i com entrenador va tenir una etapa gloriosa amb el “drem team” però això no li dóna dret a intoxicar com intoxica en funció de si la directiva de torn el compensa econòmicament com ell creu que és mereix.
Per mi les opinions de Cruyff ja no tenen cap credibilitat ni objectivitat perquè sempre actua avantposant els seus interessos personals (quasi sempre son crematístics) als de l'entitat blaugrana. L'última prova d'això és la de negar-se a representar al FC Barcelona en la gala de l'entrega de la pilota d´or a Zurich..
Cruyff vol ser el nuvi a la boda, el nen a la comunió i el nadó al bateig. Porta 20 anys fent “d'entorno”, un “entorno” que ell considerava molt nociu pel club quan ell n'era l'entrenador.
Cruyff es creu amb el dret de pressionar, condicionar, influir i cobrar del Barça. I això és inadmissible.
Per això, crec que la directiva del Barça i en conseqüència l'Actual FC Barcelona té un altre rival fora del terreny de joc.
La Johan Cruyff S L.
viernes, 24 de diciembre de 2010
lunes, 13 de diciembre de 2010
CRUYFF CANVIA D'OPINIÓ SEGONS QUI SIGUI EL PRESIDENT
En castellà diuen "donde dije digo, ahora digo diego". Quan Laporta era president al 2005, Johan estava d'acord en posar publicitat a la samarreta: http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.es/LVE05/PUB/2005/05/09/LVG200505090243DB.pdf
Ara que el president és Sandro Rosell, Cruyff hi està en contra:http://www.elperiodico.com/es/noticias/barca/20101213/manchar-camiseta-gracias/622018.shtml
Se't veu el llautó, Joooooojjjjjaaaannnn !!!
Ara que el president és Sandro Rosell, Cruyff hi està en contra:http://www.elperiodico.com/es/noticias/barca/20101213/manchar-camiseta-gracias/622018.shtml
Se't veu el llautó, Joooooojjjjjaaaannnn !!!
viernes, 10 de diciembre de 2010
SI A LA PUBLICITAT A LA SAMARRETA
Com ja vàrem anunciar ahir en el "Sin concesiones", la directiva de Sandro Rosell ha tancat un acord per incorporar publicitat a la samarreta del primer equip del FC Barcelona, segons el qual el club ingressarà 30 milions d'eurus per cadasquna de les 5 properes temporades. És a dir, l'import total de l'ingrès serà de 150 milions d'eurus. La marca no comercial serà Qatar Foundation i estarà visible sota el logo d'Unicef que es manté (això espero que es confirmi en la roda de premsa que el club oferirà aquest migdía). Entenc que a molts barcelonistes no els hi agradi la idea de posar-hi marques a la samarreta però en els temps que corren era inevitable. La situació econòmica deixada per l'anterior directiva és molt delicada. M'expliquen que no han pogut acomiadar a alguns treballadors perquè no hi ha diners ni per pagar les seves indemnitzacions. Els problemes de tresoreria continuen, i són greus. El crèdit sindicat de 155 milions d'eurus que es va signar al juliol només era un pedaç per solventar aquell moment puntual però que l'economía del club segueix sent molt delicada.
Jo, personalment, prefereixo portar el nom d'una fundació a la samarreta abans que vendre patrimoni o pujar el preu dels abonament per compensar el pressupost de l'any com va fer l'anterior directiva. Perquè alló significava empobrir l'entitat i això d'ara suposa ingressar molts diners per seguir finançant la millor entitat del món.
Jo, personalment, prefereixo portar el nom d'una fundació a la samarreta abans que vendre patrimoni o pujar el preu dels abonament per compensar el pressupost de l'any com va fer l'anterior directiva. Perquè alló significava empobrir l'entitat i això d'ara suposa ingressar molts diners per seguir finançant la millor entitat del món.
jueves, 2 de diciembre de 2010
LAPORTA PERD LA PRIMERA “BATALLA” DE LA GUERRA JUDICIAL
L'expresident del FC Barcelona va presentar, recentment, un demanda contra “L'Entitat FC Barcelona” per impugnar els acords als què van arribar els socis compromissaris en la passada assemblea i en la qual es va aprovar emprendre una acció de responsabilitat social contra la Junta Directiva de Joan Laporta per reclamar-li les pèrdues econòmiques generades durant el seu últim mandat.
En aquesta demanada presentada per Joan Laporta i 13 directius més, el Jutjat de Primera Instància Número 30 de Barcelona desestima la mesura cautelar solicitada consistent en demanar la suspensió immediata de dos dels acords aprovats en la darrera assemblea.
Per sol·licitar l'aprovació de la mesura cautelar, Laporta adduïa els mateixos tres arguments en què basa la seva demanada. Que se li va denegar l'accés a la due diligence, que no se li va permetre intervenir en L'assemblea i que no va existir una majoria suficient en la votació.
Aquests 3 arguments són rebutjats amb una extraordinària contundència pel jutge D. Roberto García Ceniceros en l'Auto, al qual ha tingut accés el programa “Sin concesiones” de RKB, que acorda la denegació de la mesura cautelar.
En primer lloc, el Jutge diu textualment: “En cualquier caso, la documentación aportada junto a la demanda. (...) no revela de manera contundente (ni siquiera indiciaria) la existencia de un incumplimiento o quebrantamiento de normas legales o estatutarias en cuanto al derecho de información previo de los socios y compromisarios, ni en cuanto al desarrollo de la asamblea, ni en cuanto al régimen de cómputo de votaciones”.
