Una de Mourinho, Rosell i Guardiola

La lliga ja ha quedat pràcticament sentenciada. El Reial Madrid de Mourinho no ha pogut seguir la velocitat de creuer que ha imposat el Barça en el campionat de la regularitat. Les carències de la plantilla blanca han acabat per despullar el projecte de Mourinho.
Desprès de llençar la casa per la finestra per portar al tècnic portuguès i gastar-se més de 90 milions d’euros en fitxatges, resulta que l’equip blanc depèn d’un sol jugador Xabi Alonso. No hi ha cap altre futbolista amb el seu perfil a la plantilla merengue i, clar, quan ell no juga el Madrid es converteix en un equip vulgar sense director.
El que passa a la casa blanca és increïble. Elogien a Mourinho per haver felicitat als jugadors de l’sporting quan resulta que abans de començar el partit, el portuguès no va dignar-se a saludar a Manolo Preciado que va prendre’s la revenja com fan els grans. Amb fets i no només amb paraules.
És tal el conformisme de l’entorn blanc que els hi sembla normal que Mourinho digui que un empat a zero contra el Totenham al Bernabéu ja seria un bon resultat. És aquest un discurs digne d’un gran, com se suposa que és el Madrid?
Per cert, que mentre els directius del Barça es queden 10 entrades per compromisos personals, els directius del Madrid se’n queden 50. I ningú diu res. Definitivament, som molt diferents.

A can Barça, l’equip de Guardiola va fer una exhibició de pragmàtic al Madrigal. Va jugar com ho fan els grans. Dominant el partit i esperant a que madurés per etzibar el cop definitiu al rival. I les absències de Xavi, Pedro, Messi i Abidal en l’onze titular encara fan més meritòria la victòria contra el tercer classificat.
El cap de setmana també ens ha deixat “el mea culpa” entonat per Sandro Rosell i les corresponents disculpes per haver pronosticat un 5 a 0 que va sonar a prepotència. El reconeixement de l’errada i l’acte de contrició del president Rosell l’honora. Un altre es va abaixar els pantalons a un aeroport i encara es reia les seves pròpies gràcies.
I la última. Això és informació, no opinió.
Ens consta que a Sandro Rosell i als directius del Barça no els va agradar que Guardiola reprovés al president en la roda de premsa de divendres enlloc de treure-li ferro a l’assumpte. I més quan va ser el propi Rosell el que va trucar a Guardiola dijous a la tarda per explicar-li que ho va fer amb una intenció solidària.
I es que l’ascendència de Pep Guardiola és tant gran que, a vegades, es creu que està, fins i tot, per damunt del president.