ALFONS GODALL, EL TESTAFERRO

L’amic de la infància de Joan Laporta oficialitzarà aquest vespre el que ja era un secret a veus. Es presentarà a les eleccions com a candidat a la presidència del Barça. Godall representa la continuïtat del Laportisme més recalcitrant perquè encara que ell ha acceptat l’han empès a presentar-s’hi.
Es pot dir que ell no tenia previst liderar un projecte, ha estat el projecte el que l’ha liderat a ell.
Godall és la “careta” personal de Laporta per conservar el poder. I ho dic sense acritud. A ningú se li escapa que mentre l’actual president és impetuós, batallador, vehement, impulsiu i dominant, Godall és mans, obedient, conciliador, tou i voluble.
Godall seguirà sent la “careta” i Laporta el cervell i el puny. Sempre ha estat així. En l’adolescència, quan el van expulsar dels Marsites del Passeig Sant Joan/ València, Laporta va robar els exàmens i Godall va intentar revendre’ls als companys. Godall és feia el graciós amb les noies i Laporta se les emportava. Ha estat el còmplice impagable que tots els líders necessiten. Són pili i mili.
L’opció Godall representa el gir lampedosià. Tot canviarà per a que tot segueixi igual. Els vicis del Laportimse es mantindran. O fins i tot, s’accentuaran perquè, no ens enganyem, el successor és bastant pitjor.
Certament, Godall és molt afable, simpàtic i divertit. És la persona amb la que t’ho passaries pipa una nit però com a gestor no se li coneix cap gran èxit. En tot cas, ha sabut conservar les rendes de les que viu.
En fi, que el soci decidirà si vol que continuï el Laportisme. Ara bé, si Godall no ha estat ni la primera opció de Laporta (abans es va intentar promocionar Sala I Martin) serà difícil que el barcelonisme l’esculli en primer lloc.