La fiabilitat i la solvència amb la què el Barça continua liderant la classificació del Campionat de lliga està provocant molta frustració i ràbia en la maquinària propagandística de Madrid. És la única explicació possible a la desesperació mostrada desprès d’una nova jornada sense que l’equip galàctic hagi pogut retallar la diferència de punts en una persecució que se li està fent molt pesada.
Com diu Xavi Hernández, no ho acaben de pair.
L’equip de Guardiola a la seva. Com si res. Jugant bé al Molinón, creant innumerables ocasions de gol, rebent puntades de peu a dojo i guanyant, com sempre.
És lògic i comprensible que a Madrid es resisteixin a admetre la superioritat blaugrana. Seria d’innocents pensar que es limitaran a treure’s el barret i a rendir homenatge a un equip impecable. No els hi surt a compte.
La seva postura ha de ser la de posar-hi pegues.
Encara que sigui agafant-se a un clau roent, fent línees tortes per intentar demostrar que el Barça guanya gràcies als àrbitres. Ressuscitar els vells fantasmes de les ajudes supremes és l’única carta que es poden jugar encara que sigui “anar de farol” com en l’inexistent fora de joc de Pedro.
Això més que indignar als barcelonistes hauria de ser una bona noticia.
Els “segundons” per fi es treuen les caretes i esgrimeixen el discurs dels perdedors. El mateix discurs, tot sigui dit, que en el passat va utilitzar el barcelonisme per justificar els fracassos propis quan el que procedia era fer una profunda autocrítica.
Enlloc d’indignació, a mi em produeix satisfacció sentir les reiterades denuncies falses d’ajuda arbitral i la resurrecció dels inventats fantasmes del “Villarato”.
Demostra que és tal la desesperació que senten que es veuen obligats a recórrer al discurs dels perdedors per trobar algun cònsol a la manifesta superioritat del rival.
Tant de bo, uns segueixin parlant damunt la gespa i els altres lladrant.
No hay comentarios:
Publicar un comentario