SIN CONCESIONES

EL SUPERAVIT ECONÒMIC DEL REIAL MADRID

2011-06-29T02:31:00.000-07:00

El Reial Madrid de Florentino Pérez ha tancat l’exercici econòmic amb un superàvit de 30 milions d’euros. Algú es pot preguntar, com un club que només guanya la copa del Rei pot guanyar tants calers, doncs, precisament per això, perquè el club blanc porta una quants anys sense aconseguir grans títols i per això s’estalvia les primes que no ha de pagar als seus jugadors.
El Barça, per exemple, ha hagut de pagar 47 milions d’euros als seus futbolistes com a premi per haver guanyat la champions i la lliga. És evident, que al Madrid ja li hagués agradat els títols que ha aconseguit el Barça i no presentar el superàvit que ha presentat, perquè com encertadament va dir Jorge Valdano “ encara no s’ha vist mai a cap afició del Món sortir al carrer per celebrar una bona compte d’explotació o un bon superàvit. En futbol, els clubs no tenen com a gran objectiu guanyar diners sinó aconseguir títols que aportin satisfacció a l’aficionat i prestigi a l’entitat. A més, Florentino presenta superavits a bombo i platerets però no explica que el seu Madrid té un deute de 660 MILLONES, sent el segon club més endeutat d’Europa per darrera del Manchester City.

A més, El Reial Madrid tanca les temporades amb superàvit econòmic pq només és un club de futbol que te una secció de bàsquet molt mal gestionada, per cert. En canvi, el Barça és un club poliesportiu que es gasta cada any 50 milions d’euros en uns seccions esportives ben gestionades i que son un llast econòmica important però que aporten un valor afegit a l’entitat. A més el Barça té un futbol base exemplar que li costa 20 milions d’euros, mentre que el Madrid té equips inferiors que no nodreixen al primer equip i que no es cap refereència.
Per això la diferencia en l’economia del Barça i del Madrid. Entre seccions professionals i el futbol base, el Barça es gasta 70 milions d’euros que el Madrid té per gastar-se o malgastar en fitxatges i presentar algun superàvit.
I això encara fa més meritoris els èxits de l’equip de futbol de Guardiola, que gastant-se menys diners en fitxatges, porta 3 anys passant-li la mà per la cara a l’equip blanc.
Per tant, al culé li encantaria que això seguís així, el Madrid presentat superàvits econòmics i el Barça omplint de títols les vitrines del Museu.

CESC FABREGAS TAMPOC VINDRÀ AQUEST ESTIU

2011-06-15T09:12:00.000-07:00

Cesc Fabregas tampoc vindrà al Barça aquesta temporada. Està clar que el jugador vol vestir de blaugrana però l’Arsenal només vendrà al seu capità si arriba una oferta econòmica molt important que volti els 45 milions d’euros. Una quantitat que els directius del Barça, que avalen amb el seu patrimoni personal, no estan disposats a invertir en un jugador que, en principi, vindria a ser suplent perquè en la seva posició ja juguen en una solvència contrastada Iniesta i Xavi.
Per tant, deixem de fer volar coloms i no enganyem a l’aficionat.
Si un club no vol vendre al seu capità i l’altra no vol pagar una burrada per un jugador que va sortir del seu futbol base, el sil·logisme és molt fàcil. No es farà l’operació per molt que Cesc vulgui venir al Cam Nou.
Els dirigents del Barça ja van fer l’estiu passat una oferta de 30 milions d’euros a l’Arsenal per Cesc i el club londinenc no va voler ni considerar-la, de manera que no tindria sentit que un any desprès el Barça pagués més diners quan resulta que el preu de traspàs d’un jugador baixa cada any que passa i el jugador s’apropa a la finalització del seu contracte.
El Barça necessita reforçar-se, si. Concretament necessita un central, un lateral esquerre i un davanter. Per tant, no té cap sentit que el Barça invertís els 45 milions d’euros dels que disposa per un migcampista que no resoldria les necessitats de la plantilla.
Per tant, Guardiola ja ho està assumint. El fitxatge de Cesc no es podrà fer.
Thiago tampoc no és una mala alternativa.

1 ANY DE BONA GESTIÓ MAL EXPLICADA

2011-06-14T03:33:00.000-07:00

El passat 13 de juny es va complir un any que Sandro Rosell guanyava les eleccions a la presidència del Barça amb una claredat abassegadora amb el 61,35 % dels vots.
Els 35.021 suports que va rebre el van convertir en el president del FC Barcelona més votat de la història.
Un any desprès la valoració global del primer any de govern de Sandro Rosell i la seva junta directiva és molt positiva malgrat algunes decisions contradictòries ja assenyalades en el post anterior. En canvi, no s’han explicat suficientment bé les encertades decisions i de cara a l'opinió pública han quallat més els pocs desencerts.

A nivell esportiu: EL MILLLOR ANY DE LA HISTÒRIA DEL CLUB. FANTÀSTIC PALMARÉS.

En futbol ha continuat el nivell d’Excel·lència tant en joc com en èxits esportius.
S’han guanyat 3 títols:

→ Campions de la Champions League
→ Campions de Lliga Espanyola
→ Campions de la Superocopa d’Espanya,
→ I Subcampions de la Copa del Rei.

A nivel de seccions, els èxits també han estat extraordinaris.

En bàsquet:
→ Campions de la Lliga ACB ?? (a un partit de ser campions)
→ Campions de La Copa del Rei,
→ Campions de la Supercopa d’Espanya

En Handbol
→ Campions de la Copa d’Europa
→ Campions de la Lliga Asobal

En futbol sala

→ Campions de Lliga ??? (Final amb el Caja segovia)
→ Campions de la Copa del Rei
→ Campions de la Copa d’Espanya

Per tant, la valoració esportiva del primer any de mandat de Rosell mereix un excel·lent amb lletres ben grosses.

En l’aspecte Econòmic: UNA GRAN GESTIÓ.
S’han retallat les despeses sumptuoses i se segueix el camí de l’equilibri pressupostari.

→ En un any en el que s’han pagat moltes primes pels
tants títols aconseguits s’han retallat les pèrdues en més de 60 milions d’euros i això encara té més mèrit.

→ Es tancarà l’any amb un dèficit de només -21 milions quan l’any passat Laporta el va tancar amb unes pèrdues de -83 milions d’euros.

→ En només 1 any, s’ha reduït el Deute Net en 67 milions.
El deute net ha passat de 431 milions d’Euros a reduir-se fins als 364 milions actuals.

→ S’ha aconseguit un patrocini de 30 milions d’euros de Qatar Foundation. El Barça va ser el primer en aconseguir-ho. Desprès hi han anat el Reial Madrid, altres clubs espanyols i fins i tot el Govern Espanyol. Si volem seccions exitoses i pagar els millors esportistes necessitem ingressos extraordinaris per no haver de pujar ni el carnet de soci ni el carnet d’abonament, ni vendre els cracks o vendre patrimoni.

En l’aspecte patrimonial. No només no s’ha venut patrimoni sinó que s’ha recuperat.

→ Es va aconseguir recuperar una parcel·la de la Ciutat Esportiva per fer-la més confortable pels esportistes.

→ S’està apunt d’inaugurar la Nova Masia.

→ S’ha aturat la requalificació i venda del Mini que l’anterior directiva havia pactat amb unes condicions molt perjudicials pel club.

Per tant, i tenint en compte d’on veníem la gestió és ara molt més diligent, racional i honesta. S’han abandonat els luxes innecessaris del passat.

En l’aspecte social:

→ Agència de viatges pròpia. Preus més reduïts. Servei de qualitat.
→ Massius desplaçaments amb un comportament exemplar.
→ Inauguració de noves penyes.

DECISIONS NO TANT ENCERTADES.

El director general en el seu afany per reduir despeses ha proposat algunes mesures de “microeconomia” que en una empresa qualsevol haguessin estat un encert però que en una entitat tant especial i peculiar com FC Barcelona no ho han estat tant.
1.- Proposta de fer un restaurant a la Masia antiga.
2.- Pujada del 50% del preu dels pàrquings.
3.- Exclusió del partit de Supercopa d’Espanya del carnet d’Abonament.
4.- Retallada de les seccions no professionals.
5.- Fraccionament del carnet d’abonat al Palau.

Personalment, crec que s’han de buscar més ingressos atípics sense afectar la butxaca del soci (+ contracte de patrocini i publicitat).

Altres decisions no massa ben explicades:

→ Auditoria econòmica al servei dels socis previ a l’assemblea.
→ Accés a la condició de soci.
→ La grada jove. (entrades al 50% perquè?. A quina associació externa del club?)

És evident que en la fotografia final, la valoració és excel·lent però en canvi, els problemes de Comunicació han impedit traslladar-ho correctament a la massa social.

DISFUNCIONS EN LA COMUNICACIÓ

1er. Falta definir estratègia comunicativa.

→ Crec que la Comunicació del club no ha seguit una línia marcada i sovint s’ha actuat tard.
La versió oficial ha aparegut quan les versions oficioses ja s’havien anticipat ocupant un major espai. (Exemple: Desplaçament a Pamplona)

2on: La figura del president perd popularitat

→ Ha semblat que en Comunicació s’ha volgut fer tot el contrari del que va fer l’anterior president. Va ser un desencert que el president anunciés que no parlaria fins al Nadal. Un president ha de parlar quan és necessari. Ni ha de sortir molt ni poc. Només quan calgui.

→ No s’han escollit correctament les aparicions del president.

En molts casos si s’ha actuat amb celeritat i encert com quan es van produir la contundent resposta a les acusacions de dopatge de la Cope. Malgrat que, tenint en compte la gravetat de les acusacions, hauria reforçat la imatge del president que aquella roda de premsa hagués estat feta conjuntament pel màxim mandatari del Club per manifestar la profunda indignació dels socis representats pel president i el secretari de la Junta per abordar les qüestions jurídiques.

Les acusacions de Mourinho en la roda de premsa posterior a l’anada de les semifinals de la Champions també haguessin merescut una resposta contundent del president Sandro Rosell desprès de la disputa del partit de tornada.
La millor manera hagués estat una entrevista pactada de 10 minuts a Barça TV per defensar l’honorabilitat dels jugadors i la netedat de la competició. Amb aquest format pausat s’evita improvisació, respondre a les preguntes dels Mitjans de Madrid i haver de parlar d’altres temes que no fossin aquell.

En conclusió, s’ha donat la sensació que amb el president Rosell la política ha estat quan menys parli i menys aparegui menys s’equivocarà i això és una errada.

LES CONTRADICCIONS DE LA JUNTA DEL BARÇA

2011-06-09T01:42:00.000-07:00

Repsol ha decidit estalviar en paper a les benzineres i ara t’has d’eixugar als pantalons. El govern rebaixa el límit de velocitat a les autopistes a 110 per estalviar un 8% en carburants i resulta que no ho respecta ningú.
Tothom pren mesures amb el pretexta de reduir costos però no sempre són efectives. El Barça no podia ser una excepció. Al Beisbol i a les seccions amateurs els hi ha tocat el rebre. Això podria ser comprensible en temps de crisi si no fos que aquesta junta va prometre en el seu programa electoral que les potenciaria.
La directiva de Sandro Rosell està entrant en una espiral de contradiccions que té una mica desorientat al soci del Barça.
Els d’ara, els mateixos que van beneir l’augment del 40% que Laporta va aplicar als abonaments, son els que pugen unilateralment el 50% el preu de las places de pàrquing per – diuen- adequar-lo al mercat. I resulta que al final, l’hora de d’aparcament surt a 24 euros. Son els mateixos que, afectats per la crisis econòmica, enlloc de buscar més ingressos atípics han decidit tocar la butxaca del soci al depreciar el valor de l’abonament a l’excloure la visita del Real Madrid al Camp Nou a la Supercopa per rascar-li al soci una taquilla de deu milions. Son els mateixos que el mateix dia que anuncien retallades en les seccions asseguren que vendran 1400 entrades a meitat de preu a no se sap ben bé quina associació de joves externa al Club. Aquest directius son els mateixos que no entenen que en el "més que un club" hi tenen molt a veure les seccions. Aquelles que omplen de satisfacció al soci barcelonista quan veu que el seu equip jugarà la final de la Lliga de bàsquet i el Madrid no. Aquelles seccions que porten 29 copes d’Europa. Aquests directius són el mateixos que celebren el dia de la dona (mai un acte havia estat tant discriminatori com aquell) i anuncien que es tornarà a recuperar la secció femenina de bàsquet. Fa gràcia recordar això ara. No són moltes contradiccions senyors directius del Barça?
I l’ultima decisió que tindrà molt poc èxit és la de fraccionar l’abonament del palau a les diferents seccions.
L’handbol i l’hoquei sobre patins ja no sentiran l’alè dels seguidors com abans.
Aquests mateixos directius son els que van prometre un nou Palau Blaugrana del què encara no se’n tenen notícies. I pel que sembla ja no caldrà.
Es cert que això de respondre de les pèrdues del pressupost amb el patrimoni personal és molt dur però això ja ho sabien quan van entrar al club.

DANI, UN PRESIDENT AMB CLAROSCURS

2011-06-07T04:11:00.000-07:00

Ara si que va de debò. Dani Sánchez Llibre deixa la presidència de l’Espanyol desprès de 14 anys. El primer que li han de dir els periquitos és gràcies per tota la feina feta i el seu recolzament econòmic. Dani passarà a la història com un dels millors presidents de l’entitat. I això és indiscutible.
Dani ha estat una figura molt carismàtica, més, fins i tot, que els centenars de jugadors i les desenes d’entrenadors que han passat pel club durant els seus 14 anys de mandat. Excel·lent en les distàncies curtes. Ha estat el president de les penyes. El president populista que es queixava dels àrbitres o s’enfrontava públicament al president del Barça com si fos un aficionat més. Dani és d’aquelles persones amb les què costa emprenyar-te perquè t’agafa pel braç i et fa una carantonya amb aquell somriure de nen gran entremaliat. Dani era la prolongació de la graderia a la llotja. D’aquí s’explica que l’entitat hagi crescut dels 14 mil socis de 1998 als 37 mil actuals.
Gràcies a Dani, el club ha crescut molt patrimonialment. Ha estat la parcel·la en la què millor s’ha mogut. Va agafar el club al 1997 amb Sarrià enderrocat i en 14 anys ha aconseguit una ciutat esportiva a San Adrià i un Estadi Nou a Cornellà-El Prat. Dani és un treballador incansable. Ell sempre diu que acaba aconseguint tot allò que es proposa. Però en aquesta àrea el seu èxit no s’explicaria sense el suport del seu germà, Josep Sánchez Llibre, que ha estat clau en el creixement del club gràcies a les seves gestions en la més alta esfera política. És en l’àrea esportiva, en la què Dani ha mostrat més clarament les seves carències. No ha estat capaç de dotar l’entitat d’una estructura sòlida i estable delegant en els professionals. Ha decidit a impulsos. Fitxava i desfitxava depenent del que li digués el seu entorn que tant l’ha idolatrat però que també tant l’ha perjudicat. No ha sabut vendre els jugadors quan calia perquè ha gestionat més amb el cor i els sentiments que amb el cap. I en futbol, tot és molt efímer, tot és molt cruel. Ha aconseguit dues copes del Rei i un subcampionat de la UEFA. Uns èxits importants però dels que no s’ha sabut treure-li el rèdit per a que l’entitat pugés un esgraó el seu nivell competitiu.
Dani ha tingut l’habilitat de desactivar els projectes alternatius sense tenir ell un ben definit: José Manuel Lara, Claudi Biern, Joan Golobart, l’Espanyol 3.0 han estat flors d’un dia. L’únic retret que se li pot fer a Dani es que ha gaudit amb els aplaudiments dels aduladors i en canvi ha fet oïdes sordes dels crítics constructius.
Dani ho ha donat tot per l’Espanyol i sempre se l’haurà d’estar agraït però no oblidem que deixa un club amb una gran casa però ofegat econòmicament.

FABRIQUEM UN ALTRE GUARDIOLA??

2011-06-06T02:59:00.000-07:00

De la mateixa manera que un equip no pot dependre d’un sol jugador, també s’ha de tenir clar que un club no pot dependre d’un sol entrenador.
Tant de bó, Pep Guardiola continuï molts anys. Senyal que el Barça segueix guanyant títols. És evident que serà difícil trobar un altre Guardiola atés que el de Sant Pedor reuneix el perfil perfecte per ser entrenador del Barça ja que està molt preparat intel·lectualment, sent els colors, ha perfeccionat la filosofia de joc i coneix la casa com ningú.
Guardiola però no serà etern per molt que volguéssim que ho fos. Per tant, el club hauria de començar a preparar-se per quan ho vulgui deixar.
Igual que l’entitat treballa amb previsió per formar a futbolistes a la Masia que en el futur seran els recanvis dels Iniesta, Xavi, Puyol, Valdés i companyia per seguir fent un equip competitiu que segueixi guanyant. El FC Barcelona també hauria de tenir una Masia per formar als seus propis entrenadors segons els seus propis paràmetres. Entendre i posar en pràctica la filosofia del club blaugrana és complexa. No s’aprèn ni un dia ni en dos.
De la mateixa manera que el Barça fabrica jugadors que mamen la filosofia de joc des que són nens i en base a 4 condicions indispensables que han de reunir: talent, intel·ligència tàctica, bones condicions físiques i formació i entorn personal positiu, els futurs entrenadors del Barça també haurien de seguir un patró determinat.
I quina millor manera de donar continuïtat al projecte que formar també els seus propis entrenadors. I no només pel primer equip sinó per a la resta de categories també.
Per tant, la meva proposta és que de la mateixa manera que a Can Barça hi ha una Masia de jugadors, també hi hauria d’haver una Masia d’entrenadors.
Ens agradaria que Guardiola no es cansés mai però com això no pot ser, el FC Barcelona necessita preparar el futur i formar també els seus propis entrenadors.
Un club amb previsió, és un club ben dirigit.

ÉS L'HORA DE RESPONDRE

2011-05-31T08:38:00.000-07:00

M'entre escric aixó es troba reunida la Junta directiva del Fc Barcelona. Sobre la taula, hi ha la resposta institucional que preparen els directius del FC Barcelona encapçalats per Sandro Rosell als atacs que han llençat els dirigents del Reial Madrid i la premsa madrilenya durant tota la temporada.
El cert és que, ara, un cop acabada la temporada i desprès que hagi escampat la tempesta, fent un cop d’ull endarrere, un
s'adona que el que ha passat ha estat molt greu. Dintre de la rivalitat Barça-Madrid ja s’entén que la premsa, la d’aquí, la catalana, i la d’allà, la madrilenya facin un equilibri de forces i cadascuna escombri cap a la casa que té més a prop. Forma part del joc i ningú ho canviarà perquè cadasqú té els seus interessos comercials i aquests son molt legítims. Ara bé, el que és inadmissible i inacceptable és que els dirigents, els entrenadors i els jugadors que son professionals sobrepassin la línia. Ha estat molt greu que Jose Mourinho hagi posat en dubte les victòries del Barça denunciant que el club blaugrana ha rebut ajudes arbitrals, federatives i, fins i tot, dels que posen el calendari. Tots sabem qui és Morurinho i no ha fet res que no hagués fet ja a Anglaterra o a Itàlia. Ara bé, que el president d’una institució tant respectable com el Madrid, com és Florentino Pérez, també s’apunti a aquest discurs absurd és molt greu. Perquè són els dirigents els que han d’estar al servei de les institucions i en aquest cas, han estat els dirigents els que han utilitzat la institució per justificar els seus fracassos esportius.
EL Madrid i la premsa madrilenya han trencat la baralla dels límits permesos. Han acusat als jugadors del Barça d’haver-se dopat, de ser tramposos al fer teatre sobre la gespa, d’haver comprat els àrbitres, de tenir el favor de la UEFA i de la federació Espanyola de Futbol RFEF.
Han posat en dubte la professionalitat d’uns futbolistes que sempre han tingut un comportament exemplar dintre i fora del terreny de joc.
Al final, el Barça ha guanyat la lliga i la champions i tothom ha reconegut la superioritat blaugrana i el talent futbolístic i ha deixat en evidència les tretes i les poc ètiques estratagemes que han utilitzat els responsables del club blanc. No es tracta de passar factura a ningú aprofitant els èxits aconseguits però tampoc s’ha de callar perquè sembla que qui calla atorga.
La resposta del Barça ha de ser unívoca, ferma i contundent. No cal trencar relacions institucionals amb el Madrid perquè això no serveix de res. Amb una manifestació pública que deixi despullats a la dupla Florentino-Mourinho n´hi ha prou.

