El vicepresident del FC Barcelona, Joan Franquesa, ha dimitit.
En la carta que ha enviat al president Joan Laporta afirma que ho fa per motius personals, de tipus familiar i empresarials. Això queda molt bonic i formal de cara a l’opinió pública però és evident que no és tota la veritat. Haver estat pare de bessons no hauria de ser un impediment per assistir a una reunió cada quinze dies, i més sabent que el mandat s’acaba d’aquí a 6 mesos.
El veritable motiu de la renúncia de Franquesa és el de fer un últim servei al seu amic Laporta. En d’altres paraules. Franquesa s’ha deixat treure del mig per deixar pas.
Els estatuts del Barça limiten a cinc el nombre de vicepresidències. Tenen aquesta condició Alfons Godall, Jaume Ferrer, Rafael Yuste, Joan Boix i, fins ahir, Joan Franquesa.
Calia doncs fer-li un altre forat a Xavier Sala i “horterín”, que fins al moment és vocal. L’estratègia de Joan Laporta passa per nomenar vicepresident al seu “delfi” preferit en la reunió de la Junta que es farà demà a Perpinyà per cobrir la vacant deixada per Franquesa. Amb aquest nou nomenament es perfila l’ascensió meteòrica, però no definitiva, de l’economista.
L’estratègia es culminarà amb un últim esgraó. Si el rendiment de l’equip és tant bo com fina ara, Laporta dimitirà del seu càrrec al mes de març o abril per traspassar la presidència al "flamant" vicepresident Xavier Sala i “horterín”. D’aquesta manera, Laporta busca que els hipotètics títols s’aixequin amb les americanes llampants en primer pla amb l’objectiu d’associar la cara de l’economista als actuals èxits esportius. L’estratègia és clara. Laporta creu que aquesta és la millor propaganda electoral possible per aconseguir que la candidatura continuista conservi el control del “negoci” i ara Joan Franquesa sobrava.
Altres dades: Joan Franquesa es un “paio” desconcertant. Mai es posiciona ni en un sentit ni en un altre. No ha estat capaç d’aclarir a ningú què va passar amb el trits tema de l’espionatge que va encetar ell, segons va explicar Joan Oliver. Allò va ser també un altre favor a Laporta per carregar-se a Jaume Ferrer.
Sovint, franquesa, ha interpretat el paper de dissident però sempre acaba sent el “gosset” obedient de Laporta.
Això si, Joan Franquesa te gelosia de Xavier Sala i “horterín” fins al punt que, ell i d’altres directius, l’anomenen el “payaso de Micolor”.
Joan Laporta té el rècord de directius dimissionaris. En només dos mandats, ha aconseguit que 15 renuncien a viure el privilegi de ser directius del Barça. Per alguna cosa grossa serà...