En quant al segon argument que manté Laporta consistent en que se li va denegar l'accés a la due diligence, el Magistrat també es manifesta de manera contrària i diu: “Pero, de todos modos, la carta suscrita por el Sr. Sandro Rosell implicaba la conformidad a que el Sr. Laporta acudiese a las oficinas del Club y tuviese acceso a esa documentación, y eso suponía un reconocimiento de su derecho al acceso a la documentación solicitada. (...) Por ello, el hecho de que el actual Presidente del FC Barcelona denegase enviar una copia de la documentación requerida, y limitase esa información a la posibilidad de que el Sr. Laporta acudiese a las oficinas del Club para su examen, no puede considerarse un principio de prueba o fumus boni iuris sobre la privación o limitación del derecho de información reconocido a los socios compromisarios en los estatutos del Club, ya que básicamente se ajustaba a lo dispuesto en el mencionado artículo 26.
El Jutge tampoc aprecia la vulneració de l'article 50 segons el qual Laporta adduïa que no se li va permetre la intervenció a l'assemblea: El Magistrat també és molt clar en aquest sentit: “Es más, el Sr. Rosell reconocía que, en la medida en que se trataba de un derecho estatutáriamente reconocido, su ejercicio no necesitaba “cap atorgament ni reconeixement”. La mencionada carta no niega (antes al contrario) el derecho del Sr. Laporta para intervenir en los términos del artículo 50 de los Estatutos del Club.
I respecte a que l'aprovació de l'acord d'acció de responsabilitat social no comptava amb les majories necessàries per la seva adopció, el Jutge també ho refusa contundenment i es pronuncia en aquests termes: “La interpretación que propone la parte actora de la Disp. Adic. Séptima de la Ley del Deporte implica equiparar el término “mayoría simple” al de “mayoría absoluta”, y ello ya es motivo bastante para que no se acepte por este juzgado.
En definitiva, que analitzant la rotunditat en la què es pronuncia el Jutjat de Primera Instància Número 30 de Barcelona per desestimar la mesura cautelar sembla clar que la impugnació de l'assemblea que pretén Joan Laporta no té massa base jurídica.
Laporta i els seus 13 exdirectius han perdut la primera batalla d'aquesta “guerra judicial” que s'han declarat ambdues directives.
En aquesta demanada presentada per Joan Laporta i 13 directius més, el Jutjat de Primera Instància Número 30 de Barcelona desestima la mesura cautelar solicitada consistent en demanar la suspensió immediata de dos dels acords aprovats en la darrera assemblea.
Per sol·licitar l'aprovació de la mesura cautelar, Laporta adduïa els mateixos tres arguments en què basa la seva demanada. Que se li va denegar l'accés a la due diligence, que no se li va permetre intervenir en L'assemblea i que no va existir una majoria suficient en la votació.
Aquests 3 arguments són rebutjats amb una extraordinària contundència pel jutge D. Roberto García Ceniceros en l'Auto, al qual ha tingut accés el programa “Sin concesiones” de RKB, que acorda la denegació de la mesura cautelar.
En primer lloc, el Jutge diu textualment: “En cualquier caso, la documentación aportada junto a la demanda. (...) no revela de manera contundente (ni siquiera indiciaria) la existencia de un incumplimiento o quebrantamiento de normas legales o estatutarias en cuanto al derecho de información previo de los socios y compromisarios, ni en cuanto al desarrollo de la asamblea, ni en cuanto al régimen de cómputo de votaciones”.
En quant al segon argument que manté Laporta consistent en que se li va denegar l'accés a la due diligence, el Magistrat també es manifesta de manera contrària i diu: “Pero, de todos modos, la carta suscrita por el Sr. Sandro Rosell implicaba la conformidad a que el Sr. Laporta acudiese a las oficinas del Club y tuviese acceso a esa documentación, y eso suponía un reconocimiento de su derecho al acceso a la documentación solicitada. (...) Por ello, el hecho de que el actual Presidente del FC Barcelona denegase enviar una copia de la documentación requerida, y limitase esa información a la posibilidad de que el Sr. Laporta acudiese a las oficinas del Club para su examen, no puede considerarse un principio de prueba o fumus boni iuris sobre la privación o limitación del derecho de información reconocido a los socios compromisarios en los estatutos del Club, ya que básicamente se ajustaba a lo dispuesto en el mencionado artículo 26.
El Jutge tampoc aprecia la vulneració de l'article 50 segons el qual Laporta adduïa que no se li va permetre la intervenció a l'assemblea: El Magistrat també és molt clar en aquest sentit: “Es más, el Sr. Rosell reconocía que, en la medida en que se trataba de un derecho estatutáriamente reconocido, su ejercicio no necesitaba “cap atorgament ni reconeixement”. La mencionada carta no niega (antes al contrario) el derecho del Sr. Laporta para intervenir en los términos del artículo 50 de los Estatutos del Club.
I respecte a que l'aprovació de l'acord d'acció de responsabilitat social no comptava amb les majories necessàries per la seva adopció, el Jutge també ho refusa contundenment i es pronuncia en aquests termes: “La interpretación que propone la parte actora de la Disp. Adic. Séptima de la Ley del Deporte implica equiparar el término “mayoría simple” al de “mayoría absoluta”, y ello ya es motivo bastante para que no se acepte por este juzgado.
En definitiva, que analitzant la rotunditat en la què es pronuncia el Jutjat de Primera Instància Número 30 de Barcelona per desestimar la mesura cautelar sembla clar que la impugnació de l'assemblea que pretén Joan Laporta no té massa base jurídica.
Laporta i els seus 13 exdirectius han perdut la primera batalla d'aquesta “guerra judicial” que s'han declarat ambdues directives.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)