S’ha de tenir poca decència per actuar com ho fa el Sr. Xavier Sala i Martín. Totes i cadascuna de les seves actuacions amb el Barça han estat desafortunades:
1.- És un barcelonista “nouvingut” . Va fer-se soci al 2003 per entrar a la Junta directiva del seu amiguet “Jan”. Fins aleshores no li havia interessat ni el Barça ni el futbol. Clarament, es va acostar al club per treure’n un profit personal.
2.- Ja és curiós que hi hagi una gran llista d'espera de socis que tenen una gran antiguitat per aconseguir unes localitats a Tribuna i ell amb un parell d’anys ja ho hagi aconseguit.
3.- Va demostrar ser un mal president de la Comissió Econòmica Estatutària ( en teoria l’home independent i extern per fiscalitzar la gestió econòmica de la junta). Acceptar integrar-se en la directiva va ser una burla al soci i una clara demostració que va ser infidel a les obligacions derivades del seu càrrec.
4.- Sent president de la Comissió Econòmica Estatutària va dir en una tertúlia radiofònica que Ronaldinho i Deco no estaven lesionats, com s’havia dit, sinó que estaven apartats de l’equip com a mesura disciplinària per que sortien cada dia a la nit. L’entrenador i el director esportiu el van desmentir públicament. Deco va amenaçar amb demandar-lo i el Sr. Sala i Martín va haver de baixar al vestidor a demanar perdó als jugadors i a rectificar davant l’opinió pública.
5.- Durant el passat procés de la Moció de Censura, el Sr. Sala I Martin va dir a Tv3 que sabia que moltes de les signatures recollides pel Sr. Oriol Giralt eren falses i que sinó era així ell dimitiria. En el recompte no es va detectar ni una sola signatura falsa (així consta en les actes) però, en canvi, el Sr. Sala i Martín va faltar a la seva paraula i, evidentment, no va dimitir.
6.- Els Estatuts del Club preveuen que en cas que prosperi una moció de Censura, el president de la Comissió Estatutària actuarà de president prenent les decisions habituals en un club Poliesportiu. El sr. Sala i Martin, en canvi, va ser deslleial als Estatuts i als socis, al assegurar que si prosperava la moció el club quedaria paralitzat perquè ell no actuaria.
En fi, que com veieu, les actuacions del personatge en qüestió són un cúmul de despropòsits. Si et serveix de cònsol, Gabriel Masfurrol: l’enemic que t’ha sortit no té massa categoria. Em sap greu que, un dels dirigents més brillants del nostre país com ets tu, sigui una víctima més del menyspreu amb el què actua aquesta directiva del F.C.Barcelona.
Per tot això, i com a culé que sóc et dono les gràcies i t’animo a seguir denunciant, com intento fer jo, totes les mentides que aquesta directiva diu als socis barcelonistes que ja han dit prou. (Quan ha saltat el tema Millet, tothom es pregunta com és que ni els membres del Patronat ni els socis controlaven o denunciaven aquestes pràctiques saben que hi havia coses molt sospitoses. Nosaltres no podem caure en la mateixa errada. En el Palau de la Música, també hi havia grans concerts de música i els assistents gaudien de l’espectacle però això no justifica una actuació il·lícita dels dirigents). En el Barça passa igual, amb Guardiola i amb l’equip ens ho passem molt bé en el nostre palau –Camp Nou- però això no pot ser un xec en blanc per a que la directiva cometi una irregularitat darrera d’una altra.
