El passat 13 de juny es va complir un any que Sandro Rosell guanyava les eleccions a la presidència del Barça amb una claredat abassegadora amb el 61,35 % dels vots.
Els 35.021 suports que va rebre el van convertir en el president del FC Barcelona més votat de la història.
Un any desprès la valoració global del primer any de govern de Sandro Rosell i la seva junta directiva és molt positiva malgrat algunes decisions contradictòries ja assenyalades en el post anterior. En canvi, no s’han explicat suficientment bé les encertades decisions i de cara a l'opinió pública han quallat més els pocs desencerts.
A nivell esportiu: EL MILLLOR ANY DE LA HISTÒRIA DEL CLUB. FANTÀSTIC PALMARÉS.
En futbol ha continuat el nivell d’Excel·lència tant en joc com en èxits esportius.
S’han guanyat 3 títols:
→ Campions de la Champions League
→ Campions de Lliga Espanyola
→ Campions de la Superocopa d’Espanya,
→ I Subcampions de la Copa del Rei.
A nivel de seccions, els èxits també han estat extraordinaris.
En bàsquet:
→ Campions de la Lliga ACB ?? (a un partit de ser campions)
→ Campions de La Copa del Rei,
→ Campions de la Supercopa d’Espanya
En Handbol
→ Campions de la Copa d’Europa
→ Campions de la Lliga Asobal
En futbol sala
→ Campions de Lliga ??? (Final amb el Caja segovia)
→ Campions de la Copa del Rei
→ Campions de la Copa d’Espanya
Per tant, la valoració esportiva del primer any de mandat de Rosell mereix un excel·lent amb lletres ben grosses.
En l’aspecte Econòmic: UNA GRAN GESTIÓ.
S’han retallat les despeses sumptuoses i se segueix el camí de l’equilibri pressupostari.
→ En un any en el que s’han pagat moltes primes pels
tants títols aconseguits s’han retallat les pèrdues en més de 60 milions d’euros i això encara té més mèrit.
→ Es tancarà l’any amb un dèficit de només -21 milions quan l’any passat Laporta el va tancar amb unes pèrdues de -83 milions d’euros.
→ En només 1 any, s’ha reduït el Deute Net en 67 milions.
El deute net ha passat de 431 milions d’Euros a reduir-se fins als 364 milions actuals.
→ S’ha aconseguit un patrocini de 30 milions d’euros de Qatar Foundation. El Barça va ser el primer en aconseguir-ho. Desprès hi han anat el Reial Madrid, altres clubs espanyols i fins i tot el Govern Espanyol. Si volem seccions exitoses i pagar els millors esportistes necessitem ingressos extraordinaris per no haver de pujar ni el carnet de soci ni el carnet d’abonament, ni vendre els cracks o vendre patrimoni.
En l’aspecte patrimonial. No només no s’ha venut patrimoni sinó que s’ha recuperat.
→ Es va aconseguir recuperar una parcel·la de la Ciutat Esportiva per fer-la més confortable pels esportistes.
→ S’està apunt d’inaugurar la Nova Masia.
→ S’ha aturat la requalificació i venda del Mini que l’anterior directiva havia pactat amb unes condicions molt perjudicials pel club.
Per tant, i tenint en compte d’on veníem la gestió és ara molt més diligent, racional i honesta. S’han abandonat els luxes innecessaris del passat.
En l’aspecte social:
→ Agència de viatges pròpia. Preus més reduïts. Servei de qualitat.
→ Massius desplaçaments amb un comportament exemplar.
→ Inauguració de noves penyes.
DECISIONS NO TANT ENCERTADES.
El director general en el seu afany per reduir despeses ha proposat algunes mesures de “microeconomia” que en una empresa qualsevol haguessin estat un encert però que en una entitat tant especial i peculiar com FC Barcelona no ho han estat tant.
1.- Proposta de fer un restaurant a la Masia antiga.
2.- Pujada del 50% del preu dels pàrquings.
3.- Exclusió del partit de Supercopa d’Espanya del carnet d’Abonament.
4.- Retallada de les seccions no professionals.
5.- Fraccionament del carnet d’abonat al Palau.
Personalment, crec que s’han de buscar més ingressos atípics sense afectar la butxaca del soci (+ contracte de patrocini i publicitat).
Altres decisions no massa ben explicades:
→ Auditoria econòmica al servei dels socis previ a l’assemblea.
→ Accés a la condició de soci.
→ La grada jove. (entrades al 50% perquè?. A quina associació externa del club?)
És evident que en la fotografia final, la valoració és excel·lent però en canvi, els problemes de Comunicació han impedit traslladar-ho correctament a la massa social.
DISFUNCIONS EN LA COMUNICACIÓ
1er. Falta definir estratègia comunicativa.
→ Crec que la Comunicació del club no ha seguit una línia marcada i sovint s’ha actuat tard.
La versió oficial ha aparegut quan les versions oficioses ja s’havien anticipat ocupant un major espai. (Exemple: Desplaçament a Pamplona)
2on: La figura del president perd popularitat
→ Ha semblat que en Comunicació s’ha volgut fer tot el contrari del que va fer l’anterior president. Va ser un desencert que el president anunciés que no parlaria fins al Nadal. Un president ha de parlar quan és necessari. Ni ha de sortir molt ni poc. Només quan calgui.
→ No s’han escollit correctament les aparicions del president.
En molts casos si s’ha actuat amb celeritat i encert com quan es van produir la contundent resposta a les acusacions de dopatge de la Cope. Malgrat que, tenint en compte la gravetat de les acusacions, hauria reforçat la imatge del president que aquella roda de premsa hagués estat feta conjuntament pel màxim mandatari del Club per manifestar la profunda indignació dels socis representats pel president i el secretari de la Junta per abordar les qüestions jurídiques.
Les acusacions de Mourinho en la roda de premsa posterior a l’anada de les semifinals de la Champions també haguessin merescut una resposta contundent del president Sandro Rosell desprès de la disputa del partit de tornada.
La millor manera hagués estat una entrevista pactada de 10 minuts a Barça TV per defensar l’honorabilitat dels jugadors i la netedat de la competició. Amb aquest format pausat s’evita improvisació, respondre a les preguntes dels Mitjans de Madrid i haver de parlar d’altres temes que no fossin aquell.
En conclusió, s’ha donat la sensació que amb el president Rosell la política ha estat quan menys parli i menys aparegui menys s’equivocarà i això és una errada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario