lunes, 12 de julio de 2010

EL MUNDIAL DE "LA MASIA"

Ha sortit guanyat el futbol. La selecció espanyola, que era la que millor proposta futbolística, presentava ha acabat conquerint el món. Han jugat com un equip, han lluitat com gladiadors, s'han comportat com uns grans profesionals i han conviscut com un col·lectiu unit dirigit per un excel·lent entrenador que el "ser superior" va defenestrar.
La selecció espanyola ha estat un exemple que un conjunt només funciona si tots van a una. És igual si tu vens d'aquí o jo vinc d'allà, si volem guanyar tots som un.
El segell Barça ha estat molt present en el joc, en la filosofia i en l'esperit d'una selecció que s'ha guanyat l'admiració del món. És una victòria de tots però sobre tot de la feina feta a la Masia. Fins a 9 jugadors sorgits de la fàbrica culé han estat presents en la final del Mundial: Puyol, Piqué, Busquets, Xavi, Iniesta, Cesc Fàbregues, Pedro, Valdés i José Manuel Reina. No hi ha cap escola que hagi format tants campions.
I ha estat una vergonya que Xavi Hernández no s'hagi emportat la pilota d'or. La FIFA ha volgut complir amb la injusta llei de la compensació distingint a un representant del futbol sud-americà com Diego Forlan per fer un repartiment dels premis.
I si hi havia algú que es mereixia ocupar un lloc important en la història, aquest és Don Andrés Iniesta. Un tros de persona i un gran futbolista. El seu gol i la seva gran actuació en el Mundial li ha servit per rescabalar-se d'una temporada desdibuixada en el Barça per culpa de les lesions musculars i del cop moral que va suposar la pèrdua de Dani Jarque i d'un altre amic íntim seu andalús.
Iniesta és generós, compromès, humil i agraït. És a dir, el jugador que tots els entrenadors voldrien tenir i el gendre que desitjarien totes les sores. Ets gran Don Andrès.
Ha estat el Mundial de la vuvuzela, del Jabulani, del pop pol i de la Carbonero que ahir es va emportar el morreig més mediàtic.
En fi, que Espanya ja té el Campionat del Món que la història li devia i els jugadors del Barça el títol que els hi faltava per presumir d'un palmarès insuperable.