CAURE COM UN CAMPIÓ

A la Catalunya blau-grana li ha costat dormir aquesta nit.
Desprès de tanta excitació, el somni de la final al Bernábeu es va esvair per culpa del “supercatenacio” de l’Inter de Milà i, perquè no admetre-ho, d’un Barça cansat mentalment i físicament.
Piqué va fer somiar però van faltar 10 minuts més. En tot cas, cap retret per un equip que està fent una temporada fantàstica i que ha arribat al tram final de totes les competicions amb opcions de guanyar-les. L’afició culé ha d’estar orgullosa d’aquest grup que va caure amb la cara ben alta i sent fidel al seu estil ofensiu. Europa va veure dues propostes futbolístiques antagòniques. I malgrat que va passar l’equip defensiu, segur que els amants d’aquest esport van quedar encantat amb la proposta Blaugrana. Va perdre el Barça i va perdre el futbol.
S’ha escapat l’oportunitat històrica de guanyar la quarta al Bernabeu. És una gran decepció, un gran desencís però no és cap trauma. Aquest cop no ha pogut ser però fa la sensació que el Barça no trigarà massa en tornar a jugar una altra final de Champions. Segueix havent-hi un model esportiu molt vàlid, segueix havent-hi un gran entrenador, segueix havent-hi una extraordinària plantilla, i segueix havent-hi una afició i un club fantàstics.
Per tant, i sabent que el Barça sempre estarà entre els quatre primers de la lliga per jugar cada any la Champions, no trigarem massa en tornar a veure l’equip blaugrana en una altra final europea.
A diferència d’altres derrotes, aquesta, ni és, ni ha ser cap daltabaix.
No s’ha acabat cap cicle, ni s’ha de cremar res.
Simplement s’ha de fer una millor planificació de la plantilla perquè és impossible que només 14 o 15 jugadors juguin 60 partits seguits amb l’exigència de guanyar-ho tot.
I un parell de retrets. S’ha de saber perdre.
Engegar els aspersors de la gespa per evitar la celebració dels jugadors de l’equip italià em va semblar un detall molt lleig. Impropi d’un club tant gran com el Barça. I vaig trobar a faltar, que els jugadors blaugranes agraïssin el suport de l’afició des del centre del camp al final del partit.
El campió ha de tenir un comportament exemplar, també en la derrota.