GUANYAR COM DÉU MANA

2011-05-09T08:50:00.004-07:00

El Barça ja té la lliga a la butxaca. Virtualment és el campió. Matemàticament, només li falta sumar un punt.
Ahir al Camp Nou va sobtar que l’afecció blaugrana no ho celebrés com Déu mana. La filosofia Guardiolina que diu “ no celebraràs res fins que no ho hagis guanyat definitivament” ha quallat en l’afecció culé. El messies de Sant Pedor predica prudència i eufòria continguda ..... i els feligresos es reprimeixen al santuari del camp Nou.
Fa la sensació que la parròquia blaugrana vol seguir a les grades el mateix comportament exemplar que te l’equip a la gespa alhora de respectar els rivals i els codis sagrats de l’esport. És com si cada seguidor culé hagués interioritzat els valors d’aquest equip.
Alguns psicòlegs esportius asseguren que guanyar sempre també cansa.
Jo, en canvi, crec que la culerada no s’ha cansat de vèncer sinó que s’ha acostumat a guanyar, que és molt diferent.
Aquí és on rau la gènesi d’aquesta maduresa i serenitat mostrada per l’afecció blaugrana.
Aquest equip els ha portat tantes vegades a Canaletes que les celebracions comencen a perdre excepcionalitat i intensitat.
El 5 a 0 al Madrid a la primera volta. El 1 a 1 al Bernabeu que deixava la lliga sentenciada. El 0 a 2 de la champions també a Chamartin han estat celebrats com títols.
I dimecres, desprès del partit al Camp Del Llevant, la culerada també es citarà a la cèntrica font barcelonina (només faltaria) però segur que serà una celebració més pausada i espero que sense un final violent.
Definitivament, l’afecció del Barça ha embarcat les urgències històriques, les ha enviat cap a Madrid en el pont aeri. I s’ha acostumat a guanyar... com Déu mana.

GUANYAR COM DÉU MANA

2011-05-09T08:50:00.003-07:00

GUANYAR COM DÉU MANA

2011-05-09T08:50:00.002-07:00

GUANYAR COM DÉU MANA

2011-05-09T08:50:00.000-07:00

Demanaran l’embargament dels bens de Laporta i els seus exdirectius

2011-05-06T05:15:00.000-07:00

El jutjat de Primera Instància número 24 de Barcelona va dictaminar el passat 3 de març un acte d’execució que condemnava Joan Laporta, ex president del FC Barcelona, i set dels seus directius a dipositar a la seu de la Lliga de Futbol Professional (LFP) un aval per un valor de 23,2 milions d’euros en un termini de dos mesos.

Segons ha pogut saber el programa “Sin Concesiones” de l’emissora RKB,
Joan Laporta i els exdirectius afectats Alfons Godall, Joan Boix, Rafael Yuste, Albert Perrín, Jaume Ferrer, Josep Cubells i Alfons Castro no han dipositat l’aval econòmic exigit dins el termini legal i han enviat un escrit al Jutge demanant una pròrroga de 3 mesos al·legant que les entitats bancàries no els han concedit els avals.
El Jutge donarà trasllat la setmana vinent d’aquest escrit a la part del soci del Barça demandant Vicenç Plà per a que manifesti si: accedeix a la concessió d’aquests 3 mesos de pròrroga, si vol desistir en la seva demanda o si demana l’embargament dels bens per demanar l’execució de la sentència

Fonts jurídiques del soci Vicenç Plà a les que ha tingut accés el programa “Sin concesiones” asseguren que demanaran al Jutge que dicti una interlocutòria perquè es concreti el constrenyiment sobre els béns i propietats de
l’expresident Joan Laporta i els seus exdirectius condemnats per garantir el import dels 23,2 milions d’euros i es doni així compliment a la sentència que va dictar l'Audiència de Barcelona el passat febrer del 2010.

Cal recordar que Laporta i els directius afectats van recórrer la sentència de l'Audiència de Barcelona al Tribunal Suprem, que encara no ha dictat la sentència definitiva.

En can Barça falta más mala hostia

2011-04-26T03:42:00.000-07:00

Ha llegado la hora de la verdad. Es el momento de sobrevivir. O tú o yo. Ya no valen las palabras amables ni los gestos estéticos. Ya sobran las posturas de cara a la galería. Guardiola ya no puede seguir llevando el lirio en la mano ni recibir una bofetada y poner la otra mejilla. Se acabó.
Ha llegado el momento de llamar a las cosas por su nombre. No se trata de caer en provocaciones ni hacer lamentaciones patéticas como las que ha hecho Mourinho durante todo el año pero si ha llegado la hora de denunciar la antideportividad blanca.
Guardiola debe poner el grito en el cielo. No puede ser que a este Madrid se le permita todo. Que haga la primera falta de la final de Copa y siete camisetas blancas rodeen a Undiano Mallenco para amedrentarle de buenas a primeras, como haría un equipo de regional. No puede ser que Messi no juegue tranquilo porque teme que le llueva algún patadón a la altura de la rodilla de un poseso llamado Pepe.
No puede ser que el “inocente” Arbeloa vaya pisando piernas y encima pida tarjeta para el pisado. No puede ser que Sergio Ramos reparta estopa a diestro y siniestro para luego poner cara de angelito. Es inadmisible que Xabi Alonso haga quince faltas seguidas.
Y no se puede permitir que Mourinho tenga atemorizados a los árbitros con constantes protestas y afirmaciones tan delirantes como quejarse por la expulsión de Albiol en el Bernabeu “porque esa jugada no fue nada” –llegó a decir el portugués.
Guardiola no puede callarse más ante la falta de respeto que tuvo Pepe con la afición del Barça haciendo 4 cortes de manga en la cara de los cules de Mestalla.
¿Nos hemos vuelto locos todos o qué?. ¿Tenemos que aceptar esa antideportividad como algo normal?.
Quizás, el presidente Sandro Rosell también debería decir alguna cosa pero dado que el club hace tiempo que ha delegado su voz y su imagen en el presidente “in pectore” del banquillo, Guardiola debería tener más mala hostia.
No se trata de “Mourinhizarse” y quejarse por todo sin motivo para encontrar excusas baratas como hace el portugués pero si de dar un golpe en la mesa para denunciar las malas maneras del club blanco dentro y fuera del terreno de juego. La prensa madrileña y madridista también le está faltando el respeto al entrenador del Barça y a este equipo que ganará de calle su tercera liga consecutiva jugando al fútbol. Este equipo ya ha demostrado que se pasa el canguelo y el villarato por el arco del triunfo. A Guardiola y a Rosell les falta más mala hostia. Pero al equipo también. No puede ser que con 0 a 1 en el Bernabeu y con un hombre más dejes al Madrid que se levante. Y no puedes regalar la primera parte en Mestalla por salir a jugar una final con una marcha menos que el rival. A estas alturas el cansancio ya no importa. Lo que hace falta es más mala hostia para demostrarle al eterno rival quién es mejor jugando al futbol.

EL ONCE DE LA ALEGRÍA

2011-04-12T03:25:00.000-07:00

(Artículo en castellano para www.madrid-barcelona.com)
Anda el madridismo movilizado y convencido con el cambio de ciclo. Como últimamente, sus pronósticos se basan en ilusiones más que en argumentos o datos objetivos. Los números, en cambio, dicen otra cosa muy distinta. Asegura la “Brunete” que el equipo de Mourinho llega en mejor forma que el Barça al “rally” de clásicos. Se equivocan. Llega el Madrid mejor que cuando empezó la liga si le comparamos consigo mismo. Ahora bien, si le comparamos con el Barça la cosa cambia.
Y no aprenden. En la primera vuelta, la propaganda anunciaba que por fin había dado el equipo blanco con el antídoto azulgrana, que Mourinho era mucho mejor que Juande, Pellegrini y Schuster juntos, que Cristiano Ronaldo era más alto y más guapo que Messi. Que Ozil tenía más visión que Xavi. Proclamaron a Di María como el mejor extremo de la historia.
Era el once de la alegría. Pero mira por donde, el día que Real Madrid tenía que ganar en el Camp Nou salió marcado con una soberana tunda futbolística.
No hay mejor equipo por ahora que el Barça y cuando se le discute tal condición, en el momento en que más se cuestiona su jerarquía, el rival corre el riesgo de ser ridiculizado.
Le pasó al famoso once de la alegría del Madrid, que cargó con un saco de goles.
La derrota ante el Sporting les hizo bajar al suelo de golpe pero la goleada en San Mamés ya les ha vuelto a instalar en las nubes de la prepotencia. Un partido les basta para decir que van a ganar el trébol y la décima como se publicó después de golear al Tottenham. Si, han mejorado pero no se han fijado en este Barça que va como un tiro.
Lleva 4 puntos más que la temporada pasada a estas alturas y ha marcado 8 goles más que el año pasado. En cambio, el Madrid de Mourinho lleva 1 punto menos que el de Pelegrini.
Pero hay más. La primera temporada de Guardiola, el Barça llegó al Bernabéu con 4 puntos de distancia. El segundo año se plantó con una ventaja de 2 y éste año llega con más 8 .
Sólo un dato más. En los últimos 5 clásicos (qué casualidad que me haya fijado en los últimos 5 y no en 4 o en 6), el Barça ha ganado los 5 marcando 16 goles a favor y encajando sólo 2.
En fin, que el once de la alegría se vaya con cuidado porque puede ser que el Barça vuelva a bajarle del cielo donde le ha puesto su entorno con otro manotazo.

PERQUÈ EL REIAL MADRID ES JUGA MOLT MÉS QUE EL BARÇA?

2011-04-05T08:17:00.000-07:00

Barça i Madrid tenen dos exàmens davant Shaktar i Tottenham, respectivament. Pels clubs grans, el balanç de la temporada depèn molt del paper que facin a la Champions League. I més quan un d’ells arriba més lluny que l’altra. Són el vasos comunicants que sempre existeixen entre Barça i Madrid.
I aquest cop encara més, perquè si no fallen se les veuran en les semifinals. Si algun dels dos hi és i l’altra no, la ferida serà encara més sagnant pel que caigui. Diguem-ho clar, aquí el que té tota la pressió del món és el reial Madrid.
Les famoses urgències històriques de Menotti son ara madridistes i son com una llosa que els projectes esportius merengues van carregant des de fa 7 anys.
Amb la lliga pràcticament perduda, l’equip de Mourinho s’ho juga tot a una carta. La de la champions. Perquè no ens enganyem, la copa del Rei està molt bé, sobre tot per qui la guanya, però no deixa de ser una copa menor pels grans.
I si precisament Florentino va gastar-se 10 milions d’euros per pagar la clàusula del portuguès i arrabassar-li Mourinho a l’Inter va ser precisament per aquesta mena de partits. Per a que superés aquest tipus d’eliminatòria. No només el Madrid es juga molt, també és una situació límit per Mourinho i el seu projecte que encara està per definir. Si els resultat l’acompanyen, el madridisme seguirà rient-li les gràcies i donarà per bones totes les polèmiques. En canvi, si queda eliminat prematurament, en el Bernabeu s’ho tornaran a qüestionar tot. Si el difícil caràcter de l’entrenador va o no va amb la imatge del club, si aquest estil de joc és o no avorrit o si la política de fitxatges ha estat equivocada i s’ha d’optar pels Zidanes i pavones, pel producte nacional com Canales o Pedro León, o per donar més opcions al planter. Fa temps que ho diem. El Reial Madrid no té res definit. Depèn, ara més que mai, del resultat.
En canvi, pel Barça caure amb el Shaktar seria un pal, no podem negar-ho. Però si quedés eliminat ningú posaria en dubte que Guardiola segueix sent l’entrenador ideal pel Barça, que l’estil de joc és inqüestionable i que aquest equip segueix tenint recorregut.
Per tot això, El Madrid i Mourinho arriben més pressionats i es juguen molt més que una classificació. El marcador dictarà sentència.

Una de Mourinho, Rosell i Guardiola

2011-04-04T08:59:00.001-07:00

La lliga ja ha quedat pràcticament sentenciada. El Reial Madrid de Mourinho no ha pogut seguir la velocitat de creuer que ha imposat el Barça en el campionat de la regularitat. Les carències de la plantilla blanca han acabat per despullar el projecte de Mourinho.
Desprès de llençar la casa per la finestra per portar al tècnic portuguès i gastar-se més de 90 milions d’euros en fitxatges, resulta que l’equip blanc depèn d’un sol jugador Xabi Alonso. No hi ha cap altre futbolista amb el seu perfil a la plantilla merengue i, clar, quan ell no juga el Madrid es converteix en un equip vulgar sense director.
El que passa a la casa blanca és increïble. Elogien a Mourinho per haver felicitat als jugadors de l’sporting quan resulta que abans de començar el partit, el portuguès no va dignar-se a saludar a Manolo Preciado que va prendre’s la revenja com fan els grans. Amb fets i no només amb paraules.
És tal el conformisme de l’entorn blanc que els hi sembla normal que Mourinho digui que un empat a zero contra el Totenham al Bernabéu ja seria un bon resultat. És aquest un discurs digne d’un gran, com se suposa que és el Madrid?
Per cert, que mentre els directius del Barça es queden 10 entrades per compromisos personals, els directius del Madrid se’n queden 50. I ningú diu res. Definitivament, som molt diferents.

A can Barça, l’equip de Guardiola va fer una exhibició de pragmàtic al Madrigal. Va jugar com ho fan els grans. Dominant el partit i esperant a que madurés per etzibar el cop definitiu al rival. I les absències de Xavi, Pedro, Messi i Abidal en l’onze titular encara fan més meritòria la victòria contra el tercer classificat.
El cap de setmana també ens ha deixat “el mea culpa” entonat per Sandro Rosell i les corresponents disculpes per haver pronosticat un 5 a 0 que va sonar a prepotència. El reconeixement de l’errada i l’acte de contrició del president Rosell l’honora. Un altre es va abaixar els pantalons a un aeroport i encara es reia les seves pròpies gràcies.
I la última. Això és informació, no opinió.
Ens consta que a Sandro Rosell i als directius del Barça no els va agradar que Guardiola reprovés al president en la roda de premsa de divendres enlloc de treure-li ferro a l’assumpte. I més quan va ser el propi Rosell el que va trucar a Guardiola dijous a la tarda per explicar-li que ho va fer amb una intenció solidària.
I es que l’ascendència de Pep Guardiola és tant gran que, a vegades, es creu que està, fins i tot, per damunt del president.

SANDRO ROSELL SURT POC PERÒ PARLA MASSA

2011-03-31T04:16:00.001-07:00

El president del Barça Sandro Rosell ha pronosticat avui que el Barça guanyarà per 5 a 0 al Reial Madrid en la final de la copa del rei.
Encara que tingui plena confiança en el seu equip, com a president, no pot fer aquest tipus de pronòstic tenyit d’una prepotència que no concorda amb el discurs d’humilitat i respecte pel rival que practica diàriament Pep Guardiola.
La vacil·lada de “los vamos a Chorrear” és més pròpia de los “madriles”. Aquí Sandro Rosell s’ha carregat innecessàriament el seny català.
A més, el destí acostuma a ser cruel amb aquells que vaticinen una victòria humiliant davant l’etern rival. Si el vestidor del Berbaneu no estava prou motivat aquí està Sandro Rosell per posar més rabiosos als cadells de Mourinho.
Ara ja sé perquè, sovint, li aconsellen a Sandro Rosell no parlar molt en públic. I si, a vegades sembla que sortint poc, parla massa.

LA CLASSE MITJA ES REBELA

2011-03-28T08:44:00.000-07:00

La titular del Jutjat de Primera Instància número 63 de Madrid escoltarà demà els arguments de la Lliga de Futbol Professional (LFP) i dels sis clubs que rebutgen aturar la competició abans de decidir cautelarment si és vinculant l'acord per fer l'aturada i si el declara nul. La jutge Purificación Pujol ha citat les parts demà a les 10 hores perquè entén que "no escau a l'adopció de les mesures cautelars", demanades per l'Athletic, la Reial Societat, el Saragossa, l'Espanyol, el Sevilla i el Vila-real, sense escoltar la part demandada -LFP- per l'acord de la seva assemblea general l'11 de febrer passat.

I es que tots els club estan d’acord en pressionar al govern per a que posi fi a l'obligació legal de televisar un partit en obert cada jornada de Primera, tot i que les seves reclamacions inclouen també el retorn que ha de rebre el futbol de la recaptació de la travessa (10% ara) quan està en tramitació parlamentària la llei del joc. La Lliga entén que el partit en obert, existent només a Espanya des de la "Llei Cascos" del 1997, és una expropiació de drets als clubs sense contraprestació, que suposa uns 150 milions d'euros l'any, segons el seu president, José Luis Astiazarán.

Per tant, què mou als clubs demandants que estan en contra d’aturar la lliga ?
Doncs són els mateixos sis: l'Athletic, la Reial Societat, el Saragossa, l'Espanyol, el Sevilla i el Vila-real que al novembre van rebutjar que els drets de televisió se segueixin negociant de forma individual amb el model proposat pel Reial Madrid i el Barcelona, i com que estan enfrontats amb la LFP han decidit acudir al jutjat després que la junta de Primera divisió va ratificar l'aturada la setmana passada. En la seva reclamació demanen a la jutge que declari nul l'acord d'aturar la competició i que cautelarment, atès que l'aturada està previst pel 2 i el 3 d'abril, declari que l'acord no tingui efecte vinculant per als afiliats de la Lliga sinó de simple proposta.
En el rerefons de tot això està la divisió existent, actualment, en la LFP. Els clubs de la classe mitja del futbol espanyol estan cridant a la revolució per evitar els que ells anomenen "la lliga a la escocesa". Ho aconseguiran?

BONES NOTÍCIES PER ERIC ABIDAL

2011-03-24T09:18:00.000-07:00

El jugador del FC Barcelona Éric Abidal ja es troba descansant a casa. Segons ens han informat els metges, el postoperatori ha estat molt satisfactori.
De fet, Abidal va ser donat d’alta hospitalària ahir al vespre i ja es troba recuperant-se en el seu domicili particular. El procés postoperatori ha estat satisfactori en tots els aspectes i no ha presentat cap complicació.

Segons ens diuen els doctors del FC Barcelona, Abidal “seguirà el procés de recuperació al seu domicili i es preveu que en 4 setmanes pugui començar a realitzar exercici físic per, posteriorment, incorporar-se a la dinàmica d’entrenaments del grup.
De manera que sembla que el tumor li va ser extirpat de manera completa en la intervenció quirúrgica a la que es va sotmetre dijous passat.
Per tant, Abidal podria tornar als entrenaments d’aquí a dos mesos encara que ja no podria tornar a competir aquesta temporada.
Això si, el metges confien en que pugui iniciar la propera pretemporada amb normalitat al juliol.

