lunes, 26 de abril de 2010

NO SERIA CAP FRACÀS

Des que va acabar-se el partit a Milà, es va generar de manera espontània entre la culerada una atmosfera de remuntada.
I aquest és el gran èxit de Guardiola, que ja va dir en la seva presentació que no podia prometre títols però si que la gent se sentís orgullosa del seu equip.
I aquest és, precisament, el gran èxit què ha aconseguit aquest Barça.
Ha donat tantes alegries i el seu compromís amb els colors ha estat tant extraordinari que s'ha guanyat per mèrits propis aquest suport incondicional, aquesta fe indestructible. Aquest Barça ha transformat el tradicional pessimisme de l'afició culé en una fantàstica mentalitat guanyadora. Dimecres pot passar qualsevol cosa, però, per ganes, per empenta i per suport, no quedarà.
Està difícil però no és impossible. El més important és que el Barça recuperi dimecres el seu estil i els seus signes d'identitat. Possessió de pilota, joc combinatiu, circulació ràpida de l’esfèrica, mobilitat i dinamisme ofensiu i intensitat defensiva per ofegar al rival.
Sembla molt demanar però si hi ha un equip que ja ha demostrat que sap fer-ho, aquest és el Barça de Guardiola que ha fet història posant en pràctica totes aquestes virtuts.
Tothom parla que el més decisiu serà fer dos gols com a mínim i quan abans millor, jo en canvi, penso que la clau estarà en com defensi l'equip blaugrana. Perquè la clau de l’eliminatòria està en saber si l'Inter marcarà o no a l'estadi. Perquè si el Barça aconsegueix que l'equip de Mourinho no foradi la porteria de Valdés, als italians 90 minuts al Camp Nou se’ls hi faran molt llargs.
Confio en la remuntada, no només com un simple acte de fe sense més, sinó perquè creiem que el Barça té prous arguments futbolístics i ambientals per aconseguir-ho.
Sense menystenir a l'equip de Mourinho, sóc dels que penso que el Barça va perdre al Giuseppe Meazza més per errades pròpies que per una suposada superioritat “nerroazzurra”.
Per tant, crec en la remuntada, però si pel que fos aquest Barça caigués eliminat no es podria parlar de fracàs.
Perquè l'obligació d'un equip gran com el Barça és la d'arribar a l'últim mes de competició amb possibilitat de guanyar Lliga i Champions. I en aquest sentit, aquest Barça ha complert amb la seva obligació. Els títols també s'han de guanyar però moltes vegades es defineixen per detalls i/o per la dosi de fortuna que t'acompanyi en els moments claus.
L’afició culé ja signaria, arribar sempre a aquestes alçades de la temporada com aquest Barça que opta al doblet, cosa que d’altres ja fa temps que se’n van oblidar.

No hay comentarios: