L'expresident del FC Barcelona va presentar, recentment, un demanda contra “L'Entitat FC Barcelona” per impugnar els acords als què van arribar els socis compromissaris en la passada assemblea i en la qual es va aprovar emprendre una acció de responsabilitat social contra la Junta Directiva de Joan Laporta per reclamar-li les pèrdues econòmiques generades durant el seu últim mandat.
En aquesta demanada presentada per Joan Laporta i 13 directius més, el Jutjat de Primera Instància Número 30 de Barcelona desestima la mesura cautelar solicitada consistent en demanar la suspensió immediata de dos dels acords aprovats en la darrera assemblea.
Per sol·licitar l'aprovació de la mesura cautelar, Laporta adduïa els mateixos tres arguments en què basa la seva demanada. Que se li va denegar l'accés a la due diligence, que no se li va permetre intervenir en L'assemblea i que no va existir una majoria suficient en la votació.
Aquests 3 arguments són rebutjats amb una extraordinària contundència pel jutge D. Roberto García Ceniceros en l'Auto, al qual ha tingut accés el programa “Sin concesiones” de RKB, que acorda la denegació de la mesura cautelar.
En primer lloc, el Jutge diu textualment: “En cualquier caso, la documentación aportada junto a la demanda. (...) no revela de manera contundente (ni siquiera indiciaria) la existencia de un incumplimiento o quebrantamiento de normas legales o estatutarias en cuanto al derecho de información previo de los socios y compromisarios, ni en cuanto al desarrollo de la asamblea, ni en cuanto al régimen de cómputo de votaciones”.
En quant al segon argument que manté Laporta consistent en que se li va denegar l'accés a la due diligence, el Magistrat també es manifesta de manera contrària i diu: “Pero, de todos modos, la carta suscrita por el Sr. Sandro Rosell implicaba la conformidad a que el Sr. Laporta acudiese a las oficinas del Club y tuviese acceso a esa documentación, y eso suponía un reconocimiento de su derecho al acceso a la documentación solicitada. (...) Por ello, el hecho de que el actual Presidente del FC Barcelona denegase enviar una copia de la documentación requerida, y limitase esa información a la posibilidad de que el Sr. Laporta acudiese a las oficinas del Club para su examen, no puede considerarse un principio de prueba o fumus boni iuris sobre la privación o limitación del derecho de información reconocido a los socios compromisarios en los estatutos del Club, ya que básicamente se ajustaba a lo dispuesto en el mencionado artículo 26.
El Jutge tampoc aprecia la vulneració de l'article 50 segons el qual Laporta adduïa que no se li va permetre la intervenció a l'assemblea: El Magistrat també és molt clar en aquest sentit: “Es más, el Sr. Rosell reconocía que, en la medida en que se trataba de un derecho estatutáriamente reconocido, su ejercicio no necesitaba “cap atorgament ni reconeixement”. La mencionada carta no niega (antes al contrario) el derecho del Sr. Laporta para intervenir en los términos del artículo 50 de los Estatutos del Club.
I respecte a que l'aprovació de l'acord d'acció de responsabilitat social no comptava amb les majories necessàries per la seva adopció, el Jutge també ho refusa contundenment i es pronuncia en aquests termes: “La interpretación que propone la parte actora de la Disp. Adic. Séptima de la Ley del Deporte implica equiparar el término “mayoría simple” al de “mayoría absoluta”, y ello ya es motivo bastante para que no se acepte por este juzgado.
En definitiva, que analitzant la rotunditat en la què es pronuncia el Jutjat de Primera Instància Número 30 de Barcelona per desestimar la mesura cautelar sembla clar que la impugnació de l'assemblea que pretén Joan Laporta no té massa base jurídica.
Laporta i els seus 13 exdirectius han perdut la primera batalla d'aquesta “guerra judicial” que s'han declarat ambdues directives.
