jueves, 5 de noviembre de 2009

BARÇA. DIFERENCIES D'UN ANY A L'ALTRE

Vagi per endavant que estic convençut que el Barça es classificarà pels vuitens de final de la Champions. Crec que encara hi ha una certa superioritat respecte a l’Inter i el Camp Nou ha de ser més intimidador que mai.
Els italians podran fer servir l’especialitat de la casa: el “catenacio”, perquè un empat els hi val, i l’Eto’o em fa més por que una pedregada. Te ganes de revenja i marcar al Camp Nou seria la millor resposta als què van decidir prescindir d’ell. De totes maneres, segueixo confiant en aquest Barça i en Pep Guardiola. No hi ha motiu pel pessimisme.
Ara bé, això no treu que analitzem el perquè l’equip no està fi. L’èxit de l’any passat es va fonamentar en quatre eixos: cultura de l’esforç, ambició, perfecta condició física i competència en la plantilla. Aquest any no tot es compleix. Desprès d’una gran festa com el triplet costa tornar a posar el comptador a zero. És com quan vas a treballar desprès d’una nit de “juerga”. Per molt bona actitud que hi posis la ressaca et resta reflexes.
La condició física és en el què més ha baixat l’equip. I no és culpa ni dels preparadors físics ni dels jugadors sinó del què van confeccionar la plantilla. Marquez, Iniesta, Ibrahimovich, Alves i Bojan tenen dret a lesionar-se (ells i qualsevol) i a que se’ls hi doni un temps per tornar a estar al 100%. Però en canvi, se’ls fa reaparèixer prematurament perquè no tenen substituts. La plantilla és molt curta. En el planter no hi ha recanvis per molts “nanos” que juguéssin al Gamper.
I si hi ha jugadors que no estan bé físicament, l’equip no pot pressionar per ofegar als rivals com ho feia l’any passat, ni hi ha la mobilitat necessària per destarotar als equips rivals que posen dues línies defensives en 20 metres de camp, i si no hi ha mobilitat, no hi ha dinamisme ofensiu, virtut clau en un equip que ha de sortejar 8 defenses rivals. La pobre estadística golejadora a Europa ho avala.
La culpa és de Txiqui Beguiristain que, aquest estiu, estava, amb l’equip i la família, de gira pels Estats Units mentre el mercat de fitxatges estava en plena ebullició. I Guardiola també té la seva quota de responsabilitat: tragar amb els “Keirisson i Herique” i no exigir més fitxatges és un acte de lleialtat a la institució però una errada que li pot sortir més cara que els 24 milions que s’han emportat els de “Trafic”.

1 comentario:

Jordi dijo...

A mi també em fa més por que una pedregada l'Inter. Passarem? Uff!! Suposo que sí, perquè sinó n'hi ha per fer-nos-ho mirar! Som el Barça, home!

Trobo a faltar aquest any la pressió asfixiant al rival. Potser és per la manca de forma física de l'equip.