Llegint i sentint alguns comentaris sembla que el Reial Madrid ja hagi guanyat la lliga i que el Barça hexacampió de Guardiola s’hagi desintegrat. I la veritat es que això és una exageració total.
La única realitat es que Barça i Madrid van coliders amb els mateixos 62 punts i que si sumessin els mateixos punts en els últims 13 partits i l’equip blaugrana empatés a zero al Bernabeu, el Barça seria campió. Per tant, el lideratge del Reial Madrid és una mica fictici perquè el criteri que designa al campió (goal average particular) encara està incomplert.
El que està passant no és res extraordinari. El Barça porta 16 mesos al més alt nivell, guanyant tots els títols i encapçalant totes les classificacions i és normal que no sempre pugui estar en el mateix nivell d’excel·lència. En el que portem de temporada aquest Barça ha jugat uns 40 partits i només n’ha perdut 3 (Rubin, Sevilla i Atlético), per tant, estem parlant d’una gran temporada,
Ara bé, dit això, tampoc no podem obviar que el Reial Madrid està molt fort, cosa que també era d’esperar. Només faltaria que desprès de 300 milions d’eurus en fitxatges, el Madrid no estigués lluitant pel títol. De totes maneres que ningú oblidi que l’equip de Pelegrini va estar a 30 segons d’acabar empatant el seu partit davant el Sevilla, per tant, la presumpte superioritat blanca que alguns volen vendre no va ser tal, de manera que els resultats i el joc blanc no hauria d’espantar a ningú.
Ara no és el moment de defallir ni d’acoquinar-se per les suposades campanyes mediàtiques, esportives i arbitrals en contra del Barça. Un equip campió ha de superar totes aquestes adversitats, com ho va fer l’any passat, i seria d’una gran ingenuïtat pensar que el madridisme no utilitzi els seus altaveus per anunciar un canvi de terç.
El que no s’ha de fer és caure en el parany d’excusar-nos en un victimisme arbitral. Si quan el Barça guanyava de carrer dèiem que la campanya del villarato que venia de Madrid era una excusa ridícula, ara no podem assenyalar, també, als àrbitres per explicar els darrers resultats culers. No pot ser que a la primera ensopegada s’agafi la bandera de la persecució arbitral. Això va en contra de la filosofia Guardiola.
El que s’ha de fer és mantenir la confiança absoluta en aquest equip i pensar que el Barça acabarà sent el campió de lliga en base a una arguments irrefutables.
Aquest equip no ha d’apel·lar ni a la èpica ni a les gestes com fan altres sinó als valors que Guardiola ha inoculat als seus futbolistes com la professionalitat, el treball ben fet, el talent i l’orgull. Aquest equip no s’ha oblidat de guanyar d’un dia per un altre. Simplement que el conjunt està experimentant una transició en el seu joc. Messi segueix liderant a un equip que recuperarà la seva millor forma amb la recuperació dels lesionats.
Aquests si que són arguments de pes per pensar que aquest Barça pot seguir campionant.
2 comentarios:
A veure si arreglas lo de l'enquesta. Jo fa setmanes que raon obvies clicko a altres i mai contabilitza el meu vot!!!!!
A veure, amic Marçal. Quines són aquestes campanyes mediàtiques, esportives i arbitrals contra el Barça? Jo no les veig per enlloc o, en tot cas, són de més baixa intensitat que les campanyes que els mitjans de comunicació catalans fan des del paleolític contra el "Madrit".
En el fons crec que li convé, el Barça per sobreviure necessita alimentar el victimisme i, per això, perdre un partit per culpa de l'àrbit produeix a l'afició, a la directiva i als periodistes un efecte balsàmic, els dóna aire.
Publicar un comentario