Per tant, com vèieu, tenim molt bones notícies respecte a l’estat físic d’Eric Abidal.
El francès sembla que, momentàniament, està guanyant el partit més difícil de la seva vida.

ELS CLUBS DE FUTBOL NO TENEN MOTIUS PER FER VAGA

2011-03-23T10:04:00.000-07:00

Els clubs de futbol associats sota el paraigües de la Lliga de Futbol Professional mantenen l’amenaça de fer vaga pel cap de setmana del 2 i 3 d’abril de manera que la jornada de lliga quedaria ajornada.
De fet, no és una vaga pròpiament dita perquè no la promouen els treballadors sinó que és un tancament patronal perquè són els empresaris, en aquest cas, els dirigents dels clubs els que volen parar l’activitat.
En qualsevol cas, La lliga de futbol professional fa aquesta amenaça amb l’objectiu que el govern central modifiqui la Llei audiovisual i suprimeixi l’obligació d’emetre, com a mínim, un partit de lliga en obert cada jornada.
Per tant, ara els clubs pretenen la modificació de la llei que es va aprovar far un any i cap grup parlamentari va presentar-hi esmenes per suprimir el partit en obert.
A més aquesta Llei audiovisual es va aprovar per mantenir els contractes de televisió en vigència pels propers quatre anys.
A més, recentment, el govern ha aprovat iniciatives com que han beneficiat als clubs de futbol, com la legislació sobre el frau esportiu i la disposició en la modificació del decret de les travesses.
És el de sempre, els clubs de futbol volen cobrar més calers a costa de la butxaca de l’afeccionat que haurà de pagar per veure qualsevol partit de lliga al suprimir-se l’únic partit per jornada que s’ofereix gratuïtament.
I es que els clubs es troben en una situació econòmica complicada. El deute que tenen amb Hisenda es xifra en 694 milions d’euros i encara falta per saber les dades de la seguretat social.
Enlloc de fer autocrítica i millorar la seva manera de gestionar els clubs, els dirigents demanen més diners, i més diners, i més diners...
Per tot això, la Lliga de Futbol professional no té arguments de per amenaçar amb ajornar la jornada de lliga del cap de setmana del 2 i 3 d’abril.
A més, els jugadors van amenaçar en el seu dia amb fer vaga i la mateixa lliga que ara pretén convocar-la ella per aconseguir les seves reivindicacions va dir que era inviable per manca de dates. Això en el meu poble es diu hipocresia.

Amb traïdoria i nocturnitat.

2011-03-14T03:53:00.000-07:00

A Madrid ja no saben que fer per posar en dubte la manifesta superioritat del Barça. En el mateix cap de setmana, al Bernabeu, l’entrenador, el president i els principals braços mediàtics del Reial Madrid han acusat al Barça de rebre ajudes arbitrals, de ser afavorits pels que fan el calendari i ara, el que faltava, de possible dopatge per uns batuts vitamínics que només són regeneradors alimentaris.

Fins ara, la campanya de desprestigi que venia de Madrid feia llàstima per les ridícules acusacions. Ara, però, ja fan fàstic perquè sembrar l’ombra del dubte sobre una cosa tant greu com és el dopatge és fastigós. Es posar en dubte la cosa més sagrada en l’esport: el joc nét i l’honestedat. Coneixent a Guardiola, no trigarà a sortir per donar una resposta contundent a tant infundada acusacio/insinuació..

I es que la Cope va dir que el Reial Madrid té previst demanar uns controls antidopatges més seriosos. Segons aquesta informació, en el si del club presidit per Florentino Pérez es recela tant del FC Barcelona com del Valencia CF. arribant a assegurar que el Barça treballa amb doctors de dubtosa reputació però, encara, sense donar cap nom.

Aquesta informació de la Cope sobre la nova maniobra del Real Madrid per desprestigiar al Barça arriba, casualment, desprès que el diari Marca assegurés en la seva portada del passat dijous que els controles antidopatge del futbol espanyol son "de riure".

Els que estan posant en dubte el 'fair play' del Barça haurien de saber que estan qüestionant, també, el Mundial aconseguit per una selecció espanyola amb 8 jugadors del Barça en el seu equip titular.

Desprès de les queixes pel calendari, suposat favoritisme arbitral i 'l’amabilitat' dels rivals cap el Barça, arriba ara la jugada més bruta del madridisme que tira de traïdoria i nocturnitat per desestabilitzar al millor equip del món.
Si en el Madrid volen saber coses de dopatge que li ho preguntin als seus exjugadors Cannavaro i Zidane.

EL SALSA ROSA DEL FÚTBOL

2011-02-18T03:59:00.001-08:00

El periodismo de “bufanda” está muy extendido en la prensa deportiva. Tanto la catalana como la madrileña nos hemos erigido en aparatos propagandísticos a favor de “nuestra” causa. Este proselitismo encaja perfectamente en el mundo del fútbol en el que, a menudo, el corazón del aficionado puede más que la razón.
Los entrenadores ya no dan entrevistas, los jugadores no pasan del tópico y los presidentes están refugiados tras sus asesores. A falta de contenidos, la “guerra del puente aéreo” se hace muy interesante. El periodismo deportivo contemporáneo se fundamenta en el cruce de opiniones y en el ataque sistemático hacia el rival. Personalmente, esta metodología me aburre. Prefiero un periodismo inclinado, si, pero más neutral. Este fanatismo llevado al extremo hace que algunos medios caigan en la ridiculez.
El FC Barcelona está vivo en las tres competiciones que ha encabezado de principio a fin, juega un fútbol de otro planeta y va camino de completar otra temporada gloriosa. Y después de batir todos los récords positivos, de conseguir 16 victorias consecutivas en liga, a este equipo se le ocurre empatar en Gijón y encajar una derrota reversible en Champions ante un rival de entidad. Eso ha sido suficiente para que algunos medios de Madrid se atrevan a preguntar a su audiencia ¿está el Barça en crisis?. Una cosa es abrir debates y otra muy diferente es preguntar tonterías sobre situaciones que no han sucedido. Cuando preguntas sobre una noticia que no se ha producido estás manipulando. Su Señoría diría aquello tan cinematográfico del “no siga abogado, pregunta improcedente”.
Ese tipo de actuaciones restan rigurosidad y credibilidad al periodismo deportivo que empieza a rallar el sensacionalismo barato. La cosa está degenerando mucho.
El “salsa rosa” ha llegado al fútbol y también se hace desde Madrid.
(Artículo publicado en www.madrid-barcelona.com

ALVES DECIDEIX

2011-01-20T08:40:00.001-08:00

Avui dijous s'ha de celebrar una reunió a les oficines del camp Nou, que ha de començar a ser decisiva, entre els dirigents del Futbol Club Barcelona i el representant de Dani Alves, Joaquim Macanás, per negociar la renovació del contracte jugador brasiler que finalitza al 30 de juny del 2012 i que, hores d'ara, es troba aturada.
Dimarts passat vam avançar en el programa "sin concesiones" que l'oferta del Barça era de 6 milions d'euros de fixe per temporada més 1 milions extra en funció d'uns variables. Aquesta proposta no satisfà Dani Alves que demana cobrar com Xavi o Iniesta que són campions del món i els pilars d'un mig del camp blaugrana admirat a escala mundial i ubicats en el segon esgraó de sous.

És a dir, que mentre el Barça li ofereix 6 milions de fixe i 1 milió de variable, Alves demana cobrar 8 milions d'euros fixes per temporada.

El lateral brasiler, que porta des de 2010 negociant la seva renovació amb el Barça i el que possiblement sigui el seu gran contracte com a futbolista, només es veuria superat per Messi en l'escala salarial, circumstància que no està massa justificada tot i el seu bon rendiment esportiu.

Alves és un lateral amb arribada i que encaixa perfectament en la filosofia de joc blau-grana però les seves exigències semblen excessives.
El brasiler no acaba de digerir que la barra lliure de renovacions multimilionàries durant l'etapa Laporta s'han acabat. Volem dir que segur que Alves es mereix cobrar molts diners però el club no pot seguir engreixant la massa salarial dels esportistes que juntament amb les amortitzacions representen el 77% de la despesa total del club quan la Uefa i al Fifa recomanen que no es superi el 55 %.
En fi, que el club valora molt positivament a Messi i els 6 milions que li ofereix significa equiparar-lo salarialment a Puyol però sense arribar a agafar a Xavi que és el segon que mes cobra per sota de Messi.
En fi, que Alves és un excel·lent futbolista i el millor pel Barça seria la seva continuïtat. El club li ha fet una oferta molt molt mesurada, i ara, el brasiler ha de decidir si vol seguir en el millor club del món guanyant títols i sent feliç o si bé, prefereix cobrar els 9 milions d'euros que li ofereix el Manchester City i jugar per un equip de segona fila.

VOLS SABER QUANTS DINERS COBRA CRUYFF DEL BARÇA???

2010-12-24T04:48:00.000-08:00

El programa de ràdio “Sin concesiones” de RKB (106.9fm) va rebel·lar, en primícia i en exclusiva, aquest passat dijous quants diners i perquè rep Johan Cruyff procedents de la Fundació del FC Barcelona amb la que hi té dos convenis.
Un conveni signat amb la Johan Cruyff Academic International SL per prestació de programes de formació a esportistes pel qual cobra uns 82.000 euros. Es va signar per Joan Laporta el 30 de març de 2010 (3 mesos abans de les eleccions) amb una vigència fins al 2013, és a dir més enllà de la durada del seu mandat com a president del FC Barcelona.
I hi ha un segon conveni signat entre la Fundació del FC Barcelona i la Johan Cruyff Foundation per donar suport als Infants i als discapacitats segons els qual percep 100.000 euros a l'any. Aquest conveni, li va signar Joan Laporta el 8 d'abril de 2010 (2 mesos abans de deixar de ser president del Barça) i té una vigència fins al 7 de maig de 2014.
Johan Cruyff es queixava ahir, a Catalunya Ràdio, que la Fundació del FC Barcelona no els havia pagat els diners.
Com és natural, quan la nova cúpula directiva de la Fundació del FC Barcelona va prendre possessió del càrrec va encarregar una auditoria econòmica de la Fundació i va revisar tots els convenis requerint la pertinent informació per saber la destinació final dels diners. La Fundació del FC Barcelona li ha demanat a la Fundació Johan Cruyff i a la Johan Cruyff Academics International SL que passin un informe amb els programes que s'han realitzat i el detall dels organismes i persones que s'hi han beneficiat. Els dirigents de la Fundació del FC Barcelona no s'han negat a pagar les quantitats que seran abonades quan tinguin la informació requerida.
Per tant, Johan Cruyff ha tornat a mentir. No es pot acusar públicament ni a cap persona ni a cap institució de no haver pagat quan les condicions de pagament no s'han donat encara.
No hi ha res de dolent que la Fundació del Barça tingui un conveni amb la Fundació Cruyff si es demostra que els diners son destinats als objectes del conveni.
El problema es que l'holandès cau en una incoherència total. Es creu amb el dret de criticar que el Barça busqui noves vies d'ingrés com l'acord amb Qatar Foundation i alhora reclama que vol cobrar del Barça puntualment.
Cruyff és un mite. Va ser un dels millors futbolistes del món i com entrenador va tenir una etapa gloriosa amb el “drem team” però això no li dóna dret a intoxicar com intoxica en funció de si la directiva de torn el compensa econòmicament com ell creu que és mereix.
Per mi les opinions de Cruyff ja no tenen cap credibilitat ni objectivitat perquè sempre actua avantposant els seus interessos personals (quasi sempre son crematístics) als de l'entitat blaugrana. L'última prova d'això és la de negar-se a representar al FC Barcelona en la gala de l'entrega de la pilota d´or a Zurich..
Cruyff vol ser el nuvi a la boda, el nen a la comunió i el nadó al bateig. Porta 20 anys fent “d'entorno”, un “entorno” que ell considerava molt nociu pel club quan ell n'era l'entrenador.
Cruyff es creu amb el dret de pressionar, condicionar, influir i cobrar del Barça. I això és inadmissible.
Per això, crec que la directiva del Barça i en conseqüència l'Actual FC Barcelona té un altre rival fora del terreny de joc.
La Johan Cruyff S L.

CRUYFF CANVIA D'OPINIÓ SEGONS QUI SIGUI EL PRESIDENT

2010-12-13T04:03:00.000-08:00

En castellà diuen "donde dije digo, ahora digo diego". Quan Laporta era president al 2005, Johan estava d'acord en posar publicitat a la samarreta: http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.es/LVE05/PUB/2005/05/09/LVG200505090243DB.pdf
Ara que el president és Sandro Rosell, Cruyff hi està en contra:http://www.elperiodico.com/es/noticias/barca/20101213/manchar-camiseta-gracias/622018.shtml

Se't veu el llautó, Joooooojjjjjaaaannnn !!!

SI A LA PUBLICITAT A LA SAMARRETA

2010-12-10T01:37:00.000-08:00

Com ja vàrem anunciar ahir en el "Sin concesiones", la directiva de Sandro Rosell ha tancat un acord per incorporar publicitat a la samarreta del primer equip del FC Barcelona, segons el qual el club ingressarà 30 milions d'eurus per cadasquna de les 5 properes temporades. És a dir, l'import total de l'ingrès serà de 150 milions d'eurus. La marca no comercial serà Qatar Foundation i estarà visible sota el logo d'Unicef que es manté (això espero que es confirmi en la roda de premsa que el club oferirà aquest migdía). Entenc que a molts barcelonistes no els hi agradi la idea de posar-hi marques a la samarreta però en els temps que corren era inevitable. La situació econòmica deixada per l'anterior directiva és molt delicada. M'expliquen que no han pogut acomiadar a alguns treballadors perquè no hi ha diners ni per pagar les seves indemnitzacions. Els problemes de tresoreria continuen, i són greus. El crèdit sindicat de 155 milions d'eurus que es va signar al juliol només era un pedaç per solventar aquell moment puntual però que l'economía del club segueix sent molt delicada.
Jo, personalment, prefereixo portar el nom d'una fundació a la samarreta abans que vendre patrimoni o pujar el preu dels abonament per compensar el pressupost de l'any com va fer l'anterior directiva. Perquè alló significava empobrir l'entitat i això d'ara suposa ingressar molts diners per seguir finançant la millor entitat del món.

LAPORTA PERD LA PRIMERA “BATALLA” DE LA GUERRA JUDICIAL

2010-12-02T03:31:00.000-08:00

L'expresident del FC Barcelona va presentar, recentment, un demanda contra “L'Entitat FC Barcelona” per impugnar els acords als què van arribar els socis compromissaris en la passada assemblea i en la qual es va aprovar emprendre una acció de responsabilitat social contra la Junta Directiva de Joan Laporta per reclamar-li les pèrdues econòmiques generades durant el seu últim mandat.
En aquesta demanada presentada per Joan Laporta i 13 directius més, el Jutjat de Primera Instància Número 30 de Barcelona desestima la mesura cautelar solicitada consistent en demanar la suspensió immediata de dos dels acords aprovats en la darrera assemblea.
Per sol·licitar l'aprovació de la mesura cautelar, Laporta adduïa els mateixos tres arguments en què basa la seva demanada. Que se li va denegar l'accés a la due diligence, que no se li va permetre intervenir en L'assemblea i que no va existir una majoria suficient en la votació.
Aquests 3 arguments són rebutjats amb una extraordinària contundència pel jutge D. Roberto García Ceniceros en l'Auto, al qual ha tingut accés el programa “Sin concesiones” de RKB, que acorda la denegació de la mesura cautelar.
En primer lloc, el Jutge diu textualment: “En cualquier caso, la documentación aportada junto a la demanda. (...) no revela de manera contundente (ni siquiera indiciaria) la existencia de un incumplimiento o quebrantamiento de normas legales o estatutarias en cuanto al derecho de información previo de los socios y compromisarios, ni en cuanto al desarrollo de la asamblea, ni en cuanto al régimen de cómputo de votaciones”.

En quant al segon argument que manté Laporta consistent en que se li va denegar l'accés a la due diligence, el Magistrat també es manifesta de manera contrària i diu: “Pero, de todos modos, la carta suscrita por el Sr. Sandro Rosell implicaba la conformidad a que el Sr. Laporta acudiese a las oficinas del Club y tuviese acceso a esa documentación, y eso suponía un reconocimiento de su derecho al acceso a la documentación solicitada. (...) Por ello, el hecho de que el actual Presidente del FC Barcelona denegase enviar una copia de la documentación requerida, y limitase esa información a la posibilidad de que el Sr. Laporta acudiese a las oficinas del Club para su examen, no puede considerarse un principio de prueba o fumus boni iuris sobre la privación o limitación del derecho de información reconocido a los socios compromisarios en los estatutos del Club, ya que básicamente se ajustaba a lo dispuesto en el mencionado artículo 26.

El Jutge tampoc aprecia la vulneració de l'article 50 segons el qual Laporta adduïa que no se li va permetre la intervenció a l'assemblea: El Magistrat també és molt clar en aquest sentit: “Es más, el Sr. Rosell reconocía que, en la medida en que se trataba de un derecho estatutáriamente reconocido, su ejercicio no necesitaba “cap atorgament ni reconeixement”. La mencionada carta no niega (antes al contrario) el derecho del Sr. Laporta para intervenir en los términos del artículo 50 de los Estatutos del Club.

I respecte a que l'aprovació de l'acord d'acció de responsabilitat social no comptava amb les majories necessàries per la seva adopció, el Jutge també ho refusa contundenment i es pronuncia en aquests termes: “La interpretación que propone la parte actora de la Disp. Adic. Séptima de la Ley del Deporte implica equiparar el término “mayoría simple” al de “mayoría absoluta”, y ello ya es motivo bastante para que no se acepte por este juzgado.

En definitiva, que analitzant la rotunditat en la què es pronuncia el Jutjat de Primera Instància Número 30 de Barcelona per desestimar la mesura cautelar sembla clar que la impugnació de l'assemblea que pretén Joan Laporta no té massa base jurídica.
Laporta i els seus 13 exdirectius han perdut la primera batalla d'aquesta “guerra judicial” que s'han declarat ambdues directives.

