UNA LLIÇÓ DELS SOCIS

En primer lloc, vull demanar-vos disculpes. Els últims dies he tingut el bloc més congelat que un iglú.
La veritat és que les dues setmanes de campanya electoral, el programa de radio diari i els temes comercials m'han absorvit tot el temps.
Dit això, avui m'agradaria reflexionar sobre un tema que ha deixat ben palés els resultats de les eleccions al FC Barcelona. En el meu programa diari “Sin concesiones” de 19 a 21 h. a RKB 106.9 FM sempre he volgut parlar de futbol però també de tots els altres temes extraesportius que passen al voltant del FC Barcelona. En d'altres emissores, he escoltat a d'altres colegues dir que no tractaríen aquell o aquest tema perquè al soci/aficionat només l'interessa parlar de futbol. Sempre he pensat que és una errada decidir el què creus que interessa i el què no als altres. Si no els hi ho expliques, segur que no podran escollir si els interessa o no. Jo, en canvi, he cregut, i així ho he fet en el programa Sin concesiones, que el soci-ia/aficionat-da del FC Barcelona l'interessa tot el què succeix en el seu club, des del fitxatges que s'han de fer fins a quins terrenys s'han comprat, si s'han respectat o no els Estatuts, si s'ha mentit o no a l'Assemblea, si hi ha o no transparència en les operacions, si els dirigents del club han d'utilitzar l'entitat per fer política... i tants i tants altres temes. El Barça no és només un club esportiu en el què només importi guanyar. El Barça és una entitat compromesa amb uns valors i unes sensibilitats que li son inherents i que han de ser compatibles amb la competitivitat intrínsica de l'esport.
Sóc dels que penso que la nostra obligació com a periodistes és explicar tot el que passa i l'oient ja decidirà què l'interessa i què no.
I molts peridistes i moltes emissores han callat moltes irregularitats que s'han produït durant els 7 anys de mandat de Laporta amb el pretext que no era un tema que interessés al culé quan, en realitat, el que feien era passar de puntetes, mirar cap un altre cantó i “vendre” un club idílic per seguir arrenglerats amb el poder.
I en aquestes eleccions a la presidència s'ha demostrat que al soci l'interessa guanyar esportivament però també l'importen les formes. Vol sentir-se orgullós de l'equip però també no avergonyir-se dels directius, vol veure bon futbol però també sentir-se ben tractat pels dirigents... en definitiva, el soci del Barça és tant madur que ja no s'empassa la molta propaganda oficialista.
El soci del Barça també vol mitjans de premsa que no decideixin per ells.