SETMANA INTENSA DE TREBALL I PRIMÍCIES

Abans que res demanar-vos disculpes perquè he anat molt atrafegat i fa uns dies que no actualitzo el meu blog. La recerca de primícies comporta molta feina i dedicació. Aquesta setmana n’hem donat unes quantes en el programa “Sin Concesiones” de RKB que fem de 19h a 21h, en directe, i de les 00.05h a les 02.00h de la matinada en la repetició, i de dilluns a divendres al 106.9fm o www.radiokanalbarcelona.com.
Dimarts varem ser els primers en avançar que la justícia havia condemnat a Laporta i als seus 7 directius més fidels a avalar el 15% del pressupost però ho varem tractar amb moltes reserves i prudència ja que varem tenir la informació abans que els directius i el soci Vicens Pla tinguessin la notificació oficial de la sentència.
Em va sorprendre molt la nota del club que deia que “el FC Barcelona recorrerà la sentència al Tribunal Suprem”. Els condemnats van ser 8 directius i no el FC Barcelona que en aquest cas és el beneficiari. No podem oblidar que l’aval és una garantía que tenen els socis per tal que la directiva de torn faci una bona gestió econòmica. És una nova mostra que aquests directius es pensen que el Barça són ells.
Sempre he pensat que la justícia és lenta però implacable. Més enllà de si és just que 8 dies comptin com un any de mandat, és clar que en aquells dies la directiva de Laporta va prendre decisions que devien tenir conseqüències.
Dimarts també varem desvelar en el programa en primícia que la directiva del Barça mitjançant la comissió disciplinària té la intenció d’expulsar l’Oriol Giralt com a soci del club. És una mesura gravíssima, desproporcionada i no fonamentada jurídicament. La revenja no és el camí per imposar raons.
Ahir li vaig fer una entrevista a Jaume Ferrer que va visitar-nos a l’estudi de la radio. Reconec que vaig estar un pèl excessivament incisiu però no podia renunciar al nostre estil punyent. El Jaume no ho va passar bé perquè li varem preguntar per tots els temes polèmics: l’espionatge, l’esbroncada de Laporta, la feblesa de Godall, la política i el Barça, la venda de patrimoni, la compra del terrenys de Viladecans, la sentència dels avals, el projecte Foster i, fins i tot, els fitxatges d’Henrique i Keirrison, però ell no va defugir cap qüestió. Em va semblar valent, llest i àgil mentalment. Se li entén tot si llegeixes entre línees. És l’únic directiu que li ha plantat cara a Laporta sense abandonar el vaixell i només per això em mereix un gran respecte. Li estic molt agraït perquè d'altres només volen anar allà on saben que els hi faran entrevista/homenatge i no és el nostre cas.
Va donar molts titulars: “REPRESENTO EL CONTINUISME PERÒ SENSE L’ESTIL LAPORTA” “GODALL HA ESTAT LA SEGONA OPCIÓ DE LAPORTA, LA PRIMERA ERA SALA MARTIN”. “ CREC QUE “SORIANO PRESENTARÀ LA SEVA PRÒPIA CANDIDATURA” “SI S’HA D’AVALAR, AVALARÉ” i molts més.
Seguim en la lluita de fer un periodisme esportiu diferent. Intentem fer de la independència, l’objectivititat i la veracitat la nostra bandera. El fanatisme és cosa d’altres.