miércoles, 27 de enero de 2010

LA HISTÒRIA D'HENRY

El davanter francès ha admès que no està content amb el seu rendiment tot i que, poc a poc, es va trobant millor. Per tant, si ell mateix ho reconeix queda clar que no està donant el nivell que se li hauria d’exigir a un futbolista que cobra com ell.
I es que Henry és d’aquells fitxatges que no hauria de fer el Barça. Si repassem quan i perquè va venir queda clar, una vegada més, que els directius no són els més indicats per fitxar.
Henry va venir al Barça perquè Ferran Soriano va voler tapar el fracàs que va suposar la temporada 2006/2007 en la que va haver-hi tal autocomplaença que alguns jugadors tenien comportaments molt poc professionals i ni els tècnics ni la directiva van intervenir per posar-hi fi.
L’arribada del francès va ser una cortina de fum per tapar la desídia que van mostrar els diferents estaments del club amb Rijkaard, Txiqui i Laporta al capdavant.
És indiscutible la categoria i la qualitat tècnica d’Henry. Que és un molt bon futbolista no ho posa ningú en dubte. Aquí del què es tracta és de valorar la idoneïtat del seu fitxatge.
A Henry se’l va incorporar desprès de passar-se una temporada lesionat a L’Arsenal i quan ja tenia 29 anys. Se’l va poder fitxar la temporada anterior en la què quedava lliure però els il•lustres Laporta, Soriano i Txiqui van creure que seria millor esperar a que renovés amb l’Arsenal, a que es passés una temporada en blanc lesionat, per a l’estiu següent fitxar-lo pagant 26 milions d’euros al club de Wenger. Segur que aquest no seria el tipus d’operació que ensenyen a les més reputades Escoles de negoci.
Henry, que cobra 6 milions d’euros per temporada, va arribar al Camp Nou en el tram final de la seva carrera, físicament minvat i amb més motivació per jugar amb França que de donar cinc grans anys al Barça. La demarcació, la filla, l’esquena i ara el genoll han estat les excuses que el francès ha esgrimit per justificar el seu baix rendiment i la seva indolència alhora de córrer i posar la cama.
El Barça ha de fitxar bons futbolistes que tinguin entre 22 i 25 anys, que encara no hagin “esclatat”, i que no vinguin procedents d’un dels TOP FIVE clubs d’Europa, perquè d’aquesta manera arriben al Barça amb ganes de menjar-se el món.
El que passa es que per aconseguir això fa falta molta feina i una gran xarxa de tècnics observadors. Fitxa Henry és més fàcil.

2 comentarios:

david dijo...

Aquest és el model que ens deixa aquesta Junta i que vol continuar En Godall. Fitxatges milionaris com el de l’Henri, Hleb, Cáceres, Gudjonsen, Xigrinski, La Gallina, Albertini, els de Traffic, dels que ningú s’han recorda ni del nom, i un llarg etcètera que algú hauria de fer l’exercici de sumar l’import total. El model és el planter, que ja hi era quan ells van arribar. Al loro socis, no us deixeu entabanar. Aquests senyors cap a casa amb un llaçet, i que se’n vagin a passar els millor anys de la seva vida.

Capkor dijo...

Doncs per mi Henry ha fet uns bons anys, que no es el Henry del Arsenal ningu ho discuteix, pero no es pot pasar per alt la temporada pasada que va ser espectacular.

I pel que fa als mals fitxatxes doncs esta clar és millor fitxar gent jove, pero tambè esta clar que si s' ha de fitxar a gent entre 22 i 25 anys sempre alguns fallaran i altres sortiran bons. Ningú acerta al 100%