AL SOCI NO SE'L POT ENGANYAR més

Afortunadament, el Barça és un dels pocs club democràtics que no està en mans d’un sol propietari i en el què el vot de qualsevol soci val el mateix.
I aquesta particularitat ajuda a que el Barça sigui un dels millors clubs del món. Igualtat és el mateix que democràcia. I per això penso que unes eleccions no fan mai nosa.
El soci podrà parlar i decidir el què creu que és millor per l’entitat. Hi ha a qui li molesta el soroll electoral. Jo, en canvi, crec que és enriquidor debatre de quina manera es pot millorar el club. Sempre i quan, les propostes es facin de manera constructiva. Per això em va semblar malament que Sala i Martín disparés ahir amb bala contra Sandro Rosell quan era un acte de presentació de la candidatura d’Alfons Godall. Crec que això demostra un nerviosisme prematur i una certa obsessió per desacreditar a un soci que, sigui dit de passada, va contribuir de manera decisiva a la victòria electoral de Joan Laporta al 2003 i a posar les bases d’un Barça que ha resultat ser campió. I amb l’agreujant que per aquells temps als que Sala i Martín fa referència, ell no havia trepitjat mai el Camp Nou.
Ahir va quedar clar, que més que construir, la “tripleta solterona” (Laporta, Godall i Sala I Martín) prefereixen destruir i embrutar la imatge del rival per treure’n un benefici propi. Sandro Rosell fa bé en no caure en provocacions. Crec que el soci no vol un encreuament constants d’acusacions.
Penso que el soci vol conèixer altres propostes dels candidats. Per posar alguns exemples, el soci desitja saber si a les finals seguiran anant els amiguets del President, si l’holandés seguirà manant a l’ombra, si el director General tindrà carta blanca per seguir espiant als socis que vulgui, si el despatx privat del president podrà seguir fer negocis amb clients del club com en la fallida venda del Mallorca, si la directiva de torn està disposada a saltar-se els Estatuts i no convocar les eleccions quan toqui, si es vendrà encara més patrimoni, si es malbarataran els diners de la venda del Miniestadi per canviar-li la pell al Camp Nou, si el president de torn pot utilitzar el càrrec pels seus interessos polítics, si seguirà havent-hi tant poca transparència en la gestió, si es repetiran els fitxatges de jugadors brasilers procedents de Traffic que no han trepitjat ni el Camp Nou, si se seguirà sense consultar res al soci, si es mantindran els preus tant cars per seguir a l’equip en els desplaçaments, si es persistirà l’incompliment de la promesa de reformar l’assemblea de compromissaris per fer-la més representativa, si s’acabarà d’una vegada per totes la Ciutat Esportiva de Sant Joan Despí, si s’aixecaran les catifes, si el club ha de seguir pagant els viatges de 10 directius als parits de fora, i tantes altres coses...
Sincerament, crec que al soci li preocupa més això que no pas si en el passat un era partidari de fer no se què i un altre de parlar amb no se qui.
Això, si volen, que ho parlin al Speake easy.