SI NO ÉS BO PEL BARÇA ÉS PER CULPA DE LAPORTA

2010-10-18T02:27:00.000-07:00

Passades 48 hores, he sentit que hi ha qui diu que el resultat de la Assemblea de socis compromissaris del Barça ha estat una mala noticia para el barcelonisme. I n'estic d'acord, en una part. Perquè portar als tribunals a una junta directiva del Barça mai és positiu. Ara bé, els únics culpables i causants d'això són Laporta i els seus directius que han gestionat el club negligentment. Em sembla increïble sentir com l'únic culpable (Laporta) pot ara presentar-se com la víctima.
És Laporta i la seva directiva els que han tancat el còmput del seu mandat amb 48 milions de pèrdues empobrint així el club. És Laporta i la seva directiva els que s'han gastat 2,6 milions d'euros en espionatges, És Laporta i la seva directiva els que han malbaratat 24 milions d'euros amb el fitxatge de dos jugadors brasilers de segona divisió. És Laporta i la seva directiva els que han tirat de la visa del club sense justificar. És Laporta i la seva directiva els que han llençat a les escombraries 18 milions d'euros amb la compra dels terrenys de Viladecans en els que no s'hi pot fer ni un vestidor. És Laporta i la seva directiva els que es van gastar 898 mil euros en comprar entrades pel concert d'U2 destinant-les a persones que no eren socis... Són tantes i tantes despeses injustificades que demostren que Laporta i els seus directius han gestionat el club sense la més mínima ètica ni responsabilitat. Per tant, que quedi clar. No és bo pel barcelonisme que la directiva de Laporta hagi d'asseure's davant un jutge però els únics culpables que això passi han estat ells mateixos i la seva irresponsabilitat.
No pot ser que la directiva de Sandro Rosell que ha complert escrupolosament amb la llei (Estatus del FC Barcelona i Ley del deporte) es presenti ara com la culpable, quan els que han viscut permanentment al marge de la llei han estat Laporta i els seu directius.
En l'assemblea de dissabte va tornar a demostrar-se que el Barça és un Club únic en el món. Els socis van deixar ben palès que volen èxits esportius però també exigeixen uns gestors diligents i exemplars.
Ara Laporta diu que impugnarà l'assemblea perquè no l'han deixat anar a defensar el tancament dels seus comptes. Pobre argument i sense fonament. Un “advocat” com ell hauria de saber que el tancament econòmic no es materialitza fins que els comptes no estan auditats, ergo, ell no podia defensar el seu tancament econòmic perquè no es poden considerar com a tal fins que no hi ha el corresponent informe d'auditoria validant-los, tal i com obliga el punt 3er de la disposició addicional setena de Ley 10/1990, de 15 de octubre, del Deporte.

http://www.feb.es/Documentos/uploads/Ley%20del%20deporte.pdf

I l'indici més escandalós que deixa entreveure que Laporta i els seus directius han actuat de mala fé quan 2 dies abans de marxar del club signen una pòlissa d'assegurances que els cobreixi per haver comès actes incorrectes o negligents. Només un president que se sap negligent ell mateix subscriu una pòlissa com aquesta per un valor de 84 mil euros que no van pagar ells sinó el Barça.
I dic jo quina culpa en té el Barça d'haver tingut aquests dirigents negligents????.

Respecte al comportament de Sandro Rosell, em va semblar exemplar i generós. Va dir clarament que amb ell no li agradaria iniciar aquesta acció de responsabilitat contra Laporta i els seus directius però que els interessos del Barça estaven per sobre del què li agradés o no al president. L'aprovació perjudica a Rosell perquè la unió del barcelonisme serà ara més difícil ara però afavorix al Barça, i això és el que compte. Per cert, en els últims 20 anys els que porten fomentant la divisió del Barcelonisme són Laporta, Cruyff i companyia i ho seguiran fent independentment del què hagués passat en l'assemblea.

De totes maneres, penso que qui n'ha sortit més beneficiat de tot això és el Barça i els seus socis.
L'entitat és ara més forta davant les irregularitats dels dirigents. A partit d'ara, els directius del club, siguin els que siguin, ja saben que malbaratar els diners de l'entitat i dirigir el club irresponsablement tindrà conseqüències perquè els mateixos socis no perdonen. Fins ara, els Laportistes creien que guanyar títols significava impunitat, i una cosa no té res a veure amb l'altre.

Em fan llàstima alguns directius/palmeros de Laporta que no s'assabentaven, en alguns casos, i en no volien assabentar-se, en d'altres. Em fan llàstima però el silenci resultant de la inacció u omissió els converteix en còmplices necessaris d'aquesta barrabassada. Per cert, crec que en aquesta demanada civil també hauria de ser-hi Joan Oliver. Ha estat un càncer pel club.

I per últim, NO estic d'acord amb aquells que pensen que això beneficia la cursa política de Laporta. Un dirigent que és enviat, democràticament pels socis, davant un jutge per una gestió econòmica nefasta i desastrosa no pot ser mai vist per la societat catalana com un bon dirigent, i menys d'un país responsable com es Catalunya.

EL MUNDIAL ESTÀ PASSANT FACTURA ALS EQUIPS QUE MÉS JUGADORS VAN APORTAR AL MUNDIAL

2010-10-04T03:58:00.000-07:00

Dels 10 clubs que més jugadors van aportar al Mundial, només un, el Chelsea (que curiosament és el club que més jugadors va aportar) lidera la classificació del seu país i sembla que és l'únic al que no li està passant factura el desgast físic del Mundial de Sud-àfrica.
La resta d'equips si que semblen estar acusant-ho.
Si ens fixem en el Rànquing de clubs que més jugadors van prestar a les diferents seleccions per disputar el Mundial ens trobem que :

Llistat de clubs amb més futbolistes a Sudàfrica 2010:

1. Chelsea 17 (Actualment: és líder de la premier league)
2. Barcelona 14 (Actualment: quart classificat a 3 punts del lider: València)
3. Real Madrid 12 (tercer classificat a 2 punts del Lider: València)
4. Liverpool 12 (3er per la cua amb només 6 punts)
5. Ajax 11 (segon a un punt del lider PSV Heindoven)
6. Arsenal 11 (quart a 7 punts del lider Chelsea)
7. Bayern 11 (dotzé a 13 punts del sorprenent líder Mainz)
8. Juventus 11(setena posició a 5 punts del Líder:lazio)
9. Tottenham 11 (cinquè a 7 punts del lider: Chelsea)
10. Inter de Milán 10 (segon a dos punts del Lider)

Queda clar doncs que el Mundial si que està passant factura als equips que més jugadors van tenir disputant el Mundial a excepció del Chelsea. Cal dir però, que la majoria dels jugadors del club londinenc van estar amb la selecció francesa i amb la selecció anglesa que van tenir un trajecte més aviat curt en el Campionat del Món i que per això els seus futbolistes si que van tenir unes bones vacances.

JARQUE I INIESTA MEREIXEN UN GEST DELS DIRIGENTS DE L'ESPANYOL

2010-07-21T09:27:00.000-07:00

Avui fa 10 dies que Andrés Iniesta va aconseguir el gol decisiu davant Holanda que va coronar el futbol futbol espanyol amb el títol mundial. 10 dies desprès d'aquella gesta la sensació general que queda es que el futbol va ser just amb el bon futbol. I es que el combinat de Del Bosque no només està rebent els més grans reconeixements per la victòria sinó per com es va aconseguir.
I d'entre totes les imatges, d'entre tots els gestos, hi ha una fotografia que va emocionar a tots. La celebració d'Andrés Iniesta traint-se la samarreta i dedicant-li el triomf al seu amic Dani Jarque a qui segueix portant en el cor per molt que el bo de Dani fos un jugador de l'Espanyol. I aquesta és la grandesa del futbol i de la vida. LA rivalitat esportiva és absolutament compatible amb l'estima i l'admiració entre esportistes, entre homes, entre persones, entre éssers humans.
La història té un final amb una tendresa humana que ultrapassa filies i fòbies i és tant commovedora que fins i tot, el productor nord-americà de Holliwood, Tom Barrack, vol portar la història a la gran pantalla i epr això s'ha reunit amb el jugador manxec a la Sardenya, lloc en el que Iniesta està passant les seves vacances.

Han passat 10 dies, i hem estat esperant aquest temps prudencial, a l'espera que els dirigents del RCD Espanyol es decidissin a fer un agraïment institucional al jugador manxec. No sé si una insígnia d'or i brillants, una distinció com a membre d'honor del club o una simple carta pública d'agraiment. El cas es que els dirigents de l?Espanyol han tornat a demostrar una manca de sensibilitat. Han desaprofitat una gran oportunitat per honrar la memòria de Jarque i també han deixat passar l'ocasió de demostrar al món sencer que l'Espanyol és un club senyor que sap distingir la rivalitat esportiva i la sensibilitat humana.
Em dol dir-ho però els dirigents de l'Espanyol han tornat a no estar a l'alçada. La dedicatòria d'Iniesta i la memòria de Jarque mereixien un gest que els directius de l'Espanyol no s'han atrevit a fer.

EL MUNDIAL DE "LA MASIA"

2010-07-12T04:25:00.000-07:00

Ha sortit guanyat el futbol. La selecció espanyola, que era la que millor proposta futbolística, presentava ha acabat conquerint el món. Han jugat com un equip, han lluitat com gladiadors, s'han comportat com uns grans profesionals i han conviscut com un col·lectiu unit dirigit per un excel·lent entrenador que el "ser superior" va defenestrar.
La selecció espanyola ha estat un exemple que un conjunt només funciona si tots van a una. És igual si tu vens d'aquí o jo vinc d'allà, si volem guanyar tots som un.
El segell Barça ha estat molt present en el joc, en la filosofia i en l'esperit d'una selecció que s'ha guanyat l'admiració del món. És una victòria de tots però sobre tot de la feina feta a la Masia. Fins a 9 jugadors sorgits de la fàbrica culé han estat presents en la final del Mundial: Puyol, Piqué, Busquets, Xavi, Iniesta, Cesc Fàbregues, Pedro, Valdés i José Manuel Reina. No hi ha cap escola que hagi format tants campions.
I ha estat una vergonya que Xavi Hernández no s'hagi emportat la pilota d'or. La FIFA ha volgut complir amb la injusta llei de la compensació distingint a un representant del futbol sud-americà com Diego Forlan per fer un repartiment dels premis.
I si hi havia algú que es mereixia ocupar un lloc important en la història, aquest és Don Andrés Iniesta. Un tros de persona i un gran futbolista. El seu gol i la seva gran actuació en el Mundial li ha servit per rescabalar-se d'una temporada desdibuixada en el Barça per culpa de les lesions musculars i del cop moral que va suposar la pèrdua de Dani Jarque i d'un altre amic íntim seu andalús.
Iniesta és generós, compromès, humil i agraït. És a dir, el jugador que tots els entrenadors voldrien tenir i el gendre que desitjarien totes les sores. Ets gran Don Andrès.
Ha estat el Mundial de la vuvuzela, del Jabulani, del pop pol i de la Carbonero que ahir es va emportar el morreig més mediàtic.
En fi, que Espanya ja té el Campionat del Món que la història li devia i els jugadors del Barça el títol que els hi faltava per presumir d'un palmarès insuperable.

CRUYFF ÉS EL NEGOCI D'ALGUNS

2010-07-09T02:22:00.000-07:00

En el “Sin concesiones” ja vam desvelar que el nou president del FC Barcelona, Sandro Rosell, va trucar telefònicament a Johan Cruyff per oferir-li anar a dinar per resoldre el conflicte s'ha generat per la mala “praxis” de Laporta. Cruyff pot estar tranquil, el dinar el paga Rosell. Un gest de generositat del nou president que vol ser-ho de tots els barcelonistes. Dubto, però, que Cruyff i el seu entorn vulguin resoldre l'assumpte. Als que envolten a l'holandès, sovint l'utilitzen com a arma llancívola quan no els hi donen la quota d'influència que sempre volen tenir en el Barça.
Però ja prou d'hipocresies. Cruyff ha estat un dels millors jugadors del món (només els tontets ho poden negar) tot i que en el Barça només va jugar bé una temporada. I com a entrenador va construir el “dream team” però desprès també va portar al Barça a fer el “ridicul” amb els incomprensibles fitxatges que es va inventar els últims anys. El balanç del Cruyff jugador i entrenador és molt positiu.
Ara bé, el “Cruyff entorn” és molt nociu. Què ha fet Cruyff des d'aleshores ?. Enredar amb el seus articlea al diari, recomenar els fitxatges d'Albelda, Ayala i Aimar i enfrontar a Laporta amb Rosell.
Prou ja de papanatisme. Un “pseudo president d'honor” no pot dir que cap dels quatre candidats a la presidència li agrada ni parlar més de la seva Fundació que del Barça quan li posen un micròfon a la boca.

Que dedicar-se a la seva Fundació està molt bé. Jo vaig assistir a la última festa que va fer al Camp Nou i veure somriure als nanos discapacitats és una obra molt lloable.
Ara bé, estic fart d'aquells que exploten el negoci Cruyff com si hagués estat el fundador del Barça. El “Cruyff entorn” no ha fet res pel Barça per molts que el vulguin presentar com el principi del tot. No és cert que el joc ofensiu i combinatiu del Barça va ser inventat per Cruyff. Em quedo amb les declaracions pronunciades pel seleccionador holandès, Bert van Marwijk, que reprodueix avui MD pàg 18: “L'estil del Barça s'ha traslladat a la selecció espanyola. I la final del Mundial de diumenge es com tancar el cercle que va iniciar als 70 Rinus Michels”. Tothom sap, i els holandesos millor que ningú, que si algú ha estat el creador d'aquesta escola culé admirada pel món aquest va ser Rinus Michels per molts que els que exploten el negoci Cruyff ens vulguin vendre sopars de duro.

EL LLEGAT DEL "TRIANGLE EGIPCI"

2010-07-06T04:30:00.000-07:00

El nou president del Barça, Sandro Rosell va prometre transparència alhora d'explicar la veritat al soci i ho està complint. No li tremola la veu alhora de detallar la situació real del club encara que aquesta no pugui agradar al soci.
Les auditories econòmiques i la “due diligence” ja quantificaran la trista herència que ha deixat Laporta però per començar la primera fotografia que s'ha fet mostra que la situació econòmica del club és molt dolenta.
Sandro Rosell ha estat molt contundent a l'assegurar, avui a RAC1, que "hem trobat un club endeutat amb greus problemes de tresoreria". És a dir, que s'han trobat la caixa del club buida i amb teranyines, fins al punt que no hi ha ni un euro ni per pagar els salaris dels jugadors que havien d'haver cobrat el passat 30 de juny.
Aquestes greus tensions de tresoreria han provocat que, com a mesura d'urgència, la nova junta hagi hagut de traspassat Touré i Txigrinski per recaptar 40 milions d'euros.
A més, la nova directiva del Barça està negociant amb diferents bancs la contractació d'un crèdit sindicat de 150 milions d'euros per fer front als pagaments del curt termini.
De fet, la junta de Laporta ja sabia que la situació econòmica del club era dolenta perquè estaven a punt de tancar el mateix crèdit sindicat de 150 milions d'euros i, amb l'agreujant que el crèdit contemplava la pujada dels abonaments d'un 15% anual durant les properes cinc temporades. Això vol dir que Laporta pretenia que els socis abonats a l'estadi paguessin el doble per les seves cadires d'aquí a cinc anys.
Intenció que Sandro Rosell ja s'ha compromès a no portar a terme.
En fi, que les auditories quantificaran amb pèls i senyals la magnitud de la tragèdia. De moment el que sabem és que Laporta, Sala Martin i Oliver -més coneguts pel “triangle egipci”- no han deixat ni un euro a la caixa. S'han venut tot el patrimoni immobiliari que va deixar Josep Lluís Núñez i han augmentat el deute total del club fins als 580 milions d'eurus. Això si, el “triangle egipci” ens ha deixat de regal uns aiguamolls a Viladecans pels quals van pagar 18 milions d'eurus quan en realitat no s'hi pot posar ni una pista de bàsquet.
Uns quants mesos més al club i el "triangle egipci" hagués deixat el Barça com un solar.

NUEVA ETAPA, VIEJOS VALORES

2010-06-30T05:27:00.000-07:00

(Article en castellà per encarrec de http://www.madrid-barcelona.com/)
Se ha terminado la etapa Laporta en el Barça. Ha sido prolífica en éxitos deportivos pero también decadente institucionalmente.
Un buen resumen sería que el equipo ha aguantado al club mientras que la institución ha sido zarandeada en demasiadas ocasiones por la directiva. Ha sido un periodo excesivamente presidencialista en el qué Laporta empezó creyéndose el refundador del club y ha acabado convierténdose en un mártir sin sentido.
Prometió abrir la entidad a todos los barcelonista y luego resultó que sólo lo hizo a los que seguían su doctrina.Hasta 15 directivos le abandonaron y los que se quedaron quisieron apartarse de él en la hora de la sucesión. Ha mandado con mano de hierro pero de espaldas a los socios olvidando que son a los que hay que rendir cuentas. Un craso error impropio de un tecnócrata como él.
El peor agravio ha sido utilizar el club para hacer política. Su política. Utilizando una expresión del maestro Ramón Besa: Laporta nos hizo perder el miedo hasta que él mismo nos empezó a dar miedo. Pero Laporta ya es pasado.
Ahora se abre una nueva etapa en la que Sandro Rosell tiene que recuperar los valores que verdaderamente hacen del Barça más que un club. Deberá ser fuerte para mantener la independencia económica, política y social de una institución de la que muchos quieren sacar provecho. La garantía es que ya dimitió en 2005 cuando vió que no se cumplía con lo prometido.
Rosell no debe olvidar nunca que el Barça es un club socialmente transversal y políticamente plural. Sin renunciar a su catalanidad, debe proyectar un Barça más universal y más global que nunca. Estoy convecido de que esta nueva etapa traerá un Barça mejor y más grande. Rosell es inteligente,astuto,espabilado y perseverante y cuenta con una directiva de gente que se ha ganado el prestigio antes de llegar al Barça y no gracias al Barça. Sabrá mantener los pies en el suelo y darle contenido a la expresión de que el socio es el único propietario del club que ha repetido hasta la saciedad en campaña electoral.
Estoy convencido de que Rosell y su junta directiva cumlirán con lo que quiere el socio: que el equipo siga ganando, que la directiva gestione con prudencia y de una buena imagen, y que el club recupere su prestigio institucional. Seguro que harán un Barça mejor. No nos falles Rosell, no nos falles.

UNA LLIÇÓ DELS SOCIS

2010-06-22T03:16:00.000-07:00

En primer lloc, vull demanar-vos disculpes. Els últims dies he tingut el bloc més congelat que un iglú.
La veritat és que les dues setmanes de campanya electoral, el programa de radio diari i els temes comercials m'han absorvit tot el temps.
Dit això, avui m'agradaria reflexionar sobre un tema que ha deixat ben palés els resultats de les eleccions al FC Barcelona. En el meu programa diari “Sin concesiones” de 19 a 21 h. a RKB 106.9 FM sempre he volgut parlar de futbol però també de tots els altres temes extraesportius que passen al voltant del FC Barcelona. En d'altres emissores, he escoltat a d'altres colegues dir que no tractaríen aquell o aquest tema perquè al soci/aficionat només l'interessa parlar de futbol. Sempre he pensat que és una errada decidir el què creus que interessa i el què no als altres. Si no els hi ho expliques, segur que no podran escollir si els interessa o no. Jo, en canvi, he cregut, i així ho he fet en el programa Sin concesiones, que el soci-ia/aficionat-da del FC Barcelona l'interessa tot el què succeix en el seu club, des del fitxatges que s'han de fer fins a quins terrenys s'han comprat, si s'han respectat o no els Estatuts, si s'ha mentit o no a l'Assemblea, si hi ha o no transparència en les operacions, si els dirigents del club han d'utilitzar l'entitat per fer política... i tants i tants altres temes. El Barça no és només un club esportiu en el què només importi guanyar. El Barça és una entitat compromesa amb uns valors i unes sensibilitats que li son inherents i que han de ser compatibles amb la competitivitat intrínsica de l'esport.
Sóc dels que penso que la nostra obligació com a periodistes és explicar tot el que passa i l'oient ja decidirà què l'interessa i què no.
I molts peridistes i moltes emissores han callat moltes irregularitats que s'han produït durant els 7 anys de mandat de Laporta amb el pretext que no era un tema que interessés al culé quan, en realitat, el que feien era passar de puntetes, mirar cap un altre cantó i “vendre” un club idílic per seguir arrenglerats amb el poder.
I en aquestes eleccions a la presidència s'ha demostrat que al soci l'interessa guanyar esportivament però també l'importen les formes. Vol sentir-se orgullós de l'equip però també no avergonyir-se dels directius, vol veure bon futbol però també sentir-se ben tractat pels dirigents... en definitiva, el soci del Barça és tant madur que ja no s'empassa la molta propaganda oficialista.
El soci del Barça també vol mitjans de premsa que no decideixin per ells.

