Avui fa 10 dies que Andrés Iniesta va aconseguir el gol decisiu davant Holanda que va coronar el futbol futbol espanyol amb el títol mundial. 10 dies desprès d'aquella gesta la sensació general que queda es que el futbol va ser just amb el bon futbol. I es que el combinat de Del Bosque no només està rebent els més grans reconeixements per la victòria sinó per com es va aconseguir.
I d'entre totes les imatges, d'entre tots els gestos, hi ha una fotografia que va emocionar a tots. La celebració d'Andrés Iniesta traint-se la samarreta i dedicant-li el triomf al seu amic Dani Jarque a qui segueix portant en el cor per molt que el bo de Dani fos un jugador de l'Espanyol. I aquesta és la grandesa del futbol i de la vida. LA rivalitat esportiva és absolutament compatible amb l'estima i l'admiració entre esportistes, entre homes, entre persones, entre éssers humans.
La història té un final amb una tendresa humana que ultrapassa filies i fòbies i és tant commovedora que fins i tot, el productor nord-americà de Holliwood, Tom Barrack, vol portar la història a la gran pantalla i epr això s'ha reunit amb el jugador manxec a la Sardenya, lloc en el que Iniesta està passant les seves vacances.
Han passat 10 dies, i hem estat esperant aquest temps prudencial, a l'espera que els dirigents del RCD Espanyol es decidissin a fer un agraïment institucional al jugador manxec. No sé si una insígnia d'or i brillants, una distinció com a membre d'honor del club o una simple carta pública d'agraiment. El cas es que els dirigents de l?Espanyol han tornat a demostrar una manca de sensibilitat. Han desaprofitat una gran oportunitat per honrar la memòria de Jarque i també han deixat passar l'ocasió de demostrar al món sencer que l'Espanyol és un club senyor que sap distingir la rivalitat esportiva i la sensibilitat humana.
Em dol dir-ho però els dirigents de l'Espanyol han tornat a no estar a l'alçada. La dedicatòria d'Iniesta i la memòria de Jarque mereixien un gest que els directius de l'Espanyol no s'han atrevit a fer.
miércoles, 21 de julio de 2010
lunes, 12 de julio de 2010
EL MUNDIAL DE "LA MASIA"
Ha sortit guanyat el futbol. La selecció espanyola, que era la que millor proposta futbolística, presentava ha acabat conquerint el món. Han jugat com un equip, han lluitat com gladiadors, s'han comportat com uns grans profesionals i han conviscut com un col·lectiu unit dirigit per un excel·lent entrenador que el "ser superior" va defenestrar.
La selecció espanyola ha estat un exemple que un conjunt només funciona si tots van a una. És igual si tu vens d'aquí o jo vinc d'allà, si volem guanyar tots som un.
El segell Barça ha estat molt present en el joc, en la filosofia i en l'esperit d'una selecció que s'ha guanyat l'admiració del món. És una victòria de tots però sobre tot de la feina feta a la Masia. Fins a 9 jugadors sorgits de la fàbrica culé han estat presents en la final del Mundial: Puyol, Piqué, Busquets, Xavi, Iniesta, Cesc Fàbregues, Pedro, Valdés i José Manuel Reina. No hi ha cap escola que hagi format tants campions.
I ha estat una vergonya que Xavi Hernández no s'hagi emportat la pilota d'or. La FIFA ha volgut complir amb la injusta llei de la compensació distingint a un representant del futbol sud-americà com Diego Forlan per fer un repartiment dels premis.
I si hi havia algú que es mereixia ocupar un lloc important en la història, aquest és Don Andrés Iniesta. Un tros de persona i un gran futbolista. El seu gol i la seva gran actuació en el Mundial li ha servit per rescabalar-se d'una temporada desdibuixada en el Barça per culpa de les lesions musculars i del cop moral que va suposar la pèrdua de Dani Jarque i d'un altre amic íntim seu andalús.
Iniesta és generós, compromès, humil i agraït. És a dir, el jugador que tots els entrenadors voldrien tenir i el gendre que desitjarien totes les sores. Ets gran Don Andrès.
Ha estat el Mundial de la vuvuzela, del Jabulani, del pop pol i de la Carbonero que ahir es va emportar el morreig més mediàtic.
En fi, que Espanya ja té el Campionat del Món que la història li devia i els jugadors del Barça el títol que els hi faltava per presumir d'un palmarès insuperable.
La selecció espanyola ha estat un exemple que un conjunt només funciona si tots van a una. És igual si tu vens d'aquí o jo vinc d'allà, si volem guanyar tots som un.
El segell Barça ha estat molt present en el joc, en la filosofia i en l'esperit d'una selecció que s'ha guanyat l'admiració del món. És una victòria de tots però sobre tot de la feina feta a la Masia. Fins a 9 jugadors sorgits de la fàbrica culé han estat presents en la final del Mundial: Puyol, Piqué, Busquets, Xavi, Iniesta, Cesc Fàbregues, Pedro, Valdés i José Manuel Reina. No hi ha cap escola que hagi format tants campions.
I ha estat una vergonya que Xavi Hernández no s'hagi emportat la pilota d'or. La FIFA ha volgut complir amb la injusta llei de la compensació distingint a un representant del futbol sud-americà com Diego Forlan per fer un repartiment dels premis.
I si hi havia algú que es mereixia ocupar un lloc important en la història, aquest és Don Andrés Iniesta. Un tros de persona i un gran futbolista. El seu gol i la seva gran actuació en el Mundial li ha servit per rescabalar-se d'una temporada desdibuixada en el Barça per culpa de les lesions musculars i del cop moral que va suposar la pèrdua de Dani Jarque i d'un altre amic íntim seu andalús.
Iniesta és generós, compromès, humil i agraït. És a dir, el jugador que tots els entrenadors voldrien tenir i el gendre que desitjarien totes les sores. Ets gran Don Andrès.
Ha estat el Mundial de la vuvuzela, del Jabulani, del pop pol i de la Carbonero que ahir es va emportar el morreig més mediàtic.
En fi, que Espanya ja té el Campionat del Món que la història li devia i els jugadors del Barça el títol que els hi faltava per presumir d'un palmarès insuperable.
viernes, 9 de julio de 2010
CRUYFF ÉS EL NEGOCI D'ALGUNS
En el “Sin concesiones” ja vam desvelar que el nou president del FC Barcelona, Sandro Rosell, va trucar telefònicament a Johan Cruyff per oferir-li anar a dinar per resoldre el conflicte s'ha generat per la mala “praxis” de Laporta. Cruyff pot estar tranquil, el dinar el paga Rosell. Un gest de generositat del nou president que vol ser-ho de tots els barcelonistes. Dubto, però, que Cruyff i el seu entorn vulguin resoldre l'assumpte. Als que envolten a l'holandès, sovint l'utilitzen com a arma llancívola quan no els hi donen la quota d'influència que sempre volen tenir en el Barça.
Però ja prou d'hipocresies. Cruyff ha estat un dels millors jugadors del món (només els tontets ho poden negar) tot i que en el Barça només va jugar bé una temporada. I com a entrenador va construir el “dream team” però desprès també va portar al Barça a fer el “ridicul” amb els incomprensibles fitxatges que es va inventar els últims anys. El balanç del Cruyff jugador i entrenador és molt positiu.
Ara bé, el “Cruyff entorn” és molt nociu. Què ha fet Cruyff des d'aleshores ?. Enredar amb el seus articlea al diari, recomenar els fitxatges d'Albelda, Ayala i Aimar i enfrontar a Laporta amb Rosell.
Prou ja de papanatisme. Un “pseudo president d'honor” no pot dir que cap dels quatre candidats a la presidència li agrada ni parlar més de la seva Fundació que del Barça quan li posen un micròfon a la boca.
Que dedicar-se a la seva Fundació està molt bé. Jo vaig assistir a la última festa que va fer al Camp Nou i veure somriure als nanos discapacitats és una obra molt lloable.
Ara bé, estic fart d'aquells que exploten el negoci Cruyff com si hagués estat el fundador del Barça. El “Cruyff entorn” no ha fet res pel Barça per molts que el vulguin presentar com el principi del tot. No és cert que el joc ofensiu i combinatiu del Barça va ser inventat per Cruyff. Em quedo amb les declaracions pronunciades pel seleccionador holandès, Bert van Marwijk, que reprodueix avui MD pàg 18: “L'estil del Barça s'ha traslladat a la selecció espanyola. I la final del Mundial de diumenge es com tancar el cercle que va iniciar als 70 Rinus Michels”. Tothom sap, i els holandesos millor que ningú, que si algú ha estat el creador d'aquesta escola culé admirada pel món aquest va ser Rinus Michels per molts que els que exploten el negoci Cruyff ens vulguin vendre sopars de duro.
Però ja prou d'hipocresies. Cruyff ha estat un dels millors jugadors del món (només els tontets ho poden negar) tot i que en el Barça només va jugar bé una temporada. I com a entrenador va construir el “dream team” però desprès també va portar al Barça a fer el “ridicul” amb els incomprensibles fitxatges que es va inventar els últims anys. El balanç del Cruyff jugador i entrenador és molt positiu.
Ara bé, el “Cruyff entorn” és molt nociu. Què ha fet Cruyff des d'aleshores ?. Enredar amb el seus articlea al diari, recomenar els fitxatges d'Albelda, Ayala i Aimar i enfrontar a Laporta amb Rosell.
Prou ja de papanatisme. Un “pseudo president d'honor” no pot dir que cap dels quatre candidats a la presidència li agrada ni parlar més de la seva Fundació que del Barça quan li posen un micròfon a la boca.
Que dedicar-se a la seva Fundació està molt bé. Jo vaig assistir a la última festa que va fer al Camp Nou i veure somriure als nanos discapacitats és una obra molt lloable.
