S’HA ACABAT PUTEJAR A GUARDIOLA

La pregunta va ser de la companya Ruth Vilar, el passat divendres: “Pep t’estan fent una putada des de la directiva filtrant als diaris que et volen renovar?”. La resposta de Guardiola va ser rotunda: “Sí, perquè fan que se’n parli, que em pregunteu i jo ja he dit que vull esperar”. A l’endemà, Laporta li contestava que el millor seria que es definís ja i que la Setmana Santa era la data límit. Dilluns, Laporta tornava a insistir-hi: “Nosaltres si volem renovar-lo ja, el millor seria tancar la seva renovació quan abans millor però ens ha demanat temps per pensar-s’ho”.
Finalment, Guardiola ha estat molt intel•ligent per acabar amb la “putada”. S’havia guanyat el crèdit suficient per tractar el tema de la renovació a la seva manera i amb discreció per tots excepte per Laporta que necesitava posar-hi llums i taquígrafs.
L’habilitat de Guardiola però és única. Va tancar el tema de la seva renovació sense renovar. Majestuós.
Va deixar a tots contents. Laporta va tenir la foto que buscava però no la firma. L’afició va rebre la notícia que volia. Els precandidats s’han tret un pes de sobre. I ell ha acabat sent conseqüent amb la seva idea.
Malgrat que em consta que Laporta va oferir-li dos anys de contracte i una fitxa de 6 milions d’euros per temporada, Guardiola va pensar abans el què era millor pel Barça abans que en ell. És un “rara habis” en el món del futbol.
El barcelonisme ja respira més tranquil. Seguirà un entrenador autoexigent.
Ja s'ha resolt, a mitges, una de les grans incògnites de futur que hi havia en el barcelonisme perquè falta que el nou president s’entengui amb Guardiola per acabar signant. Quan abans passi això millor.
Ara li toca a Laporta. També estaria bé que el primer president amb data de caducitat de la història del Barça digués quin dia li va bé convocar les eleccions.
Em temo que no tindrà tanta pressa.