VOLVER A GANAR "CINCO" TÍTULOS

2010-05-13T04:41:00.000-07:00

(Artículo escrito en castellano para la web www.madrid-barcelona.com)

El F.C. Barcelona se llevará el título de liga completando así una excelente temporada. El equipo de Guardiola se lo ha merecido. Ha sido el conjunto que más jornadas ha liderado la clasificación y le ha ganado los dos partidos al Real Madrid, su único rival. Una clara demostración de la superioridad azulgrana.
Decía Valero Ribera -el técnico que más copas de Europa ha levantado-, que “lo más difícil no es ganar sino volver a ganar”. La exigencia ha sido máxima puesto que el conjunto azulgrana se ha convertido en el equipo a batir por todos sus rivales.
Para otros sería fácil vivir de rentas pero este Barça no. Este Barça no sabe de autocomplacencias.
Y por eso, lo de éste “Pep Team” tiene más mérito. Viene de ganarlo todo en un año. Esta temporada ya ha levantado 3 copas (Supercopa europea, Supercopa de España y Mundial de Clubs), y en las otras competiciones ha llegado a la fase final con opción de ganarlas. Se quedó a un solo gol de la final de la Champions. Y en éste mes de mayo, el Barça acabará ganando “dos” títulos más. Si, “dos” más. Uno la liga y otro título es conseguir que el Real Madrid de los 300 millones acabe la temporada como su camiseta. En blanco. En total, 5. El Barça esta temporada acabará levantando 4 copas… pero ganando 5 títulos.

Y no sólo es admirable volver a ganar sino cómo lo ha hecho. La diferencia ha sido abismal. El Barça ha sido fiel a su estilo, con un modelo de juego ofensivo, con un equipo lleno de jugadores de la casa comprometidos y con un entrenador que da gusto oírle.
En cambio, el Madrid ha vuelto a fracasar con un modelo imperialista, unos futbolistas inconstantes, un crack egoísta y un entrenador cuestionado.
El Real Madrid ha vuelto a perder… y la premsa de Madrid se ha empeñado en que éste club no sepa ya ni perder. Lo del villarato, los lloriqueos arbitrales, los “fichajes inventados” del equipo al qué se enfrentaban y las portadas desestabilizadoras han redondeado una temporada en la qué el Real Madrid no ha sabido… ni volver a perder.

GUARDIOLA NO HA DE FITXAR

2010-04-30T03:00:00.000-07:00

És una afirmació pronunciada pel savi Josep Maria Minguella en el programa diari “Sin concesiones” (de 19 a 21h) de RKB (106.9fm) i que comparteixo completament.
L’entrenador d’un club d’elit està 100% ocupat en entrenar. Viatja cada tres dies amb l’equip, dirigeix les sessions, repassa vídeos, estudia al rival, prepara els partits, es reuneix amb els metges, consensua les programacions físiques amb els preparadors, atén a la premsa… En definitiva, que un entrenador prou feina té en entrenar, i per tant, no disposa de temps ni per veure altres partits ni per rastrejar el mercat, i menys de fer el pertinent seguiment als possibles fitxatges.
Aquesta feina li pertoca a la secretaria tècnica. El problema en el Barça és que el secretari tècnic també viatja amb l’equip sense coneixe's, encara, ben bé el perquè.
Aquest comentari és arran dels fitxatges durant l’era Guardiola:
Encerts: Piqué, Alves i Keita.
Fiascos contundents: Ibrahimovic, Txigrinski, Hleb i Martin Caceres.
Ni fu ni fa: Maxwell.

És a dir, que només han funcionat aquells jugadors que tots ja coneixíem, dels què s’havia fet un bon seguiment perquè jugaven ben a prop (Alves i Keita al Sevilla, Piqué al Saragossa cedit).
Els altres jugadors venien de fora amb l’excepció de Martin Caceres que jugava al Recreativo, tot i que, a Huelva diuen que no van veure mai per allà ni a Txiqui ni a Guardiola.
Em vinc a referir que a can Barça hi ha una gran estructura, un model esportiu molt definit i un secretari tècnic que cobra molts calers. I al final resulta que es comet l’errada de deixar, per una banda, que sigui l’entrenador el que fitxi alguns jugadors, i per l’altra, Txiqui, Laporta, Cruyff i Patsy s’embutxaquin la “gloria” d’haver-se gastat els diners dels socis en dos brasilers que no han estat ni presentats en el Barça perquè aquest no era el negoci que amb ells els interessava.
Per tot això, ni Txiqui pot continuar, ni Guardiola pot ser el Fergusson del Barça.

CAURE COM UN CAMPIÓ

2010-04-29T04:17:00.000-07:00

A la Catalunya blau-grana li ha costat dormir aquesta nit.
Desprès de tanta excitació, el somni de la final al Bernábeu es va esvair per culpa del “supercatenacio” de l’Inter de Milà i, perquè no admetre-ho, d’un Barça cansat mentalment i físicament.
Piqué va fer somiar però van faltar 10 minuts més. En tot cas, cap retret per un equip que està fent una temporada fantàstica i que ha arribat al tram final de totes les competicions amb opcions de guanyar-les. L’afició culé ha d’estar orgullosa d’aquest grup que va caure amb la cara ben alta i sent fidel al seu estil ofensiu. Europa va veure dues propostes futbolístiques antagòniques. I malgrat que va passar l’equip defensiu, segur que els amants d’aquest esport van quedar encantat amb la proposta Blaugrana. Va perdre el Barça i va perdre el futbol.
S’ha escapat l’oportunitat històrica de guanyar la quarta al Bernabeu. És una gran decepció, un gran desencís però no és cap trauma. Aquest cop no ha pogut ser però fa la sensació que el Barça no trigarà massa en tornar a jugar una altra final de Champions. Segueix havent-hi un model esportiu molt vàlid, segueix havent-hi un gran entrenador, segueix havent-hi una extraordinària plantilla, i segueix havent-hi una afició i un club fantàstics.
Per tant, i sabent que el Barça sempre estarà entre els quatre primers de la lliga per jugar cada any la Champions, no trigarem massa en tornar a veure l’equip blaugrana en una altra final europea.
A diferència d’altres derrotes, aquesta, ni és, ni ha ser cap daltabaix.
No s’ha acabat cap cicle, ni s’ha de cremar res.
Simplement s’ha de fer una millor planificació de la plantilla perquè és impossible que només 14 o 15 jugadors juguin 60 partits seguits amb l’exigència de guanyar-ho tot.
I un parell de retrets. S’ha de saber perdre.
Engegar els aspersors de la gespa per evitar la celebració dels jugadors de l’equip italià em va semblar un detall molt lleig. Impropi d’un club tant gran com el Barça. I vaig trobar a faltar, que els jugadors blaugranes agraïssin el suport de l’afició des del centre del camp al final del partit.
El campió ha de tenir un comportament exemplar, també en la derrota.

NO SERIA CAP FRACÀS

2010-04-26T09:05:00.000-07:00

Des que va acabar-se el partit a Milà, es va generar de manera espontània entre la culerada una atmosfera de remuntada.
I aquest és el gran èxit de Guardiola, que ja va dir en la seva presentació que no podia prometre títols però si que la gent se sentís orgullosa del seu equip.
I aquest és, precisament, el gran èxit què ha aconseguit aquest Barça.
Ha donat tantes alegries i el seu compromís amb els colors ha estat tant extraordinari que s'ha guanyat per mèrits propis aquest suport incondicional, aquesta fe indestructible. Aquest Barça ha transformat el tradicional pessimisme de l'afició culé en una fantàstica mentalitat guanyadora. Dimecres pot passar qualsevol cosa, però, per ganes, per empenta i per suport, no quedarà.
Està difícil però no és impossible. El més important és que el Barça recuperi dimecres el seu estil i els seus signes d'identitat. Possessió de pilota, joc combinatiu, circulació ràpida de l’esfèrica, mobilitat i dinamisme ofensiu i intensitat defensiva per ofegar al rival.
Sembla molt demanar però si hi ha un equip que ja ha demostrat que sap fer-ho, aquest és el Barça de Guardiola que ha fet història posant en pràctica totes aquestes virtuts.
Tothom parla que el més decisiu serà fer dos gols com a mínim i quan abans millor, jo en canvi, penso que la clau estarà en com defensi l'equip blaugrana. Perquè la clau de l’eliminatòria està en saber si l'Inter marcarà o no a l'estadi. Perquè si el Barça aconsegueix que l'equip de Mourinho no foradi la porteria de Valdés, als italians 90 minuts al Camp Nou se’ls hi faran molt llargs.
Confio en la remuntada, no només com un simple acte de fe sense més, sinó perquè creiem que el Barça té prous arguments futbolístics i ambientals per aconseguir-ho.
Sense menystenir a l'equip de Mourinho, sóc dels que penso que el Barça va perdre al Giuseppe Meazza més per errades pròpies que per una suposada superioritat “nerroazzurra”.
Per tant, crec en la remuntada, però si pel que fos aquest Barça caigués eliminat no es podria parlar de fracàs.
Perquè l'obligació d'un equip gran com el Barça és la d'arribar a l'últim mes de competició amb possibilitat de guanyar Lliga i Champions. I en aquest sentit, aquest Barça ha complert amb la seva obligació. Els títols també s'han de guanyar però moltes vegades es defineixen per detalls i/o per la dosi de fortuna que t'acompanyi en els moments claus.
L’afició culé ja signaria, arribar sempre a aquestes alçades de la temporada com aquest Barça que opta al doblet, cosa que d’altres ja fa temps que se’n van oblidar.

L'ACTE DE CRUYFF NO HA ESTAT A L'ALÇADA

2010-04-08T12:14:00.000-07:00

Des d'avui, Johan Cruyff ja és el nou president d'honor del FC Barcelona. L'acte s'ha fet a la Sal Paris del Camp Nou. Ha estat molt privat i només s'hi podia accedir amb una expressa invitació. És a dir que el soci del Barça no ha pogut presenciar un nomenament tant solemne com aquest.
L'acte ha quedat molt deslluït perquè la representació del futbol mundial ha estat testimonial i només s'ha limitat a Boby Charlton i al portuguès Eusebio. Tampoc no hi ha assistit cap president dels principals clubs europeus. Cap representant ni de la UEFA ni de la FIFA. Fins i tot, la representació del “Dream Team” ha estat pobre amb la presencia de només Koeman, Stoitxkov (Txiqui i Guardiola).
Raimon Carrasco ha estat l’únic expresident del Barça present a l'acte, en el què per cert, no s'han admès preguntes dels periodistes.
En fi, que ha estat un acte simple, poc preparat, sense bons discursos. S'ha trobat a faltar emotivitat. I tampoc la posada en escena ha estat la que es mereixeria el president d'honor del millor club del món.
Ha fet la sensació que l'acte s'ha improvisat perquè Joan Laporta l'ha volgut fer a corre cuita per deixar aquesta polèmica com a gran herència.

MESSI, VALDÉS I L'AFICIÓ.

2010-03-15T10:19:00.000-07:00

Lionel Messi, ho té tot per passar a la història com el millor futbolista de tots els temps. Segur que el petit davanter del Barça ja ha superat a Maradona a nivell de clubs, i només li queda guanyar alguna cosa gran amb la selecció Argentina. No serà fàcil perque l'Albiceleste no juga a res.
En tot cas, el que més destacable de Messi és la seva professionalitat. Ens rendim davant seu perquè ell sol es posa l’equip a l’esquena, no falla, i tira del carro sense queixar-se i com si li anés la vida en cada partit. Com a futbolista Messi juga davant de 90 mil persones com si ho fes al jardí de casa seva, ho fa fàcil i juga a una altra velocitat.
Regateja com una serp, corre amb la pilota enganxada als peus com un plusmarquista i canvia de ritme donant la sensació que els defenses rivals juguen a camara lenta.
Ahir va aparèixer quan més embussat estava el seu Barça, va aconseguir el seu tercer ‘hat-trick’ amb el primer equip blaugrana i ja suma 22 dianes a la lliga en 25 partits. (La primera jornada de lliga no va jugar ja que estava amb la seva selecció).
Messi porta 109 gols amb la samarreta blaugrana en 85 partits, el que dóna un promig d' 1,2 gols per partit i no sembla una utopia que pensar que pugui arribar als 235 gols de Cesar o els 196 de Kubala. Aquesta temporada Messi porta 29 gols en totes les competicions i té a tocar pulveritzar el seu propi rècord de superar els 38 que va marcar la temporada passada.
Messi té una potència física impressionant. Quan més cansats estan els rivals més fresc està ell. Dels 29 gols que porta aquesta temporada, 20 els ha fet en la segona meitat. Curiosament, els tres gols d’ahir els va marcar jugant de mitjapunta després de tota una primera part fent-ho de davanter centre.
L'altra jugador clau del Barça és , ‘Sant Valdés’. Amb 1-0 en el marcador, el porter de l’Hospitalet de Llobregat va demostrar tota la seva vàlua guanyant-li la partida a Zigic en un u contra u molt perillòs que podria haver complicat la victòria del Barça, un altre actuació destacable d’un porter totalment ignorat pel seleccionador estatal.
Amb el 3-0 d’ahir, Valdés, que continua sent el ‘Zamora’ va sumar el seu 14è partit de l’actual lliga sense encaixar cap gol.
I l'altre punt a remarcar és el paper que ha de jugar l'afició blau-grana en aquest tram final de temporada. Ahir es va registrar al Camp Nou la tercera millor assistència de la temporada amb 87.601 aficionats, una dada només superada per la del Barça-Reial Madrid (97.132 espectadors) de lliga i la del Barça-Inter de la ‘Champions League’ (93.524). S’acosta l’hora de guanyar-se les garrofes i el soci el Barça n’és del tot conscient. És més que probable que aquesta xifra se superi en la següent ‘final’ del conjunt de Pep Guardiola, el Barça-Stuttgart.
Demà passat comença el veritable “camí al Bernabeu”.

PERÒ NO HAVÍEM QUEDAT QUE HI HAVIA " VILLARATO "?

2010-03-08T04:49:00.000-08:00

Llegint i sentint alguns comentaris sembla que el Reial Madrid ja hagi guanyat la lliga i que el Barça hexacampió de Guardiola s’hagi desintegrat. I la veritat es que això és una exageració total.
La única realitat es que Barça i Madrid van coliders amb els mateixos 62 punts i que si sumessin els mateixos punts en els últims 13 partits i l’equip blaugrana empatés a zero al Bernabeu, el Barça seria campió. Per tant, el lideratge del Reial Madrid és una mica fictici perquè el criteri que designa al campió (goal average particular) encara està incomplert.
El que està passant no és res extraordinari. El Barça porta 16 mesos al més alt nivell, guanyant tots els títols i encapçalant totes les classificacions i és normal que no sempre pugui estar en el mateix nivell d’excel·lència. En el que portem de temporada aquest Barça ha jugat uns 40 partits i només n’ha perdut 3 (Rubin, Sevilla i Atlético), per tant, estem parlant d’una gran temporada,

Ara bé, dit això, tampoc no podem obviar que el Reial Madrid està molt fort, cosa que també era d’esperar. Només faltaria que desprès de 300 milions d’eurus en fitxatges, el Madrid no estigués lluitant pel títol. De totes maneres que ningú oblidi que l’equip de Pelegrini va estar a 30 segons d’acabar empatant el seu partit davant el Sevilla, per tant, la presumpte superioritat blanca que alguns volen vendre no va ser tal, de manera que els resultats i el joc blanc no hauria d’espantar a ningú.

Ara no és el moment de defallir ni d’acoquinar-se per les suposades campanyes mediàtiques, esportives i arbitrals en contra del Barça. Un equip campió ha de superar totes aquestes adversitats, com ho va fer l’any passat, i seria d’una gran ingenuïtat pensar que el madridisme no utilitzi els seus altaveus per anunciar un canvi de terç.

El que no s’ha de fer és caure en el parany d’excusar-nos en un victimisme arbitral. Si quan el Barça guanyava de carrer dèiem que la campanya del villarato que venia de Madrid era una excusa ridícula, ara no podem assenyalar, també, als àrbitres per explicar els darrers resultats culers. No pot ser que a la primera ensopegada s’agafi la bandera de la persecució arbitral. Això va en contra de la filosofia Guardiola.

El que s’ha de fer és mantenir la confiança absoluta en aquest equip i pensar que el Barça acabarà sent el campió de lliga en base a una arguments irrefutables.
Aquest equip no ha d’apel·lar ni a la èpica ni a les gestes com fan altres sinó als valors que Guardiola ha inoculat als seus futbolistes com la professionalitat, el treball ben fet, el talent i l’orgull. Aquest equip no s’ha oblidat de guanyar d’un dia per un altre. Simplement que el conjunt està experimentant una transició en el seu joc. Messi segueix liderant a un equip que recuperarà la seva millor forma amb la recuperació dels lesionats.
Aquests si que són arguments de pes per pensar que aquest Barça pot seguir campionant.

CATALANS, JA SÓC AQUÍ !!!!

2010-02-26T05:21:00.000-08:00

Tot i que fins al 30 de juny serà el president del Barça “a temps parcial”,
a partir del pròxim dilluns Joan Laporta ja no serà el president de tots els barcelonistes.
Desprès de marejar-nos durant molts mesos, el seu primer pas a la política te dia i hora. Dilluns presentarà el seu lloc web http://www.laporta2010.cat/ a la xarxa des d’on promet compartir amb tots els seus pensaments sobre Catalunya.
Què li vagi bé. Té tot el dret a embarcar-se en aquesta aventura política però no des del Barça. És un desvergonyiment total. Per ètica i estètica hauria d’haver marcat millor els temps.
Podria haver sortit del Barça per la porta gran, aprofitant que ha presidit l’equip més campió de la història, però, dissortadament serà recordat per haver-se aprofitat dels èxits del club per iniciar la seva carrera política.
Sempre ha estat víctima de la seva ambició, de la seva ànsia de poder i del seu ego.
No ha estat en cap lloc en el que no hagi volgut ser president. Fins i tot, recordo quan es va presentar a les eleccions al Deganat del Col·legi d’Advocats de Barcelona i no el van votar ni els seus propis companys de despatx.
No és descartable que, fins i tot, tingui cert èxit en aquest nou repte. Té les idees clares, és perseverant, atresora una oratòria brillant i un oportunisme brutal.
La desafecció dels ciutadans en l’actual classe política i la delicada situació per la que travessa el país és un caldo de cultiu pels “salvadors de la pàtria”.
Laporta farà un discurs radical i dirà allò que molts volen sentir encara que sigui utòpic.Llàstima que hagi utilitzat el Barça per impulsar-se políticament i econòmicament.

FALTA UN LÍDER

2010-02-24T04:44:00.000-08:00

El Barça va sortir ahir viu de Stutgart de miracle. Va ser un mal partit per un bon resultat. Amb el permís de Cruyff, el d’ahir si que va ser la pitjor primera meitat que se li recorda al Barça de Guardiola.
Aquest equip té crèdit i dret a no jugar sempre bé. El que no se li pot permetre, però, és que jugui sense intensitat, sense ganes i sense velocitat, com en la primera part. Ahir els alemanys van ofegar a un equip sense esperit, sense esma i sense caràcter, especialment durant els primers 45 minuts i els 20 últims de la segona part.
Aquest Barça no ha donat bones sensacions els últims partits i necessita revisar els punts claus per tornar a posar el motor a punt. Porta unes quantes setmanes jugant amb foc i s'hi no hi posa remei es podria acabar cremant. La gran sort pel barcelonisme és que qui s’ha de donar compte d’això ja ho ha fet. Guardiola va dir ahir que “hem de millorar molt per aspirar als títols."
En aquests partits que s’han anat complicant, he trobat a faltar un líder sobre la gespa. Una prolongació de Guardiola al camp. Un jugador capaç de fer despertar a l’equip quan cau en la somnolència, capaç de transmetre caràcter quan l’equip rival és més agressiu, capaç de “fotre” quatre crits als companys per esperonar-los quan s’ha perdut el control.

