(Article en castellà per encarrec de http://www.madrid-barcelona.com/)
Se ha terminado la etapa Laporta en el Barça. Ha sido prolífica en éxitos deportivos pero también decadente institucionalmente.
Un buen resumen sería que el equipo ha aguantado al club mientras que la institución ha sido zarandeada en demasiadas ocasiones por la directiva. Ha sido un periodo excesivamente presidencialista en el qué Laporta empezó creyéndose el refundador del club y ha acabado convierténdose en un mártir sin sentido.
Prometió abrir la entidad a todos los barcelonista y luego resultó que sólo lo hizo a los que seguían su doctrina.Hasta 15 directivos le abandonaron y los que se quedaron quisieron apartarse de él en la hora de la sucesión. Ha mandado con mano de hierro pero de espaldas a los socios olvidando que son a los que hay que rendir cuentas. Un craso error impropio de un tecnócrata como él.
El peor agravio ha sido utilizar el club para hacer política. Su política. Utilizando una expresión del maestro Ramón Besa: Laporta nos hizo perder el miedo hasta que él mismo nos empezó a dar miedo. Pero Laporta ya es pasado.
Ahora se abre una nueva etapa en la que Sandro Rosell tiene que recuperar los valores que verdaderamente hacen del Barça más que un club. Deberá ser fuerte para mantener la independencia económica, política y social de una institución de la que muchos quieren sacar provecho. La garantía es que ya dimitió en 2005 cuando vió que no se cumplía con lo prometido.
Rosell no debe olvidar nunca que el Barça es un club socialmente transversal y políticamente plural. Sin renunciar a su catalanidad, debe proyectar un Barça más universal y más global que nunca. Estoy convecido de que esta nueva etapa traerá un Barça mejor y más grande. Rosell es inteligente,astuto,espabilado y perseverante y cuenta con una directiva de gente que se ha ganado el prestigio antes de llegar al Barça y no gracias al Barça. Sabrá mantener los pies en el suelo y darle contenido a la expresión de que el socio es el único propietario del club que ha repetido hasta la saciedad en campaña electoral.
Estoy convencido de que Rosell y su junta directiva cumlirán con lo que quiere el socio: que el equipo siga ganando, que la directiva gestione con prudencia y de una buena imagen, y que el club recupere su prestigio institucional. Seguro que harán un Barça mejor. No nos falles Rosell, no nos falles.
miércoles, 30 de junio de 2010
martes, 22 de junio de 2010
UNA LLIÇÓ DELS SOCIS
En primer lloc, vull demanar-vos disculpes. Els últims dies he tingut el bloc més congelat que un iglú.
La veritat és que les dues setmanes de campanya electoral, el programa de radio diari i els temes comercials m'han absorvit tot el temps.
Dit això, avui m'agradaria reflexionar sobre un tema que ha deixat ben palés els resultats de les eleccions al FC Barcelona. En el meu programa diari “Sin concesiones” de 19 a 21 h. a RKB 106.9 FM sempre he volgut parlar de futbol però també de tots els altres temes extraesportius que passen al voltant del FC Barcelona. En d'altres emissores, he escoltat a d'altres colegues dir que no tractaríen aquell o aquest tema perquè al soci/aficionat només l'interessa parlar de futbol. Sempre he pensat que és una errada decidir el què creus que interessa i el què no als altres. Si no els hi ho expliques, segur que no podran escollir si els interessa o no. Jo, en canvi, he cregut, i així ho he fet en el programa Sin concesiones, que el soci-ia/aficionat-da del FC Barcelona l'interessa tot el què succeix en el seu club, des del fitxatges que s'han de fer fins a quins terrenys s'han comprat, si s'han respectat o no els Estatuts, si s'ha mentit o no a l'Assemblea, si hi ha o no transparència en les operacions, si els dirigents del club han d'utilitzar l'entitat per fer política... i tants i tants altres temes. El Barça no és només un club esportiu en el què només importi guanyar. El Barça és una entitat compromesa amb uns valors i unes sensibilitats que li son inherents i que han de ser compatibles amb la competitivitat intrínsica de l'esport.
Sóc dels que penso que la nostra obligació com a periodistes és explicar tot el que passa i l'oient ja decidirà què l'interessa i què no.
I molts peridistes i moltes emissores han callat moltes irregularitats que s'han produït durant els 7 anys de mandat de Laporta amb el pretext que no era un tema que interessés al culé quan, en realitat, el que feien era passar de puntetes, mirar cap un altre cantó i “vendre” un club idílic per seguir arrenglerats amb el poder.
I en aquestes eleccions a la presidència s'ha demostrat que al soci l'interessa guanyar esportivament però també l'importen les formes. Vol sentir-se orgullós de l'equip però també no avergonyir-se dels directius, vol veure bon futbol però també sentir-se ben tractat pels dirigents... en definitiva, el soci del Barça és tant madur que ja no s'empassa la molta propaganda oficialista.
El soci del Barça també vol mitjans de premsa que no decideixin per ells.
La veritat és que les dues setmanes de campanya electoral, el programa de radio diari i els temes comercials m'han absorvit tot el temps.
Dit això, avui m'agradaria reflexionar sobre un tema que ha deixat ben palés els resultats de les eleccions al FC Barcelona. En el meu programa diari “Sin concesiones” de 19 a 21 h. a RKB 106.9 FM sempre he volgut parlar de futbol però també de tots els altres temes extraesportius que passen al voltant del FC Barcelona. En d'altres emissores, he escoltat a d'altres colegues dir que no tractaríen aquell o aquest tema perquè al soci/aficionat només l'interessa parlar de futbol. Sempre he pensat que és una errada decidir el què creus que interessa i el què no als altres. Si no els hi ho expliques, segur que no podran escollir si els interessa o no. Jo, en canvi, he cregut, i així ho he fet en el programa Sin concesiones, que el soci-ia/aficionat-da del FC Barcelona l'interessa tot el què succeix en el seu club, des del fitxatges que s'han de fer fins a quins terrenys s'han comprat, si s'han respectat o no els Estatuts, si s'ha mentit o no a l'Assemblea, si hi ha o no transparència en les operacions, si els dirigents del club han d'utilitzar l'entitat per fer política... i tants i tants altres temes. El Barça no és només un club esportiu en el què només importi guanyar. El Barça és una entitat compromesa amb uns valors i unes sensibilitats que li son inherents i que han de ser compatibles amb la competitivitat intrínsica de l'esport.
Sóc dels que penso que la nostra obligació com a periodistes és explicar tot el que passa i l'oient ja decidirà què l'interessa i què no.
I molts peridistes i moltes emissores han callat moltes irregularitats que s'han produït durant els 7 anys de mandat de Laporta amb el pretext que no era un tema que interessés al culé quan, en realitat, el que feien era passar de puntetes, mirar cap un altre cantó i “vendre” un club idílic per seguir arrenglerats amb el poder.
I en aquestes eleccions a la presidència s'ha demostrat que al soci l'interessa guanyar esportivament però també l'importen les formes. Vol sentir-se orgullós de l'equip però també no avergonyir-se dels directius, vol veure bon futbol però també sentir-se ben tractat pels dirigents... en definitiva, el soci del Barça és tant madur que ja no s'empassa la molta propaganda oficialista.
El soci del Barça també vol mitjans de premsa que no decideixin per ells.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)