MESSI, VALDÉS I L'AFICIÓ.

Lionel Messi, ho té tot per passar a la història com el millor futbolista de tots els temps. Segur que el petit davanter del Barça ja ha superat a Maradona a nivell de clubs, i només li queda guanyar alguna cosa gran amb la selecció Argentina. No serà fàcil perque l'Albiceleste no juga a res.
En tot cas, el que més destacable de Messi és la seva professionalitat. Ens rendim davant seu perquè ell sol es posa l’equip a l’esquena, no falla, i tira del carro sense queixar-se i com si li anés la vida en cada partit. Com a futbolista Messi juga davant de 90 mil persones com si ho fes al jardí de casa seva, ho fa fàcil i juga a una altra velocitat.
Regateja com una serp, corre amb la pilota enganxada als peus com un plusmarquista i canvia de ritme donant la sensació que els defenses rivals juguen a camara lenta.
Ahir va aparèixer quan més embussat estava el seu Barça, va aconseguir el seu tercer ‘hat-trick’ amb el primer equip blaugrana i ja suma 22 dianes a la lliga en 25 partits. (La primera jornada de lliga no va jugar ja que estava amb la seva selecció).
Messi porta 109 gols amb la samarreta blaugrana en 85 partits, el que dóna un promig d' 1,2 gols per partit i no sembla una utopia que pensar que pugui arribar als 235 gols de Cesar o els 196 de Kubala. Aquesta temporada Messi porta 29 gols en totes les competicions i té a tocar pulveritzar el seu propi rècord de superar els 38 que va marcar la temporada passada.
Messi té una potència física impressionant. Quan més cansats estan els rivals més fresc està ell. Dels 29 gols que porta aquesta temporada, 20 els ha fet en la segona meitat. Curiosament, els tres gols d’ahir els va marcar jugant de mitjapunta després de tota una primera part fent-ho de davanter centre.
L'altra jugador clau del Barça és , ‘Sant Valdés’. Amb 1-0 en el marcador, el porter de l’Hospitalet de Llobregat va demostrar tota la seva vàlua guanyant-li la partida a Zigic en un u contra u molt perillòs que podria haver complicat la victòria del Barça, un altre actuació destacable d’un porter totalment ignorat pel seleccionador estatal.
Amb el 3-0 d’ahir, Valdés, que continua sent el ‘Zamora’ va sumar el seu 14è partit de l’actual lliga sense encaixar cap gol.
I l'altre punt a remarcar és el paper que ha de jugar l'afició blau-grana en aquest tram final de temporada. Ahir es va registrar al Camp Nou la tercera millor assistència de la temporada amb 87.601 aficionats, una dada només superada per la del Barça-Reial Madrid (97.132 espectadors) de lliga i la del Barça-Inter de la ‘Champions League’ (93.524). S’acosta l’hora de guanyar-se les garrofes i el soci el Barça n’és del tot conscient. És més que probable que aquesta xifra se superi en la següent ‘final’ del conjunt de Pep Guardiola, el Barça-Stuttgart.
Demà passat comença el veritable “camí al Bernabeu”.

PERÒ NO HAVÍEM QUEDAT QUE HI HAVIA " VILLARATO "?

Llegint i sentint alguns comentaris sembla que el Reial Madrid ja hagi guanyat la lliga i que el Barça hexacampió de Guardiola s’hagi desintegrat. I la veritat es que això és una exageració total.
La única realitat es que Barça i Madrid van coliders amb els mateixos 62 punts i que si sumessin els mateixos punts en els últims 13 partits i l’equip blaugrana empatés a zero al Bernabeu, el Barça seria campió. Per tant, el lideratge del Reial Madrid és una mica fictici perquè el criteri que designa al campió (goal average particular) encara està incomplert.
El que està passant no és res extraordinari. El Barça porta 16 mesos al més alt nivell, guanyant tots els títols i encapçalant totes les classificacions i és normal que no sempre pugui estar en el mateix nivell d’excel·lència. En el que portem de temporada aquest Barça ha jugat uns 40 partits i només n’ha perdut 3 (Rubin, Sevilla i Atlético), per tant, estem parlant d’una gran temporada,

Ara bé, dit això, tampoc no podem obviar que el Reial Madrid està molt fort, cosa que també era d’esperar. Només faltaria que desprès de 300 milions d’eurus en fitxatges, el Madrid no estigués lluitant pel títol. De totes maneres que ningú oblidi que l’equip de Pelegrini va estar a 30 segons d’acabar empatant el seu partit davant el Sevilla, per tant, la presumpte superioritat blanca que alguns volen vendre no va ser tal, de manera que els resultats i el joc blanc no hauria d’espantar a ningú.

Ara no és el moment de defallir ni d’acoquinar-se per les suposades campanyes mediàtiques, esportives i arbitrals en contra del Barça. Un equip campió ha de superar totes aquestes adversitats, com ho va fer l’any passat, i seria d’una gran ingenuïtat pensar que el madridisme no utilitzi els seus altaveus per anunciar un canvi de terç.

El que no s’ha de fer és caure en el parany d’excusar-nos en un victimisme arbitral. Si quan el Barça guanyava de carrer dèiem que la campanya del villarato que venia de Madrid era una excusa ridícula, ara no podem assenyalar, també, als àrbitres per explicar els darrers resultats culers. No pot ser que a la primera ensopegada s’agafi la bandera de la persecució arbitral. Això va en contra de la filosofia Guardiola.

El que s’ha de fer és mantenir la confiança absoluta en aquest equip i pensar que el Barça acabarà sent el campió de lliga en base a una arguments irrefutables.
Aquest equip no ha d’apel·lar ni a la èpica ni a les gestes com fan altres sinó als valors que Guardiola ha inoculat als seus futbolistes com la professionalitat, el treball ben fet, el talent i l’orgull. Aquest equip no s’ha oblidat de guanyar d’un dia per un altre. Simplement que el conjunt està experimentant una transició en el seu joc. Messi segueix liderant a un equip que recuperarà la seva millor forma amb la recuperació dels lesionats.
Aquests si que són arguments de pes per pensar que aquest Barça pot seguir campionant.