I aquest és un dèficit que, crec, que Guardiola no ha sabut resoldre encara. Els xavi, Iniesta, Puyol, Busquets, Messi, Ibra... són grans jugadors però els hi falta capacitat de lideratge. Són tant bona gent que a vegades semblen indulgents quan les coses es torcen. I crec que per jerarquia, personalitat, experiència i sou, Xavi hauria de ser el líder d’aquest equip. No li estic demanant que sigui el Migueli d’aquest Barça però si que faci alguna entrada dura quan calgui -que no agressiva- que voldria dir : “nanos no podem arronçar la cama”, que faci en un moment donat un súper esprint per anar a pressionar al rival: “ nois, els tenim i és el moment d’anar a per ells)”, que faci una protesta vehement contra l’àrbitre, que reorganitzi les línees i que posi la pausa al partit quan calgui.
En fi, que faci de líder. El líder que han de tenir tots els equips campions. És per això que, es troba a faltar, una mica a Alves, perquè juga amb un caràcter, una velocitat i una bravesa que transmet a la resta de l’equip quan es relaxa en alguna fase del partit.

Algú podria pensar que és una mica ventatgista denunciar aquest dèficit ara, que han arribat alguns mals partits però és que precisament les derrotes evidencien les mancances o defectes que abans tapaven les victòries.
No és res greu, simplement que a aquest Barça li falta un líder.

SETMANA INTENSA DE TREBALL I PRIMÍCIES

2010-02-19T02:56:00.000-08:00

Abans que res demanar-vos disculpes perquè he anat molt atrafegat i fa uns dies que no actualitzo el meu blog. La recerca de primícies comporta molta feina i dedicació. Aquesta setmana n’hem donat unes quantes en el programa “Sin Concesiones” de RKB que fem de 19h a 21h, en directe, i de les 00.05h a les 02.00h de la matinada en la repetició, i de dilluns a divendres al 106.9fm o www.radiokanalbarcelona.com.
Dimarts varem ser els primers en avançar que la justícia havia condemnat a Laporta i als seus 7 directius més fidels a avalar el 15% del pressupost però ho varem tractar amb moltes reserves i prudència ja que varem tenir la informació abans que els directius i el soci Vicens Pla tinguessin la notificació oficial de la sentència.
Em va sorprendre molt la nota del club que deia que “el FC Barcelona recorrerà la sentència al Tribunal Suprem”. Els condemnats van ser 8 directius i no el FC Barcelona que en aquest cas és el beneficiari. No podem oblidar que l’aval és una garantía que tenen els socis per tal que la directiva de torn faci una bona gestió econòmica. És una nova mostra que aquests directius es pensen que el Barça són ells.
Sempre he pensat que la justícia és lenta però implacable. Més enllà de si és just que 8 dies comptin com un any de mandat, és clar que en aquells dies la directiva de Laporta va prendre decisions que devien tenir conseqüències.
Dimarts també varem desvelar en el programa en primícia que la directiva del Barça mitjançant la comissió disciplinària té la intenció d’expulsar l’Oriol Giralt com a soci del club. És una mesura gravíssima, desproporcionada i no fonamentada jurídicament. La revenja no és el camí per imposar raons.
Ahir li vaig fer una entrevista a Jaume Ferrer que va visitar-nos a l’estudi de la radio. Reconec que vaig estar un pèl excessivament incisiu però no podia renunciar al nostre estil punyent. El Jaume no ho va passar bé perquè li varem preguntar per tots els temes polèmics: l’espionatge, l’esbroncada de Laporta, la feblesa de Godall, la política i el Barça, la venda de patrimoni, la compra del terrenys de Viladecans, la sentència dels avals, el projecte Foster i, fins i tot, els fitxatges d’Henrique i Keirrison, però ell no va defugir cap qüestió. Em va semblar valent, llest i àgil mentalment. Se li entén tot si llegeixes entre línees. És l’únic directiu que li ha plantat cara a Laporta sense abandonar el vaixell i només per això em mereix un gran respecte. Li estic molt agraït perquè d'altres només volen anar allà on saben que els hi faran entrevista/homenatge i no és el nostre cas.
Va donar molts titulars: “REPRESENTO EL CONTINUISME PERÒ SENSE L’ESTIL LAPORTA” “GODALL HA ESTAT LA SEGONA OPCIÓ DE LAPORTA, LA PRIMERA ERA SALA MARTIN”. “ CREC QUE “SORIANO PRESENTARÀ LA SEVA PRÒPIA CANDIDATURA” “SI S’HA D’AVALAR, AVALARÉ” i molts més.
Seguim en la lluita de fer un periodisme esportiu diferent. Intentem fer de la independència, l’objectivititat i la veracitat la nostra bandera. El fanatisme és cosa d’altres.

L'ARSENAL TÉ TOT EL DRET A EMIPAR-SE

2010-02-10T03:09:00.000-08:00

El Reial Madrid i la premsa de Madrid van passar-se dos anys intoxicant amb el fitxatge de Cristiano Ronaldo i ens va sembla una actitut molt irrespectuosa amb el Manchester United.
Ara, el FC Barcelona i alguns Mitjans catalans estan fent el mateix amb Cesc Fábregues i l'Arsenal. I dic el Barça perquè les declaracions de Laporta i Txiqui dient que els hi encanta el jugador i que tart o d'hora vindrà alimenta les especulacions dels Mitjans catalans. Quina casulaitat, Guardiola en canvi, mai ha traspassat la ratlla quan li han preguntat per Cesc. Ahir els companys d'Ona Fm van assegurar que els dirigents del Barça i el jugador d'Arenys ja havíen arribat a un acord. Avui el club dementeix categóricament aquesta informació.
COMUNICAT OFICIAL FC BARCELONA
Atesa l’excepcional repercussió creada per les informacions aparegudes a diferents mitjans de comunicació respecte a un acord amb el jugador de l’Arsenal FC Cesc Fàbregas, el FC Barcelona desmenteix rotundament qualsevol negociació o acord amb aquest jugador.
D'acord amb la normativa FIFA, la política de contractacions del FC Barcelona sempre ha prioritzat la negociació amb el club d’origen del jugador i posteriorment l’acord particular amb el jugador.
El FC Barcelona vol recordar que manté unes excel·lents relacions institucionals amb l’Arsenal FC.
Barcelona, 10 de febrer del 2010

GODALL JA FLAQUEJA

2010-02-10T03:04:00.000-08:00

Encara que les eleccions seran el 13 de juny, ja fa temps que ha començat la precampanya electoral. I en tot aquest temps ja es comencen a endevinar algunes coses. Com per exemple, que Alfons Godall és un candidat feble, sense lideratge i amb poca capacitat per suportar la pressió. Va dir a TVE que li obria les portes a Ferran Soriano i que estaria obert a cedir-li el número 1 de la seva candidatura. Un oferiment públic com aquest, i a la manca de quatre mesos per a les eleccions, demostra que ni el propi Alfons Godall es veu amb la força suficient per liderar una candidatura artificial i prefabricada. Segur que als seus impulsors (Laporta, Sala Martin i Oliver) no els ha fet cap gràcia que Godall estigui oferint la seva cadira a un directiu que, segons creuen ells mateixos, va protagonitzar un “Cop d’Estat” desprès dels negatius resultats de la moció de censura. Si Godall guanyés no canviaria res. Laporta, Txiqui, Oliver, Sala Martin i Johan Cruyff seguirien dirigint igual el club encara que auguro que Godall no arribarà fins al final.
Per la seva part, Jaume Ferrer està demostrant tot el contrari. Té una capacitat de resistència molt lloable encara que faci la sensació que a vegades s’ha deixat encaixar massa cops (espionatge, traïcions, mentides, esbroncada de Laporta...). Ferrer, però, està demostrant que el Barça està per damunt del seu orgull i això diu molt en favor seu. Penso que la presència de Ferrer en la directiva servirà per garantir la netedat del procés electoral. Ahir va dir que “Josep Lluís Núñez va ser un gran president” i que “Rosell és un amic”. Dues afirmacions que fan mal al Laportisme. Ferrer em mereix un gran respecte i penso que podria ser un bon president.
D’altra banda, Agustí Benedito està interpretant un discurs molt coherent i ben elaborat malgrat que la posada en escena sigui una mica freda. Vol evitar les declaracions polèmiques i això li resta una mica de força al seu missatge. A Benedito no l’interessa massa criticar al Laportimsme perquè ell va estar a la Comissió Social del Club i no va dir res durant 6 anys i per això s’esmerça en parlar de futur i sobre tot en subratllar que tornarà a obrir el club als socis.
Jaume Guixà és un gran barcelonista però poc futbolero. De Sandro Rosell, encara, no en parlo perquè ell, de moment, tampoc ho fa. Entenc que no ho necessita, a ell ja el coneixen. Ser del cert que encara sortiran un parell o tres més de candidatures.
A tots ells me’ls escolto amb molta atenció. Encara espero sentir propostes concretes, originals i diferents per millorar el club. Deu ser massa aviat.

LAPORTA, CHUSIN EL PRECIO TAMBIÉN LO PONGO YO.

2010-02-08T03:13:00.000-08:00

La Directiva del FC Barcelona va fer un comunicat el passat dimecres per respondre a la informació que Lluís de Val va desvelar en el programa “Sin Concesiones” de RKB respecte a la sospitosa “operació de compra de Terrenys a Viladecans” per 18 milions i mig d’euros quan la part venedora els tenia valorats en només 1 milió i mig en el seu balanç. L’intermediari que va intervenir en aquesta operació es va endur una comissió de 3 milions d’euros (20%), quan en aquesta mena d’operacions la comissió que s’acostuma a pagar és al voltant d’un 3%.
Lluis de Val vol fer una sèrie d’aclariments que resumim a continuació i que confirmen l’escàndol:

1. El club menciona que la operación se inició con un contrato privado de compraventa de fecha 28 de Noviembre de 2.007.

Es extraño y curioso que nadie desde el club informase hasta Mayo de 2.008
que dicha operación se había efectuado. Es inadmisible que una compra tan importante, que debería haber sido aprobada y ratificada por la junta directiva, no se diese a conocer a los socios del club y a los medios de comunicación hasta 7 meses después de realizarse. Este hecho es una clara muestra de la total falta de transparencia de esta junta directiva. Si no había nada que esconder ¿cuál fue el motivo de tardar 7 meses en explicarla?
2. El club confirma la fecha de la formalización en escritura pública de la operación y que es el 26 de Mayo de 2.008. En dicha fecha el club se hallaba inmerso en pleno proceso de moción de censura tal como mencioné.

3. El club desconoce quién es la empresa Inversiones Dibave S.A. y dice que la compra se hizo realmente a la empresa Golf de Viladecans S.A.

Es preocupante, si no existe ánimo de sembrar confusiones tendenciosas, que los servicios jurídicos del club cometan un error de este tamaño.

Ambas empresas son la misma, simplemente y tal como se puede comprobar en el registro mercantil, en fecha 5 de Agosto de 2.008 y publicado en dicho registro público el 22 de Agosto de 2.008, la empresa Golf de Viladecans S.A. pasó a llamarse Inversiones Divabe S.A.

En fecha 28 de Febrero de 2.009 el club ya pagó a Inversiones Divabe S.L. y no a Golf de Viladecans S.L. la cantidad pendiente de la operación que ascendía a 9.233.719,01 Euros. Es por ello que el club comete una torpeza enorme pues conoce perfectamente el cambio de nombre de la vendedora.

4. El club dice que ignoraba la valoración que los terrenos tenían para la empresa vendedora.
Este es otro motivo de preocupación para cualquier socio y que demuestra, caso de así ser, el nulo control que tiene esta directiva cuando acomete inversiones importantes.

El valor de los terrenos contabilizado en los balances de la vendedora era de Euros 1.440.538,54. Simplemente con consultar los datos públicos y accesibles a cualquier persona hubiesen podido comprobarlo. El Registro de la Propiedad, accesible para cualquiera, ofrece información sobre dicho
particular, y cualquier comprador tiene accesible el dato del precio por el que una finca se adquiere por parte de su transmitente.
(....)
6. Que el club despeje cualquier duda y diga cuales con los valores catastrales de los terrenos y el importe de los recibos del IBI de dichos terrenos.
Estoy seguro que no contestarán a eso porque les pondría en evidencia.

Ninguna persona en su sensato juicio compraría unos terrenos por este elevado importe tomando como referencia únicamente un valor de expropiación aplicado por la Administración en unos terrenos de diferente ubicación y calificación.

Lo prudente y el criterio que siguen las empresas serias y bien gestionadas es solicitar informes de valoración a empresas especialistas ( Sociedades Oficiales de Tasación inscritas en el Registro Especial del Banco de España) antes de tomar cualquier decisión de compra. Es simplemente una medida de
prudencia y transparencia si no hay nada que ocultar. Si el club encargó dichas valoraciones que lo diga y que las enseñe.

Pero como dato ya definitivo me gustaría destacar que la empresa vendedora, el 18 de Diciembre de 2.008 ( 6 meses después de la venta al club) , vendió en el mismo sector de Viladecans, justo al lado de los terrenos adquiridos
por el club, a la empresa Mont Cor S.L., 26.605 metros cuadrados de terreno por 302.896,32 Euros, lo que resulta un precio de 11,38 Euros/m2. Este dato está extraído de las cuentas anuales de Inversiones Divabe S.A y que son
públicas y comprobables.

Recordemos que el precio pagado por el club ha sido de 66,30 Euros/m2.

(...)
9. En ningún momento he dicho que el club pagase alguna comisión o gastos de honorarios de abogados sobre esta operación. En todo momento he mencionado que estas partidas han sido pagadas por la parte vendedora.

La vendedora ha pagado en concepto de comisión la cantidad de 3.008.270,44 Euros a la persona o personas que han hecho de intermediarios en la compraventa y que el club sin duda bien conoce y oculta su identidad.

Dicha exagerada cantidad es totalmente injustificable en una operación de intermediación de estas características, ya que no obedece a ninguno de los parámetros de mercado, siendo dicho monto absolutamente carente de causa si se pretende amparar en una simple intermediación de venta.

Y como último comentario quiero informar que en los próximos días dirigiré una carta al Presidente y al Síndic del Soci sobre este asunto y me reservo, una vez tenga en mi poder todos los informes solicitados, acudir a la fiscalía anticorrupción , si es que entiendo que existen indicios de la comisión de un delito.

UN NOU ESCÁNDOL DE LA DIRECTIVA DE LAPORTA

2010-02-03T02:31:00.000-08:00

Els títols esportius aconseguits pel Barça de Guardiola no haurien de justificar les actuacions irregulars d’aquesta directiva. Hi ha operacions que per molt bona fe que hi posis no les acabes d’entendre perquè no s’hi veu per enlloc el benefici ni per l’entitat i ni pels socis.
Ahir en el programa radiofònic “Sin concesiones” que s’emet de dilluns a divendres de 19h a 21 per RKB (106.9fm) i que tinc l’honor de presentar i dirigir, l’exdirectiu del FC Barcelona, Lluís de Val va destapar un dels majors escàndols de l’era Laporta.
Resulta que el 26 de maig de 2008, quan ja s’havia presentat la moció de censura i faltaven només quatre setmanes per a la votació (tenia moltes possibilitats de prosperar), la directiva del Barça va comprar, a corre-cuita, 27 hectàrees d’un terrenys de Viladecans per 18.467.483,03 euros (més iva) pagant el 50 % en el moment de la signatura i l’altre 50% mitjançant un pagaré amb venciment a 28 de febrer de 2009.
En aquests terrenys no s’hi va deixar fer ni un camp de golf perquè és una zona natural protegida (situada entre el delta del Llobregat i l’Aeroport del Prat).
Segons les meves informacions, Joan Laporta i Joan Franquesa fan l’operació sense que el tema s’hagués tractat en reunió de junta directiva. Els directius del Barça s’assabenten el mateix dia de la signatura per un sms cosa els hi causa una gran sorpresa.
L’empresa que va vendre aquestes 27 hectàrees és INVERSIONES DIVABE,SA que les havia adquirit per 1.440.538,54 i que per aquest valor estaven comptabilitzats en el seu balanç. Joan Laporta i Joan Franquesa són advocats i, per tant, podien saber mirant el Registre Mercantil el què l’empresa venedora havia pagat per aquests terrenys. L’intermediari que actua en aquesta operació s’emporta una comissió de 3.008.270 euros quan en aquesta mena d’operacions la comissió normal es d’entre l’1 i el 4%. En aquest cas, la comissió va ser del 18%.
PRIMERA PREGUNTA: Com es poden pagar 18 milions i mig d’euros per uns terrenys que poc anys abans valien 1 milió i mig?
Mesos abans de fer-se l’operació, diferents empreses de taxació havien valorat aquest terrenys en 2 o 3 milions.
SEGONA PREGUNTA: Com pot ser que es pagui un 1300% més del cost d’aquests terrenys?
TERCERA PREGUNTA: Qui cobra la comissió de 3 milions d’euros?.
QUARTA PREGUNTA: Quin despatx d’advocats va cobrar 120.000 euros d’honoraris?
CINQUENA PREGUNTA: Qui són les persones que van negociar aquesta operació? (aquí està la clau i portarà cua)
SISENSA PREGUNTA: Qui ha darrera de Inversiones Dibave,sa?
SETENA PREGUNTA: Qui s’ha repartit els 12,8 milions d’euros de benefici que s’ha generat en aquesta operació?

Estaria bé que Joan Laporta sortís públicament per explicar les raons d’aquesta operació.
Si no ho fa ell. Ben aviat, sortiran les respostes a totes aquestes preguntes. I no seria gens positiu ni pel Barça ni pel futur polític de Laporta que fos Baltasar Garzón qui les hagués de donar.

EL BARÇA PAGA 18.467.483,03 que es reparteixen d’aquesta manera:

Interessos cobrament ajornat 411.340,45
Cost inicial del terreny 1.440.538,54
Comissió intermediari 3.008.270,44
Interesso pagament ajornat 66.076,44
Honoraris advocats 120.000
Honoraris Topògrafs 7.130
Impostos 702.534,58

BENEFICI NET DE L'OPERACIÓ 12.843.700,46

EL MUNDO DEPORTIVO SE N'HA FET RESSÓ:
http://www.elmundodeportivo.es/gen/20100203/53883235449/noticia/lluis-de-val-denuncia-la-operacion-de-viladecans.html

VISCA EL "VILLARATO" !!!!

