GODALL JA FLAQUEJA

Encara que les eleccions seran el 13 de juny, ja fa temps que ha començat la precampanya electoral. I en tot aquest temps ja es comencen a endevinar algunes coses. Com per exemple, que Alfons Godall és un candidat feble, sense lideratge i amb poca capacitat per suportar la pressió. Va dir a TVE que li obria les portes a Ferran Soriano i que estaria obert a cedir-li el número 1 de la seva candidatura. Un oferiment públic com aquest, i a la manca de quatre mesos per a les eleccions, demostra que ni el propi Alfons Godall es veu amb la força suficient per liderar una candidatura artificial i prefabricada. Segur que als seus impulsors (Laporta, Sala Martin i Oliver) no els ha fet cap gràcia que Godall estigui oferint la seva cadira a un directiu que, segons creuen ells mateixos, va protagonitzar un “Cop d’Estat” desprès dels negatius resultats de la moció de censura. Si Godall guanyés no canviaria res. Laporta, Txiqui, Oliver, Sala Martin i Johan Cruyff seguirien dirigint igual el club encara que auguro que Godall no arribarà fins al final.
Per la seva part, Jaume Ferrer està demostrant tot el contrari. Té una capacitat de resistència molt lloable encara que faci la sensació que a vegades s’ha deixat encaixar massa cops (espionatge, traïcions, mentides, esbroncada de Laporta...). Ferrer, però, està demostrant que el Barça està per damunt del seu orgull i això diu molt en favor seu. Penso que la presència de Ferrer en la directiva servirà per garantir la netedat del procés electoral. Ahir va dir que “Josep Lluís Núñez va ser un gran president” i que “Rosell és un amic”. Dues afirmacions que fan mal al Laportisme. Ferrer em mereix un gran respecte i penso que podria ser un bon president.
D’altra banda, Agustí Benedito està interpretant un discurs molt coherent i ben elaborat malgrat que la posada en escena sigui una mica freda. Vol evitar les declaracions polèmiques i això li resta una mica de força al seu missatge. A Benedito no l’interessa massa criticar al Laportimsme perquè ell va estar a la Comissió Social del Club i no va dir res durant 6 anys i per això s’esmerça en parlar de futur i sobre tot en subratllar que tornarà a obrir el club als socis.
Jaume Guixà és un gran barcelonista però poc futbolero. De Sandro Rosell, encara, no en parlo perquè ell, de moment, tampoc ho fa. Entenc que no ho necessita, a ell ja el coneixen. Ser del cert que encara sortiran un parell o tres més de candidatures.
A tots ells me’ls escolto amb molta atenció. Encara espero sentir propostes concretes, originals i diferents per millorar el club. Deu ser massa aviat.