GUARDIOLA NO HA DE FITXAR

És una afirmació pronunciada pel savi Josep Maria Minguella en el programa diari “Sin concesiones” (de 19 a 21h) de RKB (106.9fm) i que comparteixo completament.
L’entrenador d’un club d’elit està 100% ocupat en entrenar. Viatja cada tres dies amb l’equip, dirigeix les sessions, repassa vídeos, estudia al rival, prepara els partits, es reuneix amb els metges, consensua les programacions físiques amb els preparadors, atén a la premsa… En definitiva, que un entrenador prou feina té en entrenar, i per tant, no disposa de temps ni per veure altres partits ni per rastrejar el mercat, i menys de fer el pertinent seguiment als possibles fitxatges.
Aquesta feina li pertoca a la secretaria tècnica. El problema en el Barça és que el secretari tècnic també viatja amb l’equip sense coneixe's, encara, ben bé el perquè.
Aquest comentari és arran dels fitxatges durant l’era Guardiola:
Encerts: Piqué, Alves i Keita.
Fiascos contundents: Ibrahimovic, Txigrinski, Hleb i Martin Caceres.
Ni fu ni fa: Maxwell.

És a dir, que només han funcionat aquells jugadors que tots ja coneixíem, dels què s’havia fet un bon seguiment perquè jugaven ben a prop (Alves i Keita al Sevilla, Piqué al Saragossa cedit).
Els altres jugadors venien de fora amb l’excepció de Martin Caceres que jugava al Recreativo, tot i que, a Huelva diuen que no van veure mai per allà ni a Txiqui ni a Guardiola.
Em vinc a referir que a can Barça hi ha una gran estructura, un model esportiu molt definit i un secretari tècnic que cobra molts calers. I al final resulta que es comet l’errada de deixar, per una banda, que sigui l’entrenador el que fitxi alguns jugadors, i per l’altra, Txiqui, Laporta, Cruyff i Patsy s’embutxaquin la “gloria” d’haver-se gastat els diners dels socis en dos brasilers que no han estat ni presentats en el Barça perquè aquest no era el negoci que amb ells els interessava.
Per tot això, ni Txiqui pot continuar, ni Guardiola pot ser el Fergusson del Barça.