2010-02-01T04:43:00.000-08:00

La fiabilitat i la solvència amb la què el Barça continua liderant la classificació del Campionat de lliga està provocant molta frustració i ràbia en la maquinària propagandística de Madrid. És la única explicació possible a la desesperació mostrada desprès d’una nova jornada sense que l’equip galàctic hagi pogut retallar la diferència de punts en una persecució que se li està fent molt pesada.
Com diu Xavi Hernández, no ho acaben de pair.
L’equip de Guardiola a la seva. Com si res. Jugant bé al Molinón, creant innumerables ocasions de gol, rebent puntades de peu a dojo i guanyant, com sempre.
És lògic i comprensible que a Madrid es resisteixin a admetre la superioritat blaugrana. Seria d’innocents pensar que es limitaran a treure’s el barret i a rendir homenatge a un equip impecable. No els hi surt a compte.
La seva postura ha de ser la de posar-hi pegues.
Encara que sigui agafant-se a un clau roent, fent línees tortes per intentar demostrar que el Barça guanya gràcies als àrbitres. Ressuscitar els vells fantasmes de les ajudes supremes és l’única carta que es poden jugar encara que sigui “anar de farol” com en l’inexistent fora de joc de Pedro.
Això més que indignar als barcelonistes hauria de ser una bona noticia.
Els “segundons” per fi es treuen les caretes i esgrimeixen el discurs dels perdedors. El mateix discurs, tot sigui dit, que en el passat va utilitzar el barcelonisme per justificar els fracassos propis quan el que procedia era fer una profunda autocrítica.
Enlloc d’indignació, a mi em produeix satisfacció sentir les reiterades denuncies falses d’ajuda arbitral i la resurrecció dels inventats fantasmes del “Villarato”.
Demostra que és tal la desesperació que senten que es veuen obligats a recórrer al discurs dels perdedors per trobar algun cònsol a la manifesta superioritat del rival.
Tant de bo, uns segueixin parlant damunt la gespa i els altres lladrant.

L'OBJECTIVITAT DE LA PREMSA

2010-01-29T03:38:00.000-08:00

El meu amic i company periodista Alex Santos (Agència Efe) ha reobert un vell debat reflexionant sobre si la premsa esportiva ha de mantenir una postura d’objectivitat i d’equidistància entre tots els candidats a la presidència del Barça.
L’Àlex és un gran periodista i el considero molt intel•ligent. Per això ell sap, millor que ningú, que el concepte d’objectivitat és, paradoxalment, molt subjectiu de manera que és impossible determinar qui és objectiu i qui no.
En general, diria que els mitjans han anat perdent objectivitat. Primer, perquè s’han convertit en empreses en les quals la prioritat no és rebre premis pel bon fer periodístic sinó tenir el millor compte d’explotació que doni beneficis econòmics als seus accionistes.
I en aquest sentit, els diaris esportius catalans depenen de les promocions que et concedexen des del Futbol Club Bacelona. D’altra banda, entenc també que sovint els periodistes tenim un marge de maniobra molt limitat en tant que conec algun company que rebia la consigna dels de dalt de dir i escriure el que li digués, en la trucada diària de mitja tarda, el Director de Comunicació de torn. I contra això és difícil lluitar. Afortunadament, no ha estat el meu cas.
I en segon lloc, el sector del periodisme és com qualsevol altra. Hi ha un mercat en el què has d’oferir un producte distingit i amb una tendència diferent.
En canvi, crec que, en general, els periodistes fem de contrapès en les nostres pròpies empreses perquè tenim una visió més romàntica i crèiem que hem de continuar guiant-nos pel nostre sentit de l‘equanimitat.
En resum. Ens agradi o no, la majoria de periodistes estan delimitats per la línea editorial del seu mitjà en tant que són els Editors els que marquen la tendència que han de seguir els professionals que treballen a casa seva.
En el cas de les eleccions a Can Barça. Crec que els periodistes hem de tenir prou independència com per analitzar les diferents candidatures i prou llibertat, alhora, per dir què i quina opció pot ser la millor pel Barça. Igual que quan els periodistes ens decantem sobre qui ha de ser titular si Henry o Pedro, també tenim tot el dret a transmetre als nostres oients/lectors qui ens sembla la millor opció pel Barça sempre i quan es faci amb arguments.
Per tot això penso que totes les línees editorials són respectables. El soci ha d’escoltar-ho/llegir-ho tot per, desprès, formar-se una opinió pròpia. Sentir diferents tendències és pluralitat, i pluralitat és igual a democràcia.
Ara bé, em sembla inadmissible que pel fet de ser crític amb el Laportisme ja siguis etiquetat com a Rosellista. Una cosa no va lligada amb l’altra.
Només vull afegir que el panorama radiofònic català em sembla molt poc lliure i independent. A Catalunya hi ha una emissora de ràdio privada per cada 5 emissores públiques que dominen els partits polítics que governen i això penso que va en detriment de la salut democràtica i plural del nostre país.

LA HISTÒRIA D'HENRY

2010-01-27T04:21:00.000-08:00

El davanter francès ha admès que no està content amb el seu rendiment tot i que, poc a poc, es va trobant millor. Per tant, si ell mateix ho reconeix queda clar que no està donant el nivell que se li hauria d’exigir a un futbolista que cobra com ell.
I es que Henry és d’aquells fitxatges que no hauria de fer el Barça. Si repassem quan i perquè va venir queda clar, una vegada més, que els directius no són els més indicats per fitxar.
Henry va venir al Barça perquè Ferran Soriano va voler tapar el fracàs que va suposar la temporada 2006/2007 en la que va haver-hi tal autocomplaença que alguns jugadors tenien comportaments molt poc professionals i ni els tècnics ni la directiva van intervenir per posar-hi fi.
L’arribada del francès va ser una cortina de fum per tapar la desídia que van mostrar els diferents estaments del club amb Rijkaard, Txiqui i Laporta al capdavant.
És indiscutible la categoria i la qualitat tècnica d’Henry. Que és un molt bon futbolista no ho posa ningú en dubte. Aquí del què es tracta és de valorar la idoneïtat del seu fitxatge.
A Henry se’l va incorporar desprès de passar-se una temporada lesionat a L’Arsenal i quan ja tenia 29 anys. Se’l va poder fitxar la temporada anterior en la què quedava lliure però els il•lustres Laporta, Soriano i Txiqui van creure que seria millor esperar a que renovés amb l’Arsenal, a que es passés una temporada en blanc lesionat, per a l’estiu següent fitxar-lo pagant 26 milions d’euros al club de Wenger. Segur que aquest no seria el tipus d’operació que ensenyen a les més reputades Escoles de negoci.
Henry, que cobra 6 milions d’euros per temporada, va arribar al Camp Nou en el tram final de la seva carrera, físicament minvat i amb més motivació per jugar amb França que de donar cinc grans anys al Barça. La demarcació, la filla, l’esquena i ara el genoll han estat les excuses que el francès ha esgrimit per justificar el seu baix rendiment i la seva indolència alhora de córrer i posar la cama.
El Barça ha de fitxar bons futbolistes que tinguin entre 22 i 25 anys, que encara no hagin “esclatat”, i que no vinguin procedents d’un dels TOP FIVE clubs d’Europa, perquè d’aquesta manera arriben al Barça amb ganes de menjar-se el món.
El que passa es que per aconseguir això fa falta molta feina i una gran xarxa de tècnics observadors. Fitxa Henry és més fàcil.

AL SOCI NO SE'L POT ENGANYAR més

2010-01-26T05:01:00.000-08:00

Afortunadament, el Barça és un dels pocs club democràtics que no està en mans d’un sol propietari i en el què el vot de qualsevol soci val el mateix.
I aquesta particularitat ajuda a que el Barça sigui un dels millors clubs del món. Igualtat és el mateix que democràcia. I per això penso que unes eleccions no fan mai nosa.
El soci podrà parlar i decidir el què creu que és millor per l’entitat. Hi ha a qui li molesta el soroll electoral. Jo, en canvi, crec que és enriquidor debatre de quina manera es pot millorar el club. Sempre i quan, les propostes es facin de manera constructiva. Per això em va semblar malament que Sala i Martín disparés ahir amb bala contra Sandro Rosell quan era un acte de presentació de la candidatura d’Alfons Godall. Crec que això demostra un nerviosisme prematur i una certa obsessió per desacreditar a un soci que, sigui dit de passada, va contribuir de manera decisiva a la victòria electoral de Joan Laporta al 2003 i a posar les bases d’un Barça que ha resultat ser campió. I amb l’agreujant que per aquells temps als que Sala i Martín fa referència, ell no havia trepitjat mai el Camp Nou.
Ahir va quedar clar, que més que construir, la “tripleta solterona” (Laporta, Godall i Sala I Martín) prefereixen destruir i embrutar la imatge del rival per treure’n un benefici propi. Sandro Rosell fa bé en no caure en provocacions. Crec que el soci no vol un encreuament constants d’acusacions.
Penso que el soci vol conèixer altres propostes dels candidats. Per posar alguns exemples, el soci desitja saber si a les finals seguiran anant els amiguets del President, si l’holandés seguirà manant a l’ombra, si el director General tindrà carta blanca per seguir espiant als socis que vulgui, si el despatx privat del president podrà seguir fer negocis amb clients del club com en la fallida venda del Mallorca, si la directiva de torn està disposada a saltar-se els Estatuts i no convocar les eleccions quan toqui, si es vendrà encara més patrimoni, si es malbarataran els diners de la venda del Miniestadi per canviar-li la pell al Camp Nou, si el president de torn pot utilitzar el càrrec pels seus interessos polítics, si seguirà havent-hi tant poca transparència en la gestió, si es repetiran els fitxatges de jugadors brasilers procedents de Traffic que no han trepitjat ni el Camp Nou, si se seguirà sense consultar res al soci, si es mantindran els preus tant cars per seguir a l’equip en els desplaçaments, si es persistirà l’incompliment de la promesa de reformar l’assemblea de compromissaris per fer-la més representativa, si s’acabarà d’una vegada per totes la Ciutat Esportiva de Sant Joan Despí, si s’aixecaran les catifes, si el club ha de seguir pagant els viatges de 10 directius als parits de fora, i tantes altres coses...
Sincerament, crec que al soci li preocupa més això que no pas si en el passat un era partidari de fer no se què i un altre de parlar amb no se qui.
Això, si volen, que ho parlin al Speake easy.

ALFONS GODALL, EL TESTAFERRO

2010-01-25T04:07:00.000-08:00

L’amic de la infància de Joan Laporta oficialitzarà aquest vespre el que ja era un secret a veus. Es presentarà a les eleccions com a candidat a la presidència del Barça. Godall representa la continuïtat del Laportisme més recalcitrant perquè encara que ell ha acceptat l’han empès a presentar-s’hi.
Es pot dir que ell no tenia previst liderar un projecte, ha estat el projecte el que l’ha liderat a ell.
Godall és la “careta” personal de Laporta per conservar el poder. I ho dic sense acritud. A ningú se li escapa que mentre l’actual president és impetuós, batallador, vehement, impulsiu i dominant, Godall és mans, obedient, conciliador, tou i voluble.
Godall seguirà sent la “careta” i Laporta el cervell i el puny. Sempre ha estat així. En l’adolescència, quan el van expulsar dels Marsites del Passeig Sant Joan/ València, Laporta va robar els exàmens i Godall va intentar revendre’ls als companys. Godall és feia el graciós amb les noies i Laporta se les emportava. Ha estat el còmplice impagable que tots els líders necessiten. Són pili i mili.
L’opció Godall representa el gir lampedosià. Tot canviarà per a que tot segueixi igual. Els vicis del Laportimse es mantindran. O fins i tot, s’accentuaran perquè, no ens enganyem, el successor és bastant pitjor.
Certament, Godall és molt afable, simpàtic i divertit. És la persona amb la que t’ho passaries pipa una nit però com a gestor no se li coneix cap gran èxit. En tot cas, ha sabut conservar les rendes de les que viu.
En fi, que el soci decidirà si vol que continuï el Laportisme. Ara bé, si Godall no ha estat ni la primera opció de Laporta (abans es va intentar promocionar Sala I Martin) serà difícil que el barcelonisme l’esculli en primer lloc.

S’HA ACABAT PUTEJAR A GUARDIOLA

2010-01-21T02:59:00.000-08:00

La pregunta va ser de la companya Ruth Vilar, el passat divendres: “Pep t’estan fent una putada des de la directiva filtrant als diaris que et volen renovar?”. La resposta de Guardiola va ser rotunda: “Sí, perquè fan que se’n parli, que em pregunteu i jo ja he dit que vull esperar”. A l’endemà, Laporta li contestava que el millor seria que es definís ja i que la Setmana Santa era la data límit. Dilluns, Laporta tornava a insistir-hi: “Nosaltres si volem renovar-lo ja, el millor seria tancar la seva renovació quan abans millor però ens ha demanat temps per pensar-s’ho”.
Finalment, Guardiola ha estat molt intel•ligent per acabar amb la “putada”. S’havia guanyat el crèdit suficient per tractar el tema de la renovació a la seva manera i amb discreció per tots excepte per Laporta que necesitava posar-hi llums i taquígrafs.
L’habilitat de Guardiola però és única. Va tancar el tema de la seva renovació sense renovar. Majestuós.
Va deixar a tots contents. Laporta va tenir la foto que buscava però no la firma. L’afició va rebre la notícia que volia. Els precandidats s’han tret un pes de sobre. I ell ha acabat sent conseqüent amb la seva idea.
Malgrat que em consta que Laporta va oferir-li dos anys de contracte i una fitxa de 6 milions d’euros per temporada, Guardiola va pensar abans el què era millor pel Barça abans que en ell. És un “rara habis” en el món del futbol.
El barcelonisme ja respira més tranquil. Seguirà un entrenador autoexigent.
Ja s'ha resolt, a mitges, una de les grans incògnites de futur que hi havia en el barcelonisme perquè falta que el nou president s’entengui amb Guardiola per acabar signant. Quan abans passi això millor.
Ara li toca a Laporta. També estaria bé que el primer president amb data de caducitat de la història del Barça digués quin dia li va bé convocar les eleccions.
Em temo que no tindrà tanta pressa.

ALIANCES ESTRANYES

2010-01-19T03:32:00.000-08:00

El Barça ha presentat aquesta setmana l'acord amb Turkish Airlines segons el qual la companyía turca es converteix en el patrocinador aeri del FC Barcelona per a les properes 3 temporades a canvi de 3 milions d’euros per temporada.
Malgrat l'acord, el club blaugrana només volarà amb aquesta companyia quan hagi de fer un vol amb destinació a un altre continent, atès que la normativa d'aviació Civil no permet a una companyia no europea operar vols directes des del vell continent.
Aquest problema que ja va obligar a l'expedició blau-grana a fer escala a Istanbul per viatjar a Abhu Dabi persisteix encara que el director general Joan Oliver ha dit que estan en negociacions per poder quedar al marge de la normativa.
Sigui com sigui, el Barça és un de les marques més conegudes al món i com a tal hauria d'associar-se a les més grans companyies. I amb tots el respecte per Turkish airlines, la companyia Turca no sembla ser la més idònia. (encara que diguin que és el cinquena companyia del món)
Però a Laporta ja li va això de signar acords estranys. Uzbekistan, la companyia àrab de telefonía (Etisalad), i ara amb la companyia Turca són aliances que no semblen estar a l'alçada de la grandesa del Barça. Algú creu que hi ha un altre interès.
Per cert, Joan Oliver va tornar a mentir en públic. La primera vegada va ser quan va dir que les auditories de seguretat eren per protegir als vicepresidents i desprès e sva demostrar que només volien furgar en el perfil dels directius espiats.
En aquesta segona mentida, Oliver va dir que no sabia res de l’esbroncada de Laporta a Ferrer quan aquest va anunciar la seva candidatura quan el propi Ferrer va confirmar a “la graderia” que la discussió es va produir i que Joan Oliver estava al davant. Ja són unes quantes les relliscades de l'home dels 100.000 euros.

MARCANT LA DIFERÈNCIA

2010-01-19T03:14:00.000-08:00

El FC Barcelona pot acabar la primera volta com a líder indiscutible sent l’únic equip que encara no ha perdut ni un sol partit i deixant al Reial Madrid a 5 punts. No és una diferència determinant tot i que dels últims 5 cops que el Barça ha estat campió d'hivern en 4 s'ha acabat adjudicant el campionat. Per tant, el títol honorífic no és només una anècdota.
La diferència de 5 punts significa que si el Reial Madrid vol evitar un altre aliró culé haurà de fer una segona volta quasi perfecta i esperar a que aquest Barça fiable perdi dos partits. I és que el blancs ja no depenen di sí mateixos cosa que si passava amb els dos punts que hi havia de distància abans de la diputa de la jornada d'aquest cap de setmana.
De totes formes, el Barça sembla ser un líder molt fiable. I ha basat aquesta solidesa en un Messi imparable i en una defensa molt segura. De fet, el Barça és l'equip menys golejat de les principals lligues europees i aquí és on rau el gran èxit.
Aquesta és la clau. És la quadratura del cercle. És molt difícil d'aconseguir que un equip que juga tant a l'atac defensi tant bé i encaixi tants pocs gols i el Barça de Guardiola ho ha assolit.
Aquest cap de setmana, ens deixa 2 grans noms propis: Messi i Ronaldinho.
L'argentí del Barça va marcar el seu gol número 101 amb la samarreta blaugrana i això que només te 22 anys.
Els seus números profetitzen una trajectòria llegendària. I es que Messi reuneix els millors condicionants per convertir-se en el millor jugador del món de tots els temps. A la seva capacitat de desequilibri se li afegeixen la professionalitat, la humilitat, el sacrifici, l'ambició, la generositat, el sentit col•lectiu i el més important.... el seu entorn familiar i la felicitat i la diversió amb la què ho fa tot sobre un terreny de joc.
Ronaldinho també tenia el talent per ser el més gran i marcar una època en el Barça però va decidir entregar-se a l'edonisme i li ha costat deu i ajuda recuperar el seu millor nivell. Aquest cap de setmana, el hat trick que ha aconseguit el brasiler amb el Milan apunta a un ressorgiment...
Llàstima que s'entregués als encants de la Barcelona nocturna. De totes maneres, la marxa de Ronaldinho va tenir un efecte beneficiós per Messi.
L'argentí s'ha erigit en un líder molt madur per un Barça campió que juga per a que ell gaudeixi. I mentrestant, Cristano Ronaldo fallant i vacilant als seguidors de l'Atlètic a la Catedral.

ELIMINACIÓ DOLÇA ??

2010-01-14T02:32:00.000-08:00

El Barça de Guardiola va quedar ahir eliminat de la copa a mans del Sevilla de manera que ja no podrà reeditar els 6 títols de la temporada passada. NO passa res.... perquè, si l'equip continua jugant com ho va fer ahir al Sánchez Pizjuan, aquest Barça pot acabar la temporada aixecant més d'una copa i fer el sextet només passa un cop cada 110 anys, de moment.
Comparteixo els elogis per la manera com va caure l'equip.
La segona part del Barça va ser sublim amb 10 oportunitats clares, només va faltar "l'Iniestazo d'Stanford Bridge" que bé podia haver estat la rematada al pal de Messi.
En aquest sentit, l'afició culé pot sentir-se orgullosa de les ganes que hi van posar els jugadors. Ara bé, entenc que totes aquestes reaccions positives a la "dolça eliminació" es produeixen perquè aquest Barça ve de guanyar 6 copes. Perquè, per molt que Guardiola vulgui desterrar la cultura del resultadisme, estic convençut que si el Barça de la temporada passada hagués jugat igual de bé però no hagués guanyat cap títol, l'afició estaria empipada i la feina de Guardiola seria molt qüestionada.
Per tant, la forma està molt bé però els resultats són els que acaben marcant la diferència. En aquest cas, si que es veritat que l'equip surt d'aquesta relliscada a Sevilla sense cap esgarrapada perquè ve de fer un recorregut impecable.
Dit això, em sembla que els anàlisi que es fan de l’eliminatòria són parcials. No he llegit enlloc que la primera part del Barça a Sevilla va ser dolenta -i a mi m'ho va semblar- i que en el partit del Camp Nou el Sevilla també va ser lleugerament superior.
Les declaracions de Guardiola entonant el "mea culpa" de la derrota a l'assegurar que no ha sabut treure millor rendiment dels seus jugadors em van semblar encertades perquè crec que les seves errades s'han acabat pagant. L'alineació del Camp Nou va ser excessivament arriscada. Considero que la continua confiança en Henry no té justificació. Crec que Bojan o Pedro aporten molt més que el francès. I els canvis que ahir va introduir Guardiola van arribar massa tard.
Aquesta eliminatòria al mes de gener i contra el Sevilla torna a evidenciar que la plantilla es curta i, per molt que no ho admeti l’entrenador, hi ha molta diferència entre l’equip titular i el suplent. I això no vol dir que aquest Barça no pugui acabant guanyant més títols sinó que significa que difícilment 14 jugadors poden tornar a emportar-se totes les competicions.
I mentrestant, Márquez s'ho va mirar des de casa i... el que ha decidit renovar-lo per dues temporades encara segueix al club?

