L'OBJECTIVITAT DE LA PREMSA

El meu amic i company periodista Alex Santos (Agència Efe) ha reobert un vell debat reflexionant sobre si la premsa esportiva ha de mantenir una postura d’objectivitat i d’equidistància entre tots els candidats a la presidència del Barça.
L’Àlex és un gran periodista i el considero molt intel•ligent. Per això ell sap, millor que ningú, que el concepte d’objectivitat és, paradoxalment, molt subjectiu de manera que és impossible determinar qui és objectiu i qui no.
En general, diria que els mitjans han anat perdent objectivitat. Primer, perquè s’han convertit en empreses en les quals la prioritat no és rebre premis pel bon fer periodístic sinó tenir el millor compte d’explotació que doni beneficis econòmics als seus accionistes.
I en aquest sentit, els diaris esportius catalans depenen de les promocions que et concedexen des del Futbol Club Bacelona. D’altra banda, entenc també que sovint els periodistes tenim un marge de maniobra molt limitat en tant que conec algun company que rebia la consigna dels de dalt de dir i escriure el que li digués, en la trucada diària de mitja tarda, el Director de Comunicació de torn. I contra això és difícil lluitar. Afortunadament, no ha estat el meu cas.
I en segon lloc, el sector del periodisme és com qualsevol altra. Hi ha un mercat en el què has d’oferir un producte distingit i amb una tendència diferent.
En canvi, crec que, en general, els periodistes fem de contrapès en les nostres pròpies empreses perquè tenim una visió més romàntica i crèiem que hem de continuar guiant-nos pel nostre sentit de l‘equanimitat.
En resum. Ens agradi o no, la majoria de periodistes estan delimitats per la línea editorial del seu mitjà en tant que són els Editors els que marquen la tendència que han de seguir els professionals que treballen a casa seva.
En el cas de les eleccions a Can Barça. Crec que els periodistes hem de tenir prou independència com per analitzar les diferents candidatures i prou llibertat, alhora, per dir què i quina opció pot ser la millor pel Barça. Igual que quan els periodistes ens decantem sobre qui ha de ser titular si Henry o Pedro, també tenim tot el dret a transmetre als nostres oients/lectors qui ens sembla la millor opció pel Barça sempre i quan es faci amb arguments.
Per tot això penso que totes les línees editorials són respectables. El soci ha d’escoltar-ho/llegir-ho tot per, desprès, formar-se una opinió pròpia. Sentir diferents tendències és pluralitat, i pluralitat és igual a democràcia.
Ara bé, em sembla inadmissible que pel fet de ser crític amb el Laportisme ja siguis etiquetat com a Rosellista. Una cosa no va lligada amb l’altra.
Només vull afegir que el panorama radiofònic català em sembla molt poc lliure i independent. A Catalunya hi ha una emissora de ràdio privada per cada 5 emissores públiques que dominen els partits polítics que governen i això penso que va en detriment de la salut democràtica i plural del nostre país.