Ara bé, estic fart d'aquells que exploten el negoci Cruyff com si hagués estat el fundador del Barça. El “Cruyff entorn” no ha fet res pel Barça per molts que el vulguin presentar com el principi del tot. No és cert que el joc ofensiu i combinatiu del Barça va ser inventat per Cruyff. Em quedo amb les declaracions pronunciades pel seleccionador holandès, Bert van Marwijk, que reprodueix avui MD pàg 18: “L'estil del Barça s'ha traslladat a la selecció espanyola. I la final del Mundial de diumenge es com tancar el cercle que va iniciar als 70 Rinus Michels”. Tothom sap, i els holandesos millor que ningú, que si algú ha estat el creador d'aquesta escola culé admirada pel món aquest va ser Rinus Michels per molts que els que exploten el negoci Cruyff ens vulguin vendre sopars de duro.
martes, 6 de julio de 2010
EL LLEGAT DEL "TRIANGLE EGIPCI"
El nou president del Barça, Sandro Rosell va prometre transparència alhora d'explicar la veritat al soci i ho està complint. No li tremola la veu alhora de detallar la situació real del club encara que aquesta no pugui agradar al soci.
Les auditories econòmiques i la “due diligence” ja quantificaran la trista herència que ha deixat Laporta però per començar la primera fotografia que s'ha fet mostra que la situació econòmica del club és molt dolenta.
Sandro Rosell ha estat molt contundent a l'assegurar, avui a RAC1, que "hem trobat un club endeutat amb greus problemes de tresoreria". És a dir, que s'han trobat la caixa del club buida i amb teranyines, fins al punt que no hi ha ni un euro ni per pagar els salaris dels jugadors que havien d'haver cobrat el passat 30 de juny.
Aquestes greus tensions de tresoreria han provocat que, com a mesura d'urgència, la nova junta hagi hagut de traspassat Touré i Txigrinski per recaptar 40 milions d'euros.
A més, la nova directiva del Barça està negociant amb diferents bancs la contractació d'un crèdit sindicat de 150 milions d'euros per fer front als pagaments del curt termini.
De fet, la junta de Laporta ja sabia que la situació econòmica del club era dolenta perquè estaven a punt de tancar el mateix crèdit sindicat de 150 milions d'euros i, amb l'agreujant que el crèdit contemplava la pujada dels abonaments d'un 15% anual durant les properes cinc temporades. Això vol dir que Laporta pretenia que els socis abonats a l'estadi paguessin el doble per les seves cadires d'aquí a cinc anys.
Intenció que Sandro Rosell ja s'ha compromès a no portar a terme.
En fi, que les auditories quantificaran amb pèls i senyals la magnitud de la tragèdia. De moment el que sabem és que Laporta, Sala Martin i Oliver -més coneguts pel “triangle egipci”- no han deixat ni un euro a la caixa. S'han venut tot el patrimoni immobiliari que va deixar Josep Lluís Núñez i han augmentat el deute total del club fins als 580 milions d'eurus. Això si, el “triangle egipci” ens ha deixat de regal uns aiguamolls a Viladecans pels quals van pagar 18 milions d'eurus quan en realitat no s'hi pot posar ni una pista de bàsquet.
Uns quants mesos més al club i el "triangle egipci" hagués deixat el Barça com un solar.
Les auditories econòmiques i la “due diligence” ja quantificaran la trista herència que ha deixat Laporta però per començar la primera fotografia que s'ha fet mostra que la situació econòmica del club és molt dolenta.
Sandro Rosell ha estat molt contundent a l'assegurar, avui a RAC1, que "hem trobat un club endeutat amb greus problemes de tresoreria". És a dir, que s'han trobat la caixa del club buida i amb teranyines, fins al punt que no hi ha ni un euro ni per pagar els salaris dels jugadors que havien d'haver cobrat el passat 30 de juny.
Aquestes greus tensions de tresoreria han provocat que, com a mesura d'urgència, la nova junta hagi hagut de traspassat Touré i Txigrinski per recaptar 40 milions d'euros.
A més, la nova directiva del Barça està negociant amb diferents bancs la contractació d'un crèdit sindicat de 150 milions d'euros per fer front als pagaments del curt termini.
De fet, la junta de Laporta ja sabia que la situació econòmica del club era dolenta perquè estaven a punt de tancar el mateix crèdit sindicat de 150 milions d'euros i, amb l'agreujant que el crèdit contemplava la pujada dels abonaments d'un 15% anual durant les properes cinc temporades. Això vol dir que Laporta pretenia que els socis abonats a l'estadi paguessin el doble per les seves cadires d'aquí a cinc anys.
Intenció que Sandro Rosell ja s'ha compromès a no portar a terme.
En fi, que les auditories quantificaran amb pèls i senyals la magnitud de la tragèdia. De moment el que sabem és que Laporta, Sala Martin i Oliver -més coneguts pel “triangle egipci”- no han deixat ni un euro a la caixa. S'han venut tot el patrimoni immobiliari que va deixar Josep Lluís Núñez i han augmentat el deute total del club fins als 580 milions d'eurus. Això si, el “triangle egipci” ens ha deixat de regal uns aiguamolls a Viladecans pels quals van pagar 18 milions d'eurus quan en realitat no s'hi pot posar ni una pista de bàsquet.
Uns quants mesos més al club i el "triangle egipci" hagués deixat el Barça com un solar.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)