EL DINAR DE DIRECTIVA

2009-12-10T12:16:00.001-08:00

El Barça va classificar-se pels vuitens de final de la champions per la porta gran, com a primers de grup i amb un joc que convida a somiar amb guanyar la quarta champions... i al Bernabeu.
I es que l'equip de Guradiola està jugant com els àngels, amb una autoritat enlluernadora. Ahir a camp contrari, amb un Dinamo que tenia la possibilitat de classificar-se el Barça va tenir el 78 % de possesió, el que vol dir que un equip jugava i l'altre corria per la pilota.
Aquest Barça de Guardiola té una extraòrdinaria fiabilitat. Ha guanyat tots els partits decisius, el que demostra una autosuficiència i una solvència impressionant.
És dificil fer compoaracions però per joc, per autoritat i per titols i victories aquest Barça de Guardiola ja hauria superat al Barça del Dream Team.
Llàstima que aquestes lliçons de fubtol amb europa com a gran aparador no les aconsegueixi vestint de blau-grana.
Digueu-me romàntic però no entenc perquè el Barça ha de donar prioritat al color mango abans que el blaugrana quan juga contra un equip que va de blanc com el Dinamo o de blanc i blau com el Depor.
Tornant a la champions, el Barça espera rival en el sorteig que es farà divendres 18 de desembre. Desprès que el Camp Nou fes un exemplar homentage a Etó, ara toca fer el mateix amb Ronaldinho i per això una eliminatporia amb el Milan seria extraordinaria. De bens nascuts es ser agraits. I en aquest sentit, El gauxó va ser molt important per recuperar l'orgull del barcelonisme i impulsar la marca Barça al món global encara que en els últims anys es deixés portar per la desidia i per la nit de castelldefels.
I ara ja toca derby català i ciutadà, encara que Laporta vulgui fer-se el graciós. Primer ofen i desprès demanar perdó. Com a mínim aquest cop s'ha donat compte que l'espifiat.
Ara bé, això no justifica que ni el president ni molts consellers de l'Espanyol no vulguir anar a la llotja del Camp Nou. El presidnets i aquests consellers blanc-i-blaus han de saber que la seva responbilitat i, fins i tot el seu deure i la seva obligació, és respresntar al seu club més enllà de la simpatía que els hi desperti els dirigents de l'adversari esportiu.
Per cert, intolerable que els directius del Barça diguin que hi haurà dinar de directives dissabte encara que no hi vagi nigú de l'Espanyol. Intolerable perquè si no va cap represnetnatd e l?espanyol no serà un dinar de driectives sinò de directiva, i per tant, no entenc perquè els socis del Barça han de pagar el dinar a Laporta, Sala Martin Perrín i comapnyía. Si volen quedar per dinar que quedin però que s'ho paguin de la seva butxaca.
Una altra alternativa es que els socis del Barça es presentin al restaurant Dorlma del Passegig de Gàcia dissabte a les dues del migdia i dinint també de franc, hi tenen el mateix dret que el clan Laporta.

LAPORTA Y SU TROPA (2ª PARTE)

2009-11-13T03:23:00.000-08:00

(sigue del artículo anterior)
Laporta se presentó a las elecciones a la presidencia del FC Barcelona como el nuevo adalid de la transparencia y la democracia. Tiene guasa que la opacidad haya sido la gran característica de su gestión hasta el punto de que le han dimitido 15 directivos en sólo dos mandatos y que haya tenido que ser obligado por un juez a convocar las elecciones en el 2006 cometiendo una infracción gravísima de los Estatutos que le pudo costar una inhabilitación del Tribunal Català de L’Esport.
Laporta entró en el mundo del balón prometiendo una revolución para cambiar las estructuras del fútbol. Al final, ha acabado aceptando un cargo oficial en la UEFA y desmontando el G-14 que era el grupo de presión formado por los principales clubes.

Ahora toca entrar en la política. Laporta se postula como el salvador de la patria. Ha dicho, “Si el país quiere una líder y no un mártir, igual me planteo entrar en la política. Catalunya tiene que fijarse en el Barça”. Lleva tiempo haciendo un discurso radical y populista para hacerse un hueco. Luego, cuándo alcance el poder y la inmunidad parlamentaria, aparcará sus ideales y montará su “chiringuito” donde también tienen cabida sus familiares, amigos y amantes. Xavier Sala i Martin futuro presidente del FC Barcelona y Joan Laporta en el Parlament. Pobre Catalunya. Estaremos entretenidos.

FRANQUESA I L'ESTRATÈGIA

2009-11-11T16:15:00.001-08:00

El vicepresident del FC Barcelona, Joan Franquesa, ha dimitit.
En la carta que ha enviat al president Joan Laporta afirma que ho fa per motius personals, de tipus familiar i empresarials. Això queda molt bonic i formal de cara a l’opinió pública però és evident que no és tota la veritat. Haver estat pare de bessons no hauria de ser un impediment per assistir a una reunió cada quinze dies, i més sabent que el mandat s’acaba d’aquí a 6 mesos.
El veritable motiu de la renúncia de Franquesa és el de fer un últim servei al seu amic Laporta. En d’altres paraules. Franquesa s’ha deixat treure del mig per deixar pas.
Els estatuts del Barça limiten a cinc el nombre de vicepresidències. Tenen aquesta condició Alfons Godall, Jaume Ferrer, Rafael Yuste, Joan Boix i, fins ahir, Joan Franquesa.
Calia doncs fer-li un altre forat a Xavier Sala i “horterín”, que fins al moment és vocal. L’estratègia de Joan Laporta passa per nomenar vicepresident al seu “delfi” preferit en la reunió de la Junta que es farà demà a Perpinyà per cobrir la vacant deixada per Franquesa. Amb aquest nou nomenament es perfila l’ascensió meteòrica, però no definitiva, de l’economista.
L’estratègia es culminarà amb un últim esgraó. Si el rendiment de l’equip és tant bo com fina ara, Laporta dimitirà del seu càrrec al mes de març o abril per traspassar la presidència al "flamant" vicepresident Xavier Sala i “horterín”. D’aquesta manera, Laporta busca que els hipotètics títols s’aixequin amb les americanes llampants en primer pla amb l’objectiu d’associar la cara de l’economista als actuals èxits esportius. L’estratègia és clara. Laporta creu que aquesta és la millor propaganda electoral possible per aconseguir que la candidatura continuista conservi el control del “negoci” i ara Joan Franquesa sobrava.

Altres dades: Joan Franquesa es un “paio” desconcertant. Mai es posiciona ni en un sentit ni en un altre. No ha estat capaç d’aclarir a ningú què va passar amb el trits tema de l’espionatge que va encetar ell, segons va explicar Joan Oliver. Allò va ser també un altre favor a Laporta per carregar-se a Jaume Ferrer.
Sovint, franquesa, ha interpretat el paper de dissident però sempre acaba sent el “gosset” obedient de Laporta.
Això si, Joan Franquesa te gelosia de Xavier Sala i “horterín” fins al punt que, ell i d’altres directius, l’anomenen el “payaso de Micolor”.
Joan Laporta té el rècord de directius dimissionaris. En només dos mandats, ha aconseguit que 15 renuncien a viure el privilegi de ser directius del Barça. Per alguna cosa grossa serà...

LAPORTA Y SU TROPA

2009-11-10T04:55:00.000-08:00

Dios los cría… y ellos se juntan. El presidente del F.C. Barcelona, Joan Laporta, su “delfín” preferido, Xavier Sala i “horterín”, el director General del Club, Joan Oliver, y el director de Barça TV, Vicent Sanchís forman el núcleo duro del Laportismo. La presencia de este grupúsculo también se repite en la Fundació Catalunya Oberta.

Es de dominio público que Joan Laporta se ha acostumbrado a hacer tejemanejes desde la poltrona con un provecho particular que, a menudo, es contrario a los intereses de la entidad. Los directivos con un mínimo de ética y estética -14- han dimitido para evitar ser cómplices de tal dudosa gestión. Dormir plácidamente les compensó más. Los socios del Barça, mayoritariamente, también censuraron la sospechosa administración.
En Barcelona, corre como la pólvora hasta el punto que huele a chamusquina. Los principales Medios de Comunicación callan a cambio de prebendas. Una buen cuenta de explotación vale mucho más que el compromiso con la sociedad de a pié.
En la calle, todo el mundo sabe la gravedad del asunto pero sólo se comenta en la intimidad. La discreción es una virtud muy catalana. A veces -como en este caso- mal aplicada. Luego pasa lo que pasa, se destapa el caso Millet y todos nos preguntamos cómo pudo ser posible tanto silencio y tanta hipocresía. Con la gestión de Laporta está pasando lo mismo.
Laporta no concibe que se le acabe el chollo y por eso quiere promocionar a su “títere” preferido. Xavier Sala i “horterín” será la voz de su amo para conservar el “negoci”. Si se produjera esta sucesión el tamaño de la mala intendencia seria mucho mayor.
Laporta y su tropa endogámica también son muy activos políticamente. Le han cogido el gusto a esto del poder sin control. Se proclaman catalanistas-revolucionarios pero a la hora de confrontar sus ideas se sienten ofendidos enseguida por el hecho de que se les lleve la contraria y recurren al insulto con preocupante asiduidad.

El Sr. Xavier Sala i “horterín” ha declarado recientemente que “por un lado, todas las personas que se proclaman independentistas acaban perseguidos y maltratados, se llamen Oleguer, Joel Joan o Laporta. Pero por otra parte, los españoles son tan cazurros que se te quitan las ganas de ser unionista".
Por su parte, el Sr. Joan Olivé aseguró en el transcurso de una tertulia en Rac 1 que “los españoles son unos chorizos sólo por el hecho de ser españoles”. Eso si que son argumentos de peso y lo demás son monsergas.
Seguirá…

ADMIRO MANUEL PELEGRINI

2009-11-09T14:51:00.000-08:00

M’agrada el què diu i com ho diu. I no em cauen els anells per admetre públicament que el tècnic del Madrid els té ben posats. El xilè els hi està treien la raó als qui l’acusaven de falta de lideratge i de caràcter per controlar un vestidor tant complicat com el del Santiago Bernábeu.
Pelegrini està mostrant-se elegant, intel·ligent i, alhora, ferm i implacable.
En el tema Guti, ha demostrat tenir “cintura”. No el castiga pel seu exabrupte com se li faria a un nen sinó que fa veure que no l’afecta l’ofensa però, en canvi, l’ha apartat de l’equip durant les últimes 4 convocatòries.
Raúl ja no és titular indiscutible. El “7” ha deixat de ser intocable… i el Reial Madrid ha demostrat que també sap guanyar sense ell.
En el tema Cristiano Ronaldo Pelegrini també ha estat senyorial. Entén perfectament que Portugal necessiti el futbolista però no permet que ni tant sols viatgi al seu país per molta normativa FIFA obligui.
Amb els de dalt tampoc es talla un pèl. Desprès del “daltabaix” d’Alcorcón alguns diaris apuntaven que a Florentino i a Valdano se’ls hi estava acabant la paciència, fins al punt, que meditaven destituir l’entrenador. Pelegrini els va contestar en roda de premsa que qui pensés que els mals del Madrid en els últims 5 anys venien per un problema d’entrenador es que estaven molt equivocats.
Estic i estem “enamorats” de Guardiola però això no treu que reconeguem també els mèrits dels altres.

FEDERACIÓ I CRUYFF, PIONERS

2009-11-09T05:32:00.001-08:00

Desprès de veure i sentir la roda de premsa i l’acte de presentació de Johan Cruyff com a nou seleccionador de Catalunya tinc la impressió que d’aquest matrimoni naixerà un dels millors projectes solidaris, socials i d’integració del nostre País.
Tothom coincideix en que el ressò que té l’esport, en general, i el futbol, en particular, s’ha d’aprofitar per fer un benefici a la societat. Però alhora de la veritat són pocs els recursos i els interessats en dur-la a terme.
Per això, és molt lloable que els nous responsables de la Federació Catalana de Futbol hagin volgut “utilitzar” una figura mundial i Cruyff s’hagi deixat “utilitzar” per un projecte que serà un exemple per altres Federacions i Entitats. Us imagineu la funció social que podria fer la Federació Espanyola de “furbol” de l’etern Villar?
S’ha dit i publicat que Johan havia demanat cobrar 1,5 euros per entrada venuda. Segons les meves notícies no es ben bé així. Cruyff cobrarà 50 mil euros que seran entregats a la seva fundació per fer camps de futbol de carrer, programes d’integració per discapacitats i cursos i màsters de formació per ex esportistes, monitors i directius. És evident que Cruyff no fa res gratis però en aquest cas, els diners no són per ell i qui surt més beneficada és la societat catalana i els nens i nenes més desfavorits/ides.
Excel•lent l’organització de la Roda de Premsa i de la festa presentada per L’albert Om al Palau de Congressos. Es nota que els nous directius de la Federació saben el que es porten entre mans. Enhorabona!.

BARÇA. DIFERENCIES D'UN ANY A L'ALTRE

2009-11-05T04:16:00.000-08:00

Vagi per endavant que estic convençut que el Barça es classificarà pels vuitens de final de la Champions. Crec que encara hi ha una certa superioritat respecte a l’Inter i el Camp Nou ha de ser més intimidador que mai.
Els italians podran fer servir l’especialitat de la casa: el “catenacio”, perquè un empat els hi val, i l’Eto’o em fa més por que una pedregada. Te ganes de revenja i marcar al Camp Nou seria la millor resposta als què van decidir prescindir d’ell. De totes maneres, segueixo confiant en aquest Barça i en Pep Guardiola. No hi ha motiu pel pessimisme.
Ara bé, això no treu que analitzem el perquè l’equip no està fi. L’èxit de l’any passat es va fonamentar en quatre eixos: cultura de l’esforç, ambició, perfecta condició física i competència en la plantilla. Aquest any no tot es compleix. Desprès d’una gran festa com el triplet costa tornar a posar el comptador a zero. És com quan vas a treballar desprès d’una nit de “juerga”. Per molt bona actitud que hi posis la ressaca et resta reflexes.
La condició física és en el què més ha baixat l’equip. I no és culpa ni dels preparadors físics ni dels jugadors sinó del què van confeccionar la plantilla. Marquez, Iniesta, Ibrahimovich, Alves i Bojan tenen dret a lesionar-se (ells i qualsevol) i a que se’ls hi doni un temps per tornar a estar al 100%. Però en canvi, se’ls fa reaparèixer prematurament perquè no tenen substituts. La plantilla és molt curta. En el planter no hi ha recanvis per molts “nanos” que juguéssin al Gamper.
I si hi ha jugadors que no estan bé físicament, l’equip no pot pressionar per ofegar als rivals com ho feia l’any passat, ni hi ha la mobilitat necessària per destarotar als equips rivals que posen dues línies defensives en 20 metres de camp, i si no hi ha mobilitat, no hi ha dinamisme ofensiu, virtut clau en un equip que ha de sortejar 8 defenses rivals. La pobre estadística golejadora a Europa ho avala.
La culpa és de Txiqui Beguiristain que, aquest estiu, estava, amb l’equip i la família, de gira pels Estats Units mentre el mercat de fitxatges estava en plena ebullició. I Guardiola també té la seva quota de responsabilitat: tragar amb els “Keirisson i Herique” i no exigir més fitxatges és un acte de lleialtat a la institució però una errada que li pot sortir més cara que els 24 milions que s’han emportat els de “Trafic”.

XAVIER SALA I MARTIN, UN INCOHERENT

2009-11-04T02:25:00.000-08:00

S’ha de tenir poca decència per actuar com ho fa el Sr. Xavier Sala i Martín. Totes i cadascuna de les seves actuacions amb el Barça han estat desafortunades:

1.- És un barcelonista “nouvingut” . Va fer-se soci al 2003 per entrar a la Junta directiva del seu amiguet “Jan”. Fins aleshores no li havia interessat ni el Barça ni el futbol. Clarament, es va acostar al club per treure’n un profit personal.
2.- Ja és curiós que hi hagi una gran llista d'espera de socis que tenen una gran antiguitat per aconseguir unes localitats a Tribuna i ell amb un parell d’anys ja ho hagi aconseguit.
3.- Va demostrar ser un mal president de la Comissió Econòmica Estatutària ( en teoria l’home independent i extern per fiscalitzar la gestió econòmica de la junta). Acceptar integrar-se en la directiva va ser una burla al soci i una clara demostració que va ser infidel a les obligacions derivades del seu càrrec.
4.- Sent president de la Comissió Econòmica Estatutària va dir en una tertúlia radiofònica que Ronaldinho i Deco no estaven lesionats, com s’havia dit, sinó que estaven apartats de l’equip com a mesura disciplinària per que sortien cada dia a la nit. L’entrenador i el director esportiu el van desmentir públicament. Deco va amenaçar amb demandar-lo i el Sr. Sala i Martín va haver de baixar al vestidor a demanar perdó als jugadors i a rectificar davant l’opinió pública.

5.- Durant el passat procés de la Moció de Censura, el Sr. Sala I Martin va dir a Tv3 que sabia que moltes de les signatures recollides pel Sr. Oriol Giralt eren falses i que sinó era així ell dimitiria. En el recompte no es va detectar ni una sola signatura falsa (així consta en les actes) però, en canvi, el Sr. Sala i Martín va faltar a la seva paraula i, evidentment, no va dimitir.

6.- Els Estatuts del Club preveuen que en cas que prosperi una moció de Censura, el president de la Comissió Estatutària actuarà de president prenent les decisions habituals en un club Poliesportiu. El sr. Sala i Martin, en canvi, va ser deslleial als Estatuts i als socis, al assegurar que si prosperava la moció el club quedaria paralitzat perquè ell no actuaria.

En fi, que com veieu, les actuacions del personatge en qüestió són un cúmul de despropòsits. Si et serveix de cònsol, Gabriel Masfurrol: l’enemic que t’ha sortit no té massa categoria. Em sap greu que, un dels dirigents més brillants del nostre país com ets tu, sigui una víctima més del menyspreu amb el què actua aquesta directiva del F.C.Barcelona.
Per tot això, i com a culé que sóc et dono les gràcies i t’animo a seguir denunciant, com intento fer jo, totes les mentides que aquesta directiva diu als socis barcelonistes que ja han dit prou. (Quan ha saltat el tema Millet, tothom es pregunta com és que ni els membres del Patronat ni els socis controlaven o denunciaven aquestes pràctiques saben que hi havia coses molt sospitoses. Nosaltres no podem caure en la mateixa errada. En el Palau de la Música, també hi havia grans concerts de música i els assistents gaudien de l’espectacle però això no justifica una actuació il·lícita dels dirigents). En el Barça passa igual, amb Guardiola i amb l’equip ens ho passem molt bé en el nostre palau –Camp Nou- però això no pot ser un xec en blanc per a que la directiva cometi una irregularitat darrera d’una altra.